El Suprem rebutja l'indult i deixa els presos polítics en mans de Sánchez

MadridA Pedro Sánchez li ha arribat l'hora dels indults. Més de dos anys i mig després de la sentència, s'haurà de mullar si vol tenir un gest amb els presos polítics. El Tribunal Suprem li ha passat aquest dimecres definitivament la pilota amb el trasllat de l'informe sobre la mesura de gràcia. Com era d'esperar, és contrari a la concessió dels indults però destaca per la seva bel·ligerància: arriba a dir que "l'indult es presenta com una solució inacceptable" i avisa que alguns implicats són líders de partits que, "a dia d'avui, garanteixen l'estabilitat del govern espanyol", tal com ja va posar de manifest la Fiscalia. L'oposició del Suprem condiciona el govern espanyol perquè no podrà atorgar un indult total, però a més li afegeix pressió en la seva lluita per defensar la mesura parcial. Ja aquest dimecres des del Congrés, Sánchez ha hagut de tornar a defensar l'indult en ple foc creuat amb el PP. "La Constitució recull un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia. El govern prendrà la decisió en benefici de la convivència", ha assegurat.

El tribunal presidit per Manuel Marchena rebutja l'indult per als 12 condemnats i destaca, especialment, que la pena no és desproporcionada i que els implicats no s'han penedit. Els presos van evitar respondre a la sala quan els va demanar el seu posicionament al respecte i els seus pronunciaments públics s'han guiat pel lema del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart: "Ho tornarem a fer". Amb tot, en diverses entrevistes han acceptat l'indult com una "solució individual" a la qual no poden oposar-se. Marchena escriu en l'informe que no pot incloure "la més mínima prova o el més dèbil indici de penediment".

"Ni tan sols flexibilitzant aquest requeriment legal i alliberant la seva exigència de la necessitat d'un sentiment de constricció pel fet executat, podríem visualitzar una voluntat de retrobament amb l'ordre jurídic menyscabat pel delicte. El missatge transmès pels condemnats en l'exercici del dret a l'última paraula i en les seves posteriors declaracions públiques és ben expressiu de la seva voluntat de reincidir en l'atac als pilars de la convivència democràtica i d'assumir fins i tot que la lluita pels seus ideals polítics –d'inqüestionable legitimitat constitucional– autoritzaria la mobilització ciutadana per proclamar la inobservança de les lleis, la substitució del cap d'estat i la unilateral desplaçament de la font de sobirania", resolen els magistrats en un text de 21 pàgines.

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat aquest dimecres el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, que ha avalat l'indult com a mesura de gràcia en un context de "concòrdia", utilitzant les mateixes paraules que Sánchez, per bé que ha posat en dubte que la part independentista estigui compromesa amb aquest escenari. "Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar", ha manifestat en un col·loqui organitzat pel Col·legi d'Advocats de Madrid.

"Atac a la pau pública"

Una altra pota argumentativa del tribunal és que la condemna va ser proporcionada. Marchena subratlla que la sedició no és "identificable amb un simple desbordament dels límits de l'ordre públic", sinó que el "judici històric descriu un atac a la pau pública i a la observança de les lleis i resolucions judicials com a fonament de la convivència en el marc constitucional". "Quan el que està en joc no és la preservació de l'ordre públic, sinó la solidesa dels pilars sobre els quals es recolza, la convivència democràtica, l'enfocament ha de ser radicalment diferent", anoten els magistrats. A més, comparen el Codi Penal d'altres països per negar que el Tribunal Suprem s'hagi excedit.

A l'informe, únic per als dotze expedients, els jutges subratllen el plantejament "desenfocat" d'algunes peticions d'indult. Tenint en compte que es tracta d'una mesura de caràcter individual, remarquen que algunes sol·licituds "dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva, solidària, compartida per un subjecte actiu plural que respondria a la denominació de els presos del Procés". "Aquesta responsabilitat compartida, de grup, lligada per vincles de coincidència ideològica, entorpeix el raonament a l'hora d'exposar els motius que en justificarien l'extinció i no permet entendre ni justificar l'efecte extintiu propi de l'indult", afegeixen els jutges. A més, també es queixen que algunes peticions siguin una "crítica jurídica de la sentència, arribin a qüestionar el legítim exercici de la funció jurisdiccional" i situïn el govern com una mena de "segona instància".

