El Suprem rebutja el recurs de Mas contra la condemna del Tribunal de Comptes pel 9-N

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació de l'expresident Artur Mas i de part del seu últim govern contra la condemna del Tribunal de Comptes pel 9-N. El novembre del 2018, l'òrgan fiscalitzador va condemnar l'expresident i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau i sis alts càrrecs més a tornar gairebé 5 milions d'euros gastats pel 9-N. Després de presentar-hi un recurs al mateix Tribunal de Comptes –que va comportar que la multa pugés fins a 5,8 milions d'euros pels interessos–, van tenir via lliure per anar al Tribunal Suprem, que gairebé dos anys després ha decidit no admetre'l a tràmit, en una providència a la qual ha tingut accés l'ARA.

Per justificar la no admissió a tràmit, l'alt tribunal argumenta que el recurs no compleix les exigències suficients: apunten que els recurrents no han justificat l'interès cassacional al·legat en els seus recursos ni l'han fonamentat suficientment. Al mateix temps, el Suprem tampoc avala l'argument de la defensa que els implicats han sigut condemnats dues vegades pels mateixos fets –l'organització de la consulta del 9-N–: una al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una altra al Tribunal de Comptes. L'alt tribunal argumenta que hi ha diferències entre les dues sentències i que els impulsors del recurs no han fet l'exercici de contrastar-les.

La defensa de l'expresident i dels exconsellers també justifica al recurs que el Tribunal de Comptes va declarar la responsabilitat comptable dels implicats argumentant que els fets en qüestió van ser inconstitucionals tot i que, segons els advocats, la funció de l'òrgan fiscalitzador no és determinar què és constitucional i què no. Tot i això, el Suprem rebat que l'argumentació del Tribunal de Comptes per determinar les multes als implicats va més enllà d'aquest aspecte. A més, afegeix l'alt tribunal, la declaració d'inconstitucionalitat de l'òrgan fiscalitzador no comporta necessàriament la declaració de nul·litat de la sentència.

D'aquesta manera, el Suprem no només ha desestimat el recurs de Mas, sinó també el de set exconsellers i exalts càrrecs condemnats pels mateixos fets: Joana Ortega, Josefina Valls, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo i Teresa Prohias. En cada una de les impugnacions, utilitza els mateixos arguments per no admetre els recursos a tràmit. Amb tot, la conseqüència directa de la desestimació de la impugnació és que es confirma que Mas i part del seu executiu han de pagar 5,8 milions d'euros pel 9-N, uns diners que ja van dipositar quan el Tribunal de Comptes els va condemnar. A més, imposa les costes processals als recurrents, encara que amb una quantitat màxima de 2.000 euros per tots els conceptes més l'IVA corresponent, i estableix que cadascun haurà d'abonar 666 euros a l'administració de l'Estat.

Encara els queden algunes vies per intentar que es rectifiqui la sentència del Tribunal de Comptes. El moviment que ara pot fer la defensa de l'expresident és presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, un pas que, segons fonts pròximes a Mas, s'està estudiant. Després encara quedarà una última instància: la justícia europea.

El camí fins al Suprem

Han passat tres anys des que el Tribunal de Comptes va condemnar el govern del 9-N, tot i que abans els encausats es van trobar en el mateix estadi que l'actual causa contra la política exterior de la Generalitat –en què també hi ha implicats Mas i Homs–. El setembre del 2017 el Tribunal de Comptes va demanar-los 5,2 milions d'euros de fiança abans de ser jutjats. Llavors van poder fer-hi front amb donacions de la Caixa de Solidaritat i l'aval de diversos immobles aportats pels implicats –finalment la Caixa de Solidaritat va abonar-ne la totalitat–. Van tenir aquestes propietats embargades fins a la celebració del judici, que va confirmar la multa inicial. Després de recórrer al mateix Tribunal de Comptes amb la resposta d'una multa més elevada, fa gairebé dos anys van anar al Tribunal Suprem, que aquest dijous ha resolt que no admet a tràmit el recurs.