El Suprem deixa tocat el tercer grau dels presos polítics revocant el 100.2 de Carme Forcadell

BarcelonaAls presos polítics se'ls permet sortir a treballar, fer voluntariat o cuidar familiars des del febrer, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Fins ara, el procediment per confirmar-lo o revocar-lo era el següent: la Fiscalia recorria als jutges de vigilància penitenciària –que van avalar els 100.2– i, després, a l'audiència provincial corresponent –on la majoria de recursos estan esperant decisió–. Mentre es resolen els recursos, els presos podien seguir sortint dels centres penitenciaris. Això s'ha acabat. El Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a president de la sala segona al capdavant, ha emès aquest dijous una interlocutòria –referida al cas concret de Carme Forcadell– que apel·la directament a la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), o el que és el mateix, fixa que un recurs de la Fiscalia serà suficient per suspendre l'aplicació de qualsevol element de la classificació que contribueixi a l'excarceració dels presos. Qualsevol. El tercer grau, per suposat, però també un 100.2 que la Fiscalia -i ara el tribunal- considera que representa una classificació encoberta.

"[Aquesta interlocutòria] Provoca l'aplicació de l'efecte suspensiu que l'apartat 5 de la Disposició Adicional Cinquena de la LOPJ proclama per aquells casos en què la resolució objecte del recurs d'apel·lació es refereix a matèria de classificació de penats o concessió de la llibertat condicional i pugui donar lloc a l'excarceració de l'intern". La situació, doncs, canvia radicalment respecte a l'actual, en què els presos polítics podien gaudir del 100.2 fins que el recurs fos revocat o avalat pels jutges. Equilibra, doncs, el que passa amb el tercer grau, sobre el qual la Fiscalia té capacitat per suspendre.

De moment no hi ha recurs contra el tercer grau sobre la taula, però la Fiscalia ja ha dit que el presentarà. Quan ho faci, s'haurà de veure si es vehicula, com fins ara amb els 100.2, al jutge de vigilància penitenciària o si directament es presenta el recurs al Suprem. I també s'haurà de veure si la Fiscalia demana la suspensió del tercer grau de forma immediata. Amb els 100.2 no ho ha fet, però el criteri fixat aquest dijous per l'alt tribunal deixa via lliure al ministeri fiscal per plantejar-ho.

La decisió que ha comunicat aquest dijous el Tribunal Suprem fa presagiar quin serà el resultat final de tots els tercers graus amb què la Generalitat ha classificat Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. I, a més, també saben ara que si el Suprem s'encarrega dels altres 100.2, tots ells podrien tornar a la situació del gener, abans que accedissin a les sortides programades dels centres. Només Sànchez, Cuixart i Forn –i properament Rull– han complert la quarta part de la condemna que els obre la porta als permisos penitenciaris.

El Suprem es considera competent per resoldre els 100.2

El Tribunal Suprem es considera, a més, competent per resoldre sobre l'aplicació del 100.2 als presos independentistes, tot i que no es tracti d'un canvi de grau penitenciari. Fonts judicials consultades per l'ARA expliquen que hi ha debat entorn de qui ha de decidir sobre els 100.2 i no és poc habitual que els casos s'acabin enviant als tribunals sentenciadors.

Arran de la interlocutòria de l'alt tribunal, l'Audiència de Barcelona ja ha mogut fitxa. En compliment del que diu el Suprem ha remès aquest dimecres ja la revisió del 100.2 de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, que feia mesos que les juntes de tractament els van autoritzar a treballar o fer voluntariat. En el seu cas, la jutge de vigilància penitenciària ja havia avalat les seves sortides, però la fiscalia va recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió. Ara aquest tribunal ho envia a Madrid.

De moment, el Suprem ja ha revocat el que va atorgar la junta de tractament de Mas d'Enric a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, perquè rebutja que "gaudeixi, de facto, d'un règim de semillibertat". El tribunal interpreta que s'ha intentat "eludir fraudulentament" el control del Suprem sobre les sortides de la presó. Així ho ha dit tot establint que ha de ser el tribunal que va emetre la sentència de l'1-O el que ha de resoldre els recursos, pendents per als altres vuit presos polítics.

Pel que fa al de Forcadell, s'hi ha pronunciat després que el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida obrís la porta a enviar la qüestió al Suprem, que –ara que l'expresidenta del Parlament ja està en tercer grau– li denega el 100.2 per falta de justificació. A més, avisa que el 100.2 no pot "amagar excarceracions pròpies del tercer grau". De fet, sobre Forcadell insinua que el canvi de presó a la de Wad-Ras precisament es va fer per esquivar el recurs que seguia el seu tràmit: "No permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial on estigui la presó".

