Els presos polítics tornen a dormir a Lledoners després de la revocació del tercer grau

BarcelonaCom cada dia, cap a les nou del vespre, els presos polítics de Lledoners van tornar ahir a la presó per passar-hi la nit. Tots excepte Josep Rull, que ho farà divendres perquè ahir li estaven fent una petita intervenció quirúrgica. La diferència amb qualsevol altre dia és que avui ja no en tornaran a sortir com feien diàriament des de finals de gener. El jutge de vigilància penitenciària ha acceptat els arguments de la Fiscalia i ha revocat el tercer grau de tots ells, perquè és “prematur” i perquè no n’hi ha cap que hagi “assumit” que va cometre un delicte penal que va “trencar normes bàsiques de convivència”. Al febrer el jutge no va acceptar la suspensió del tercer grau que demanava la Fiscalia, però ara ja ha conclòs que, de moment, el seu lloc és a Lledoners.

Davant la presó els esperava una comitiva convocada per l’ANC i Òmnium Cultural per protestar contra la decisió del jutjat de vigilància penitenciària número cinc. Carme Forcadell i Dolors Bassa són les úniques que segueixen en tercer grau a l’espera del que decideixi el jutjat número 1 o el Tribunal Suprem, que, també a petició de la Fiscalia, ha de valorar la suspensió de la semillibertat. Precisament al Suprem és on podrien recórrer ara els presos de Lledoners, tot i les escasses opcions d’èxit en cas que ho provin: el jutge de vigilància penitenciària es basa en bona part en la resolució que la sala segona del Suprem va fer contra el tercer grau al desembre.

“Ens tanquen a la presó perquè no ens poden guanyar a les urnes”, va destacar el president d’ERC, Oriol Junqueras, des de l’escenari muntat davant l’entrada principal del centre penitenciari. Tots els missatges que es van sentir van ser reivindicatius. “Ja n’hi ha prou de tanta persecució”, va exclamar Jordi Turull. “Entrem amb el cap ben alt i la dignitat plena”, va subratllar Raül Romeva. “Malgrat el que ens diuen i exigeixen no renunciarem als nostres ideals”, va ressaltar Joaquim Forn. “No deixarem la feina que hem de fer, i la farem des de la unitat”, va insistir Jordi Sànchez. El primer a agafar el micròfon va ser el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va dir: “Avui no és un dia per a la tristor, és un dia per a la dignitat”. Segons els presos, l’Estat té “por” de tot el que representen.

Cuixart es va encarregar de recordar la coincidència entre la revocació del tercer grau i la de la immunitat de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín al Parlament Europeu, celebrada per la ministra d’Afers Exteriors.

“Van trencar la convivència”

Els arguments del jutge -que no és el mateix que el juliol de l’any passat va validar la semillibertat dels presos- són bàsicament tres. El primer, que considera que la decisió és “prematura”, malgrat que tots ja hagin complert una quarta part de la condemna. Per què? Pels anys que els queden per complir, entre sis i deu depenent del cas. “Es necessita més temps perquè el tractament penitenciari produeixi els seus efectes”, conclou la resolució.

El segon, la falta d’“assumpció de responsabilitat”: el jutge subratlla que només reconeixen una responsabilitat “política o moral”, però en cap cas “penal”. “Tots els fets que s’assumeixen semblen contextualitzats, minimitzats o justificats”, descriu. “No es veu en ells un mínim de responsabilitat penal en el sentit d’haver trencat normes bàsiques de convivència”, afegeix. I rebla: “No es tracta en cap cas que es produeixi un penediment [figura només prevista en delictes de terrorisme], sinó únicament tenir consciència de la comissió delictiva”. Precisament per això, la Fiscalia reclamava que se’ls apliqués un tractament penitenciari específic per resoldre aquesta qüestió, malgrat que la Generalitat remarca que en tres anys de presó ja s’ha pogut comprovar “una evolució positiva”. “No ens penedirem de tenir unes idees legítimes i nobles defensades pacíficament”, va respondre ahir Rull a Twitter.

I el tercer argument del magistrat és que el bon comportament dels presos i, especialment, el fet de tenir una xarxa familiar fora de la presó no són motius suficients per concedir-los el tercer grau. A més, tot i que la inhabilitació especial els impedeix ocupar càrrecs públics, la seva incidència política i els càrrecs que ocupen en partits i entitats no eliminen la possibilitat de la reiteració delictiva, segons el magistrat.

Més enllà de les reaccions dels presos a la decisió, també hi ha implicacions polítiques. Per exemple, suposa un nou dard en l’intent de diàleg amb el govern espanyol que propugna ERC. Així, el líder dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, es va declarar “fart” de les decisions judicials com aquesta i va tornar a reclamar a l’executiu de Pedro Sánchez que faci política. I el Govern què hi diu? Tant el vicepresident, Pere Aragonès (ERC), com la portaveu, Meritxell Budó (JxCat), van coincidir que tot plegat és una “venjança”. Budó i Junts en responsabilitzen directament Sánchez, i aquest fet, en plena negociació sobre el full de ruta que ha de seguir l’independentisme, no és poc important.