El Suprem rebutja alliberar els presos polítics durant el judici

MadridEl Tribunal Suprem no vira ni un mil·límetre davant l’enèsim intent dels nou presos polítics de sortir en llibertat. Ni malgrat presentar un reguitzell d’informes sobre els problemes psicològics que està tenint la privació de llibertat per a les famílies dels líders independentistes –parelles, pares i fills, especialment–. La sala penal va tornar ahir a rebutjar totes les peticions de llibertat presentades per les defenses dels exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Dolors Bassa, així com per les de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Es tracta de peticions del setembre, per una banda, i també de recursos de súplica del juliol passat a les últimes decisions del jutge d’instrucció Pablo Llarena.

Ara la sala penal –la que té previst jutjar-los– els respon que “els sentiments d’aflicció dels familiars [...] no poden operar com a raons desencadenants de la llibertat”. A més, assenyala que no es pot tenir en compte el canvi del “clima polític” a Catalunya per revisar la mesura cautelar. Finalment, el Suprem també rebutja que surtin en llibertat durant el judici perquè tant la seva “dignitat” com “l’alimentació i l’habitabilitat del lloc” on siguin custodiats a Madrid seran “degudament garantits per aquesta sala”.

Alguns dels presos polítics havien al·legat la vulneració del seu dret a la defensa i a un procés just si continuen a la presó durant el judici oral. El Suprem considera que “ni el contingut material del dret a defensa ni el dret a un procés amb totes les garanties” estan afectats per les condicions que presidiran les sessions.

La situació familiar

Pel que fa als informes psicològics, en els casos de Bassa i de Forn les peticions al·legaven l’estat de salut de les seves mares i argumentaven que precisament això ja era un element que desacreditava el risc de fuga. L’advocat de Forcadell feia el mateix raonament quan parlava dels efectes que estava tenint la presó en el lligam de l’expresidenta del Parlament amb el seu net d’un any. En un total de quatre interlocutòries, però, la sala penal considera que la petició que fan les defenses sobre la situació dels familiars no és suficient per “neutralitzar” el risc de fuga i de reiteració delictiva que ja va esgrimir Llarena en confirmar la presó preventiva. “Les finalitats del Procés i, de manera especial, les mesures cautelars que tendeixen a assegurar aquestes finalitats no es desdibuixen pel patiment que en l’ordre familiar pugui comportar la privació de llibertat”, subratlla el tribunal.

Un dels nous arguments que posa sobre la taula la sala penal –esgrimit ja per Llarena– és que les mesures cautelars no depenen del “context polític”. Bassa demanava la llibertat després d’haver abandonat “per complet la política” i de constatar que “el clima actual és procliu al diàleg entre el govern central i el de la Generalitat”. El Suprem assenyala que “ni les mesures cautelars vigents van respondre, en el moment en què es van adoptar, a un determinat clima polític, ni la seva continuïtat pot revisar-se ara depenent d’un context polític diferent”.

Respon així també entre línies als diferents missatges que ha anat llançant el govern de Pedro Sánchez de cara al judici oral, que ja es preveu per a mitjans de gener. Tant la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, com alguns dels ministres han apuntat que no té raó de ser mantenir a la presó els líders independentistes després del judici. Però el Suprem insisteix que per molt que s’hagi refermat el diàleg entre Barcelona i Madrid això no ha canviat el risc de reiteració delictiva dels líders independentistes.

Finalment, la sala també rebutja les al·legacions sobre vulneració dels drets a la llibertat, a la presumpció d’innocència i a un procés públic sense dilacions indegudes que van presentar Turull i Rull. Amb tot, les defenses poden seguir presentant tants recursos de súplica com considerin oportuns fins a l’inici del judici oral. Cada cop que esgoten les opcions, presenten un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Ja n’acumula més d’una vintena al calaix, admeses a tràmit per dilatar el camí a Estrasburg.