Rebuig a l'amnistia

Marchena no deixa escapar l'oportunitat d'opinar sobre l'amnistia, després que Cuixart explicités la seva preferència per aquesta via en el seu escrit presentat el 5 de maig davant el tribunal. El president de la sala segona veu en el líder d'Òmnium una mancança d'una "ensenyança històrica que evidencia que, en no pocs casos, les lleis d'amnistia ha estat el mitjà fet valer per règims dictatorials per esborrar gravíssims delictes contra les persones i els seus drets fonamentals". "De la memòria col·lectiva formen part decisions polítiques d'amnistia que van servir per ocultar delictes el perdó del qual i conseqüent impunitat es van pretendre disfressar mitjançant l'eufemisme de lleis de punt final que van haver de ser neutralitzades, precisament, pels tribunals", afegeixen els jutges, en una referència implícita a l'Argentina.

Els magistrats no amaguen les seves "dificultats per entendre aquesta preferència incondicional" per l'amnistia. "[L'indult] es presenta com una institució que adulteraria la dignitat de qui s'hi acull, mentre que l'amnistia tindria un efecte balsàmic que projectaria els seus efectes saludables, no només en el procés penal ja resolt, sinó en la resolució del conflicte polític". "Com és lògic, la sala no pot identificar-se amb un desenfocament tan cridaner –sense precedents en els arxius del Tribunal Suprem– del significat històric i jurídic de les dues fórmules d'extinció de la responsabilitat criminal", afegeixen.

L'última paraula de la sala tercera del Suprem

El Suprem deixa així el procediment en el seu penúltim pas: la decisió discrecional de l'executiu, un cop les diferents institucions que han pres part de la causa judicial s'han manifestat al respecte. La Fiscalia i el tribunal han presentat els seus informes, en què donen motius per a la no concessió –l'Advocacia de l'Estat no es va mullar per no anticipar-se al govern– i ara el consell de ministres té sobre la taula els expedients. Els precedents indiquen que són excepcionals els indults concedits amb els informes en contra del tribunal sentenciador i la Fiscalia, però aquest cas es mou en uns paràmetres gairebé únics.

L'última estació serà, amb tota probabilitat, de nou el Suprem. No serà la sala segona, sinó la tercera, qui haurà de resoldre els recursos contenciosos administratius que ja han anunciat que presentaran el PP, Vox i Cs en cas que s'acordin els indults. Aquesta sala s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre mesures de gràcia concedides per l'executiu i recentment han ampliat el seu marge de maniobra entrant a valorar la fonamentació donada pel govern espanyol. Si bé inicialment se circumscrivia als aspectes formals del procediment, hi ha dos precedents importants que han canviat les possibilitats de la sala tercera.

En una sentència de novembre del 2018 es revocava un indult concedit amb el criteri desfavorable de la Fiscalia i el tribunal sentenciador, al veure que no hi havia una "coherència lògica" a l'hora de sustentar que, atenent els informes del ministeri públic i el tribunal, es donaven els motius de "justícia i conveniència pública". Amb el demolidor informe del Suprem, que qualifica d'"inacceptable" la mesura de gràcia i veu que les raons invocades pels sol·licitants "perden qualsevol justificació" amb l'actitud dels condemnats, Sánchez haurà d'arremangar-se per convèncer la sala tercera.

Els indults als líders independentistes ja condicionen la política espanyola i, en cas de concedir-se, marcaran les últimes setmanes abans de l'estiu. Els partits que han donat suport a la investidura i als pressupostos de Sánchez no entendrien que no hi hagués un moviment que propiciés l'alliberament dels presos polítics a curt termini, mentre que la dreta política ja s'ha llançat al coll del president espanyol pel privilegi per als qui consideren "colpistes".

Dins la coalició, Unides Podem no ha amagat la seva posició favorable a l'indult i la nova líder de l'espai, Yolanda Díaz, els últims dies l'ha avalat indirectament afirmant que el "problema de Catalunya és un problema d'Espanya" i que cal afrontar el diàleg "sense complexes". A la part socialista del govern, el primer que va parlar d'aquesta mesura va ser el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, durant la campanya electoral de les eleccions del 21 de desembre del 2017 convocades pel 155. Amb més o menys claredat, diversos ministres del PSOE hi han deixat la porta oberta els últims mesos. El mateix Sánchez va pronunciar en el seu discurs d'investidura el gener de 2020 –possible per l'abstenció d'ERC– que començava una etapa de "desjudicialització".