El Suprem rebutja la recusació de Torra contra onze magistrats

BarcelonaCop de porta del Tribunal Suprem a la recusació presentada per la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, contra onze dels magistrats de la sala penal del tribunal, que ha de decidir sobre la seva inhabilitació. En una interlocutòria, el tribunal rebutja d'entrada analitzar el fons de la petició del cap de l'executiu català perquè considera que el que busca és "recusar tot l'òrgan judicial en el seu conjunt". "És patent que de facto es planteja contra tota la sala penal dins d'un incident", exposen els magistrats, que citen jurisprudència del Tribunal Constitucional per dictaminar que "a la recusació li falta substantivitat jurídica i no requereix una decisió sobre el fons" de la mateixa.

En el seu escrit de defensa, Torra atribuïa als magistrats "manca d'imparcialitat" per revisar la condemna d'un any i mig d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència per no haver retirat la pancarta en suport als presos en període electoral.

Després de la decisió del Suprem, la defensa de Torra ha avançat que preveu demanar que s'anul·li la decisió de rebutjar la recusació d'onze magistrats. Contra aquesta decisió no es pot presentar cap recurs ordinari, i per això la defensa de Torra preveu presentar un recurs de nul·litat, segons ha pogut saber l'ACN de fonts properes al president.

En paral·lel, el Suprem sí que ha acceptat que Miguel Colmenero no sigui el ponent de l'admissió a tràmit del recurs del president contra la sentència del TSJC. Ell va demanar abstenir-se de la causa perquè havia estat designat membre de la Junta Electoral Central (JEC), cosa que interpretava que és incompatible amb participar en la decisió al Suprem precisament perquè forma part de la JEC, l’òrgan al qual Torra va desobeir quan li va donar un termini perquè retirés la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del Palau de la Generalitat

Els arguments de les recusacions

Precisament, Torra demanava la recusació dels magistrats Ana María Ferrer i Eduardo de Porres perquè també són membres de la JEC designats pel Consell General del Poder Judicial. Pel que fa a Manuel Marchena i als magistrats Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela i, altre cop, Eduardo de Porres, van emetre una resolució el 22 d’abril del 2019 avalant la decisió de la JEC de requerir la retirada de la pancarta al president de la Generalitat. La defensa de Torra, que encapçala l’advocat Gonzalo Boye, considera evident que cap d’ells pot participar ara en la discussió del recurs de cassació, que, entre d’altres, ataca per “erroni” aquell acord.

I encara se sumen a la llista de recusats Pablo Llarena, Juan Ramón Berdugo, Vicente Magro i Antonio del Moral, que van participar juntament amb la majoria dels magistrats de la sala, començant per Marchena, Llarena i Lamela, en decisions al voltant de la detenció “il·legal” –citant els escrits del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU– i l’empresonament dels presos polítics. “Resulta evident que cap dels magistrats que en el seu dia van ordenar o confirmar les ordres de detenció i ingrés a presó presenten la necessària imparcialitat objectiva”, conclou la defensa del president, que veu una relació intrínseca –la pancarta n’és la prova– entre la seva condemna i la causa contra els presos polítics per l’organització del referèndum de l’1-O.