El Suprem suspèn les citacions a Puigdemont i Wagensberg en el cas Tsunami

MadridEl Tribunal Suprem suspèn les citacions a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg després de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia. La magistrada que instrueix la causa de Tsunami Democràtic a l'alt tribunal, Susana Polo, ha frenat les declaracions voluntàries que havia convocat entre el 17 i el 21 de juny. La decisió arriba mentre Polo espera que les parts personades en el cas pel qual estan investigats es pronunciïn sobre l'efecte que ha de tenir l'oblit judicial del Procés. Aquest dimarts va acordar donar-los 10 dies abans de prendre una decisió definitiva sobre la investigació per terrorisme.

Polo atura de moment l'ordre d'investigació europea (OEI) i la sol·licitud d'assistència judicial en matèria penal remesa a Suïssa, on resideix Wagensberg, que havia emès per fer-los arribar la citació a ambdós. La suspensió de la petició d'ajuda a les autoritats helvètiques per localitzar el diputat d'ERC, que és temporal fins que Polo decideixi si aplica l'amnistia i arxiva la causa o si continua investigant, s'ha conegut el mateix dia que El País revela un nou revés de Suïssa al jutge Manuel García-Castellón que fa presagiar una resposta similar a la sol·licitud de la magistrada del Suprem, ara suspesa.

Les autoritats helvètiques han rebutjat per tercer cop prestar auxili judicial a l'instructor de Tsunami a l'Audiència Nacional, que investiga tota la part que no té relació amb l'expresident de la Generalitat i Wagensberg. En un escrit del 22 de maig al qual ha tingut accés El País, Suïssa respon a una nova petició per localitzar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, afirmant que Tsunami Democràtic no és terrorisme. "La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les Brigades Roges italianes, l'ETA basca i la xarxa Al Qaeda, però NO les organitzacions que, fent servir mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític del país", conclouen les autoritats suïsses, segons publica El País. És la conclusió a la qual han arribat "juristes especialitzats en tractats internacionals i dret penal internacional" que han analitzat la petició de la justícia espanyola.

Fa mesos, quan la causa encara no s'havia dividit entre el Suprem i l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón va rebre un altre revés d'aquest país. Va ser a finals del 2023. L'instructor va demanar a Suïssa que localitzés Rovira, investigada també per terrorisme, i també a Wagensberg, però Suïssa no va atendre la sol·licitud perquè sospitava que la causa per la qual es persegueix els imputats independentistes té un caràcter polític. En declaracions a TV3, Wagensberg ha celebrat la nova resposta de Suïssa, que creu que pot ajudar les seves defenses. "És una resposta lògica i que no ens hauria de sorprendre si no fos perquè estem acostumats a tanta irracionalitat d'una part de la judicatura espanyola", ha apuntat. La defensa del diputat d'ERC ja havia sol·licitat formalment l'arxivament del cas.

També ha reaccionat Rovira, que va manifestar a principis d'aquesta setmana que no tornaria de l'exili a Suïssa fins que es tanqués la causa que instrueix García-Castellón. "Ara més que mai toca defensar els bàsics de la democràcia i els drets humans: protestar i manifestar-se pacíficament és un dret, no pas un delicte!", ha afirmat a X. Caldrà veure en els pròxims dies què decideix García-Castellón, que també ha donat 10 dies a les parts, i que fa mesos que oposa resistència contra l'amnistia, fins i tot abans que es publiqués al BOE. Wagensberg ha vaticinat que, en qualsevol cas, no s'atrevirà a demanar ajuda de nou a Suïssa.

La causa primigènia del jutjat 13

Mesos abans del referèndum, al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona es va començar a investigar el Procés, aprofitant les conferències públiques de l'exjutge –llavors senador d'ERC– Santi Vidal i també de qui era secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó. Amb el temps, les investigacions del 13 van servir per anar nodrint altres causes, com la del Suprem contra els presos polítics. Ara, la jutgessa d'instrucció Alejandra Gil envia el cas a l'Audiència de Barcelona perquè determini si s'ha d'aplicar l'amnistia a la trentena de persones que encara estan sent investigades en la causa. "La competència per decretar el sobreseïment lliure, prèvia audiència de les parts, correspondria, perquè és un procediment ordinari sumari, a l'Audiència Provincial i no a la jutgessa instructora", destaca en una breu interlocutòria que s'ha fet pública aquest divendres.