Revisió de la sentència del TSJC

La Fiscalia demana al Suprem que confirmi la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

Les defenses insten el tribunal a "no ficar en un mateix sac" tots els actes del Procés

Artur Mas va declarar com a imputat el 15 d’octubre davant del TSJC.
Mariona Ferrer I Fornells
07/11/2018
3 min

MadridA les portes del judici per 1-O, a Madrid encara porta cua la consulta del 9-N. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament el 2014, Irene Rigau, van haver de comparèixer fa poques setmanes davant del Tribunal de Comptes i avui els seus advocats han parlat en representació seva en la revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N davant del Tribunal Suprem després d'haver presentat diversos recursos de cassació. El TSJC va decidir el març de l'any passat inhabilitar-los per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb la consulta, i avui la Fiscalia ha demanat que es confirmi la sentència. Està previst que el tribunal es pronunciï abans de Nadal per marcar així el pas al judici de l'1-O. Coincidirà també amb la sentència del Tribunal de Comptes, que els reclama fins a 5,2 milions d'euros pel 9-N malgrat el TJSC haver-los absolt del delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia demanava fins a 8 anys de presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En representació de Mas hi havia l'advocat Xavier Melero, d'Ortega el lletrat Rafael Entrena i de Rigau Jorge Navarro. L'expresident de la Generalitat va ser condemnat per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació, l'exvicepresidenta a 1 any i 9 mesos i Rigau a 1 anys i 6 mesos. També els va imposar multes de 24.000 euros a 36.000, la més alta per a Mas. Tot i que el ministeri públic de Catalunya va demanar una pena de més de set anys per prevaricació, avui ha reclamat confirmar la sentència per desobediència, tant les inhabilitacions com les multes. Per al fiscal del Suprem Javier Moreno "no hi ha cap dubte que no es va tractar d'una desobediència mínima sinó absoluta duta a terme amb actes actius i necessaris després del 4 de novembre", quan el TC va suspendre el referèndum i es va tirar endavant el procés participatiu amb voluntaris.

Diferències entre el 9-N i l'1-O

Melero ha assegurat que aborda amb "melancolia" la revisió de la sentència vist el precedent de la decisió del Suprem en contra del conseller de Presidència el 9-N, el diputat de CDC al Congrés cessat per inhabilitació Francesc Homs. En la mateixa direcció s'ha expressat el lletrat d'Ortega. "Em resisteixo a pensar que aquesta vista és estèril", ha assenyalat. L'advocat de Mas ha instat el tribunal, integrat per cinc magistrats i presidit pel progressista Luciano Varela, fundador de Jutges per la Democràcia, a "recuperar la jurisprudència antiga" del cas Atucha, girar full al cas d'Homs i "demostrar que el Suprem dona una servei imprescindible i inapel·lable perquè no tinguin arguments els que especulen i mercadegen amb resolucions judicials".

Totes les defenses han volgut marcar distàncies entre la causa en contra del 9-N i la causa per l'1-O. "Existeix una tendència bastant generalitzada de posar en un mateix paquet tots els actes vinculats al nacionalisme català, en una mateix sac, sense distingir entre el moment ni tenir en compte l'actitud de les persones que intervenen, el context social i la concreta participació de cadascuna", ha assenyalat Entrena, demanant que no es traslladi un "judici de valor" a Ortega. En aquest sentit, Melero ha demanat tenir en compte la "intensa volatilitat política" a Catalunya que podia fer canviar les coses en pocs mesos.

Ja després de la vista pública, que ha durat aproximadament dues hores, Melero ha reiterat que "d'aquella pols del 9-N venen aquests fangs que ara patim" i que la petició que ha fet a la sala és que "no faci jurisprudència 'ad hoc', que torni a la jurisprudència tradicional tenint en compte que aquests fets no eren constitutius de desobediència". L'advocat d'Ortega, al seu torn, a puntualitzat en declaracions als periodistes que l'únic que ha dit és que "s'ha de jutjar a cada persona pel que fa i en el moment que el fa". Finalment, Navarro ha assegurat que el canvi de criteri en la jurisprudència del Suprem pel que fa el cas d'Homs "és evident que té implicacions polítiques i no ajuda a superar un tes d'igualtat".

Diferències amb Homs

També han marcat diferències entre el paper d'Homs el 9-N i la de Mas, Ortega i Rigau. Entrena ha assenyalat que l'exconseller de Presidència va dur a terme "dos actes personalíssims": la carta firmada a TSystems en què demanava tirar endavant amb el sistema informàtic del referèndum i la carta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre la publicitat del 9-N. Ha demanat, igual que Melero, que es tingui en compte de cara a la confirmació de la sentència. L'advocat de Mas ha assenyalat en aquest sentit que "la sentència d'Homs es refereix a fets de pròpia mà de l'exconseller mentre que en el cas de l'expresident de la Generalitat es refereix a un deure gèneric d'impedri coses indeterminades".

stats