El Suprem es prepara per aplicar la reforma del Codi Penal

La seva decisió impactarà sobre 14 líders independentistes i una llarga llista de represaliats per l'1-O

Els presos polítics, en la primera jornada del judici contra el Procés al Tribunal Suprem.
23/12/2022
3 min

Barcelona43 dies després que Pedro Sánchez ho anunciés per primera vegada i amb una crisi institucional pel mig, la reforma del Codi Penal que suprimeix la sedició i que reforma la malversació ja és una realitat. Aquest divendres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà definitivament en vigor d'aquí 20 dies, és a dir, el 12 de gener. Si això fos una novel·la estaríem encara al nus, però arribant a les portes del desenllaç: ¿quines conseqüències tindrà la reforma per als líders independentistes represaliats?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La resposta és incerta, però ja es pot establir un cert guió que caldrà seguir en les pròximes setmanes. En primer lloc, la primera teulada on caurà la reforma serà la del Tribunal Suprem (TS), que haurà de revisar la sentència de l'1-O. En aquell veredicte va condemnar 12 líders polítics independentistes. Tres quedaran fora del radar, que són Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó –van ser condemnats per desobediència i ja han complert la pena–, però caldrà veure què passa amb els altres nou que van ser condemnats per sedició, per malversació o pels dos delictes. Precisament els dos delictes que han protagonitzat la reforma del Codi Penal: la sedició queda derogada i la malversació queda mitigada en els casos que no comporten enriquiment personal o de tercers. Tothom dona per fet que la sedició caurà de la sentència, però no és tan fàcil. També caldrà veure com encaixen la reforma de la malversació i si els magistrats, amb Manuel Marchena al capdavant, interpreten que sí que es pot vincular els condemnats amb el nou redactat del delicte de desordres públics agreujats. La majoria de veus jurídiques s'inclinen perquè no.

Dels nou líders a qui el Suprem revisarà la pena, cap és a la presó fruit dels indults, però tots continuen inhabilitats per a càrrec públic i, per tant, per tornar a la política institucional. Al president d'Esquerra Oriol Junqueras, per exemple, li van caure 13 anys d'inhabilitació. Si la decisió del Suprem fos la de rebaixar aquestes inhabilitacions o fins i tot extingir-les –que encara està per veure–, es fixaria una nova data per al retorn de ple en la política activa dels que van ser presos polítics. Un retorn que ningú descarta. Sense anar més lluny, aquest dijous en una entrevista a Nació Digital, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no descartava que un Oriol Junqueras rehabilitat pogués ser el pròxim candidat d'ERC a la Generalitat. Però no només ell, Esquerra es deleix per poder comptar amb Romeva com a actiu electoral, i qui sap què passaria amb Jordi Turull si, a més de ser secretari general de Junts, també pogués tornar a les llistes.

Al marge dels condemnats pel Suprem, la reforma del Codi Penal també posarà l'exili sota el focus. Allà segueixen Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira. La seva situació encara és més complicada perquè no depèn d'una revisió de pena –que no tenen perquè es van exiliar–, sinó de com es tradueix en la persecució que manté l'Estat contra ells a través de les euroordres –el cas de Rovira és diferent per ser a Suïssa–. Unes ordres de detenció europees que pilota el jutge Pablo Llarena i que ara haurà de refer. Per acabar d'amanir la incertesa, els tres exiliats que són eurodiputats també tenen obert el contenciós sobre si estan protegits per la immunitat que els dona l'acta europea.

Els 14 líders que estan sota la lupa de la reforma del Codi Penal són, malgrat tot, la punta de l'iceberg. Aquesta reforma, i la interpretació que en faci el Suprem en primera instància, també impactarà sobre la resta de casos judicialitzats. La llista és llarga i inclou el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i el 18. Allà hi ha totes les causes relatives als ex alts càrrecs de la Generalitat investigats pels seus vincles amb l'1-O. El més mediàtic és el que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, investigats per malversació. Contra ells pesa l'amenaça d'entrar a la presó i seran la prova del cotó de si la reforma d'aquest delicte suposa o no un benefici per als independentistes represaliats.

La derivada política

El Suprem prendrà la paraula sobre el desenllaç jurídic de tot plegat, però la seva decisió tindrà una derivada política: decideixi una cosa o una altra, donarà la raó a certs actors polítics i la traurà a d'altres. Per exemple, ERC i Junts mantenen des del principi un conflicte sobre la reforma. Per als republicans, ferms defensors, afectarà positivament els represaliats tot i que el grau de benefici, admeten, dependrà de la "interpretació" dels jutges. Per a Junts, la reforma posa de nou en perill els represaliats, ja que consideren, per exemple, que posa facilitats per extradir. També desfarà l'empat entre ERC i el PSOE sobre la malversació: els primers creuen que beneficiarà els encausats per l'1-O. Per als socialistes, no.

stats