El Suprem rebutja les recusacions de Puigdemont a Llarena i Marchena per "abusives"

El jutge considera que els escrits són extemporanis i que els exiliats no els poden presentar

ARA
i ARA

BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) no ha admès la recusació de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig i Antoni Comín contra l'instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, per haver acceptat un premi de la Fundació Villacisneros. El magistrat de la sala segona, Julián Sánchez Melgar, considera que es basa en causes "infundades i arbitràries, és abusiva i té defectes formals".

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sánchez Melgar també ha rebutjat les recusacions plantejades contra el president de la sala segona, Manuel Marchena, i tres magistrats més per haver format part del tribunal que va dictar la sentència del Procés. També n'havien presentat una altra contra el mateix Sánchez Melgar com a instructor de l'incident de recusació, al·legant que va ser fiscal general de l'Estat i va participar directament en la direcció del ministeri fiscal en aquesta causa especial.

Cargando
No hay anuncios

En la interlocutòria, el magistrat qualifica l'escrit de recusació presentat per l'advocat Gonzalo Boye de "totum revolutum" on no hi ha cap menció a quin és l'interès personal directe de Llarena per haver acceptat el premi, i defensa que "les distincions que es puguin concedir" no poden "servir de ratlla per perdre la imparcialitat del jutjador". En el mateix sentit, considera que l'escrit és una opinió dels recusants i insisteix que s'ha de "basar en una actuació pròpia del magistrat, no en aquella que un tercer li atribueixi".

Cargando
No hay anuncios

Per tant, considera que els exmembres de l'executiu a l'exili han fet un ús "abusiu" de la recusació, dirigida primer a Llarena i posteriorment a tota la sala que va jutjar el Procés, i finalment al mateix Sánchez Melgar per haver estat fiscal general de l'Estat: "Han recusat tots els magistrats que van apareixent a la peça oberta". "La vigència de la invocació del dret al jutge imparcial i la legítima defensa dels seus drets constitucionals no empara l'ús indiscriminat de la recusació, ni la designació d'un jutge a conveniència", assenyala.

Defectes de forma

En paral·lel, la interlocutòria assenyala defectes formals: destaca que la recusació inclogui una llista amb dotze magistrats del Tribunal Constitucional, cinquanta-vuit del Suprem i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i apunta que quan es designa l'escalafó de tots els possibles jutges que poden jutjar l'aforat s'està fent una "recusació preventiva". També assenyala que la recusació és extemporània per haver-se presentat gairebé un mes després de l'acte de lliurament de la distinció a Llarena –la llei, diu, fixa un termini de deu dies–, i recorda que els exmembres del Govern es troben en "rebel·lia", per la qual cosa considera que no tenen el dret de presentar l'escrit.