Forcadell ha assegurat que no està sorpresa per la decisió del Tribunal Suprem de revocar el 100.2 que li va concedir la presó de Mas d'Enric. "La competència sobre el 100.2 és de l'Audiència Provincial, però el Suprem l'assumeix per poder revocar-me'l. No em sorprèn, d'aquest tribunal no espero justícia, sé que és venjança", ha afirmat a través del seu compte de Twitter.

La resta de presos polítics també han carregat contra la decisió del Suprem. "Són més fortes les conviccions i el compromís que les seves injustícies vestides d’escarment i venjança. I cada dia més", ha dit l'exconseller Jordi Turull al seu compte de Twitter.

L'exconseller Joaquim Forn també ha avisat que no els doblegaran. "Ho tornem a repetir: ni la venjança ni la presó no ens faran renunciar a seguir lluitant per la llibertat i la justícia", ha remarcat.

L'exconseller Josep Rull també ha atribuït a la set de venjança la revocació. "Per enfonsar-nos a nosaltres, amb el canvi de criteri sobre el 100.2, el Tribunal Suprem perjudicarà milers de presos de tot l’Estat. Venjança sense límits. Els són indiferents els danys col.laterals", ha denunciat.

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha deixat clar que aquest nou revés no els farà recular. "

En declaracions al 3/24 recollides per l'ACN, Marisa Díaz, de l'equip d'advocats de la defensa de Carme Forcadell, ha apuntat aquest dijous que la resolució del Tribunal Suprem revocant el 100.2 no hauria d'afectar el tercer grau. Díaz ha criticat que el Suprem s'hagi pronunciat sobre una situació "que ja no existia". "S'ha volgut fer una resolució per algun motiu que transcendeix més enllà d'una qüestió jurídica. Perquè si fos una qüestió jurídica, aquesta resolució no hauria existit mai", ha opinat. L'advocada ha remarcat que aquesta decisió del Suprem no té efectes ara mateix però els pot tenir en el futur, en funció del que passi amb el tercer grau.

Aquest mateix dijous, l'Audiència de Girona ha desestimat pronunciar-se sobre el recurs de la Fiscalia contra el 100.2 de Dolors Bassa. En aquest cas, no pas perquè pretengui enviar-lo al Suprem, sinó perquè considera que un cop ha estat classificada en tercer grau no té sentit resoldre sobre la seva situació anterior. En canvi, l'Audiència de Barcelona ha enviat els recursos de la Fiscalia contra el 100.2 de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, cap al Suprem.

Crítiques al programa de reinserció

Entrant al contingut del 100.2, la sala segona del Suprem subratlla que "no té cap relació el voluntariat o el programa d'acompanyament de la seva mare amb la tipologia delictiva" per la que Forcadell està complint condemna. "La sala detecta un manifest desenfocament en l'anàlisi que es fa en la resolució apelada sobre el delicte de sedició, l'alteració de la pau social i el fet que el voluntariat descrit pugui ser una via per a l'allunyament del conflicte", assevera la interlocutòria. "No s'adverteix en quina mesura el voluntariat proposat, consistent en l'acompanyament d'itineraris formatius i professionalitzadors de joves en situació de vulnerabilitat per abandonament escolar, migració o desemparament, entre d'altres, així com l'acompanyament de la seva mare, amb el caràcter complementari que es proposa, pugui tenir influència en el seu procés de reinserció", afegeix.

Segons el Suprem, la proposta que va fer la junta de tractament de Mas d'Enric –avalada pel jutge de vigilància penitenciària de Lleida– no guarda relació directa amb el procés de reinserció pel delicte de sedició i també considera que no té un programa específic de tractament. "Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i el delicte comès fa injustificable un règim de semillibertat", conclou en una interlocutòria que representa, també, un cop dur per als jutges de vigilància penitenciària ja que tots ells havien validat les propostes. A més, també subratlla que, tot i que ni les juntes de tractament ni els jutges de vigilància penitenciària –ni tampoc la Generalitat per concedir el tercer grau– ho han tingut en compte, els anys de condemna també han de ser rellevants. "Tan desencertat és atendre com a límit per a l'aplicació de l'article 100.2 només la duració de la pena, com no fer-ho en absolut".