Política18/06/2018

El Suprem rebutja la querella de Torra contra Rajoy i Santamaría

Considera que la no publicació del decret de nomenament no és constitutiva de delicte

Dani Sánchez Ugart
i Dani Sánchez Ugart

MadridEl Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dilluns la querella interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per la no publicació del decret de nomenament dels consellers. L'alt tribunal ha considerat que “els fets descrits a la querella no sustenten la comissió de cap il·lícit penal” i no permeten inferir “ni tan sols indiciàriament” que els dos aforats, per la seva condició de diputats del Congrés en la presentació de la querella –condició que Rajoy ha perdut aquest cap de setmana–, van cometre els delictes de prevaricació administrativa per omissió dels quals els acusava Torra.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La fiscalia va demanar l'arxiu de la querella al·legant que l'aplicació del 155 atorgava a l'executiu central la possibilitat de fer “un judici de valor” sobre si els actes proposats per la Generalitat eren contraris a l'aplicació de dit article. A més, la fiscalia considerava que no era ni “injust” ni “arbitrari” que el govern espanyol es negués a publicar el decret de nomenament, perquè contenia persones en situació de presó provisional o “fugides de la justícia”, uns arguments que recull la interlocutòria de la sala segona de l'alt tribunal.

Cargando
No hay anuncios

La querella es va presentar davant del Suprem perquè en el moment de la presentació, el maig d'aquest any, tots dos polítics eren aforats en tant que diputats i també pels seus càrrecs a l'executiu espanyol.

Sobre aquesta decisió s'ha pronunciat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, que ha assegurat que ha lamentat "moltíssim que hi hagi complicitat d'alguns estaments de l'Estat" amb el govern espanyol en relació a la no publicació dels nomenaments dels consellers empresonats que en un inici va proposar Quim Torra. Segons la portaveu del Govern, és una constatació que no hi ha independència judicial. "El decret complia amb la llei i no podia ser vetat ni bloquejat", ha apuntat.