Marchena torpedina el pla del PSOE i ERC per rebaixar les condemnes de l'1-O

MadridEl Tribunal Suprem ha eliminat la sedició de les condemnes del Procés, però ha deixat sense efecte pràctic la resta de l'acord entre el PSOE i ERC per rebaixar les condemnes de l'1-O. La reforma del Codi Penal, aprovada fa unes setmanes a les Corts espanyoles, reformava tant el delicte de desordres públics agreujats com el de malversació, però el president de la sala segona del tribunal, Manuel Marchena, ho ha obviat. El Suprem manté inalterada la inhabilitació d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, als quals atribueix desobediència i malversació –és a dir, els mateixos delictes que tenien excepte la sedició– i deixa només en desobediència els casos de Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn. En el cas de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els suprimeix la sedició, però la substitueix per desordres públics –però no la nova modalitat pactada entre socialistes i republicans.

Així doncs, Junqueras, Bassa, Romeva i Turull són els únics que seguiran inhabilitats a partir d'ara: els dos primers fins al 2031 (Junqueras fins al 17 de juliol i Bassa fins al 10 d'octubre) i els dos últims fins 5 de juliol del 2030, fet que els impedirà, entre altres coses, presentar-se a les eleccions. Per a la resta de condemnats, en canvi, la inhabilitació queda extingida, perquè s'entén que ja han complert els anys de condemna que els pertocaven. Marchena rebutja aplicar les modificacions legislatives, malgrat que la ministra d'Hisenda i vicesecretària del PSOE, María Jesús Montero, defensi el contrari. Segons ella, s'ha respectat el pla del govern espanyol perquè els delictes "greus" comesos per l'independentisme continuen al Codi Penal.

Després d'escoltar totes les parts, el Tribunal Suprem ha revisat la sentència alineant-se amb el que ja apuntava la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena pel que fa als exiliats. L'alt tribunal ha mostrat la seva disconformitat amb l'eliminació del delicte de sedició perquè considera que "deixa impunes els processos secessionistes sense violència". A més, no creu que es pugui aplicar als dirigents independentistes un delicte de malversació atenuat, que es va introduir també en la reforma pactada amb ERC. Una tesi que també defensava la Fiscalia i que havia abonat prèviament Llarena.

Els desordres públics no poden substituir la sedició

El tribunal presidit per Manuel Marchena creu que la sedició no pot quedar substituïda per un delicte de desordres públics agreujats, perquè considera que el primer era "alguna cosa més" que un delicte contra l'ordre públic i que fer aquesta equiparació suposa "desenfocar el problema". Una posició que comparteix amb Llarena, però no amb la Fiscalia i amb l'Advocacia de l'Estat, que consideren que els fets de la tardor del 2017 es poden emmarcar amb el nou delicte de desordres públics agreujats perquè no quedin impunes. Aquesta interpretació és la mateixa que en fa el govern espanyol.

Marchena, però, discrepa: "Qui per fer realitat un referèndum no avalat per la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i prohibit pels tribunals de justícia mobilitza milers de persones, en la il·lusionada creença que exerciran l'imaginari dret a decidir, està menyscabant, sens dubte, les bases constitucionals que defineixen la convivència". L'alt tribunal insisteix, per tant, que la "desobediència" al Tribunal Constitucional o a les "ordres" de la policia van ser "alguna cosa més que un atemptat contra la pau pública" perquè amb l'aprovació de les lleis de transitorietat, estaven traçant el camí "cap a la independència".

El factor de la "violència"

El Suprem carrega contra la reforma del Codi Penal perquè considera que deixa un "buit normatiu" que provoca que quan es desbordi la convivència o es desobeeixin requeriments judicials, "només seran constitutius de delicte si van acompanyats d'actes de violència o intimidació" com els que preveu el delicte de desordres _públics agreujats. "La creació d'un marc normatiu de ruptura territorial que prepara la secessió d'una part del territori de l'Estat, fins i tot acompanyat d'actes multitudinaris que conduïssin a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les decisions governatives o jurisdiccionals que intentessin posar-hi límit, serien alienes a la intervenció del dret penal", assegura l'alt tribunal en la seva interlocutòria.

Així, el Suprem es referma en la tesi que els fets del 2017 van ser una "mobilització tumultuària i violenta", però que això no vol dir que se'ls pugui atribuir un delicte de desordres públics. L'argument és que el nou delicte "exigeix com a element nuclear l'execució d'actes violents o intimidatoris" o, en tot cas, "la conspiració, la provocació o proposició per fer-los realitat". No considera que cap dels condemnats (excepte els Jordis) siguin els "autors" de la "mobilització tumultuària i violenta" del 2017.

Per què sí desordres públics per a Sánchez i Cuixart?

En canvi, el tribunal que presideix Marchena sí que creu que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart "van executar actes de violència sobre les coses i actes intimidatoris" durant el 20-S. En aquest sentit, insisteix a presentar-los com els instigadors de la "dificultat" que va tenir per accedir a l'edifici del departament d'Economia la lletrada de l'Administració de Justícia, així com l'estat en què van quedar alguns cotxes de la Guàrdia Civil.

La reforma de la malversació no es pot aplicar

El Suprem descarta que la reforma del delicte de malversació sigui aplicable a cap dels condemnats. "Aplicar els fons públics de la Generalitat per al finançament d'una consulta popular que desbordava el marc competencial dels qui la promovien, desenvolupada després de reiterats requeriments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia per evitar-la i, en definitiva, orientada a un procés secessionista que no va arribar a tenir virtualitat, mai podrà considerar-se «una aplicació pública diferent» d'aquella a què estaven pressupostàriament adscrits aquests fons", justifica el Suprem, en referència a un dels apartats que s'afegeixen en la reforma.

De fet, creu que tampoc es pot considerar que no hi hagués ànim de lucre darrere de l'organització de l'1-O. Marchena considera que seria "contrari a la més elemental lògica jurídica" que l'organització del referèndum quedés castigada amb una multa únicament. La interpretació del Suprem probablement marcarà la resta de casos per malversació que s'han de jutjar pròximament, començant pels de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les reaccions

Tant ERC com Junts han reaccionat negativament al pronunciament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han criticat la "voluntat de venjança" del Suprem i ha confiat que els tribunals europeus corregiran la decisió. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha disparat contra el tribunal, però també contra ERC perquè segons ell la reforma del Codi Penal no ha aconseguit el que buscava. "Si la injustícia persisteix, nosaltres també", ha afegit l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en un tuit. En una altra piulada, ha enviat un dard als republicans a qui ha advertit que és un "error" negociar amb el govern espanyol "en solitari, en secret i sense mediador". El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha lamentat la decisió del Suprem. "La lluita continua al TEDH!", ha dit en una piulada.

El PSOE i el PP han fet servir el pronunciament del tribunal per intentar desgastar-se mútuament. El portaveu de campanya del PP, Borja Sémper, ha celebrat la decisió perquè "corregeix una voluntat declarada de beneficiar determinats líders independentistes". María Jesús Montero li ha replicat que la decisió del Suprem demostra que el PP "mentia" quan deia que la reforma del delicte de malversació beneficiaria els líders del Procés. El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha lamentat que el Suprem continuï "frenant" els "avenços polítics en el camí de la desjudicialització".