El Suprem rebaixa les penes als ultres de Blanquerna a poc més de dos anys i mig de presó

MadridDe més de quatre anys de presó a poc més de dos anys i mig. El Tribunal Suprem ha rebaixat la sentència contra els assaltants del Centre Cultural Blanquerna durant l'Onze de Setembre de l'any 2013 a gairebé la meitat. El Tribunal Constitucional va obligar al gener el Suprem a dictar una nova sentència al concloure que s'havien vulnerat els drets dels condemnats. En concret, va demanar que es retirés l'agreujant de discriminació ideològica. Les penes per als catorze assaltants passen així a oscil·lar entre els 2 anys i 7 mesos de presó i els 2 anys i 9 mesos.

Fa tres anys i mig, en canvi, el Suprem va dictar una sentència en què la pena més alta, per a Juan Luis López, el militant de la Falange que es va encarar al llavors delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch (Unió), i que durant el judici va defensar que l'atac havia "sortit prou bé", va ser condemnat a quatre anys i dos mesos de presó per l'agreujant de discriminació ideològica. Ara s'enfronta a una pena de 2 anys i 9 mesos de presó. La segona més important és contra Jesús Fernando Fernández, de 2 anys i 8 mesos, perquè va ser qui va encapçalar "l'acció il·lícita", segons el Suprem. A la sentència inicial s'enfrontava a quatre anys i un mes. La resta han estat condemnats a 2 anys i 7 mesos. Cap d'ells ha trepitjat la presó fins ara.

Una pena més alta que la de l'Audiència de Madrid

De totes maneres, la condemna continua suposant una pena més alta que la que va fixar la sentència inicial de l'Audiència de Madrid, que els va condemnar a entre sis i vuit mesos de presó per un delicte de desordres amb l'atenuant de reparació dels danys –amb multes d'entre 1.800 i 2.400 euros pel delicte de danys–. El Suprem va decidir elevar la pena perquè "el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'aconseguir impedir-lo", va dictar llavors la sentència.

Els catorze condemnats van recórrer al Constitucional, que només dos dies abans que alguns d'ells haguessin d'entrar a la presó va decidir acceptar els recursos d'empara i suspendre'n l'ingrés. El gener passat va acabar resolent a favor seu, cosa que ha obligat la sala penal del Suprem –la mateixa que va jutjar els líders del Procés i que ara nega el 100.2 a Carme Forcadell– a moure fitxa i revisar la sentència.

Ara la condemna, per haver rebentat una reunió política com la de la Diada del 2013, és per un delicte de desordres públics. És per això que acaba sent més alta que la de l'Audiència Provincial de Madrid, després que el tribunal hagi estimat parcialment els recursos de la Fiscalia i la Generalitat de Catalunya, que demanaven elevar les penes.

Un atac "per amor a Espanya"

Malgrat la decisió del Constitucional, el judici a l'Audiència Provincial de Madrid va estar farcit de consignes polítiques. "Volíem evitar una arenga independentista, fer una protesta pacífica per defensar l’amor i la unitat d’Espanya, cosa que, per cert, protegeix la Constitució”. Així va resumir l’assalt al Centre Blanquerna un dels acusats. Poc van diferir la majoria dels seus companys de files: dirigents, afiliats i simpatitzants de la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional.

L'un rere l’altre van assegurar que l’objectiu últim per irrompre amb violència al Centre Blanquerna entre crits de "No nos engañan, Cataluña es España" va ser denunciar un "acte d’exaltació independentista". "Es va decidir entrar-hi per fer un escrache", va assegurar el secretari de comunicació de la Falange, Sergio Reguilón. "Tots els espanyols haurien hagut de ser allà”, va afegir davant el jutge.