¿El Suprem posa en perill l'amnistia a Jové, Salvadó i Buch?
Les defenses veuen un "filó" en la resolució de Marchena per diferenciar el seu cas dels líders de l'1-O
MadridEls líders del Procés encausats al Tribunal Suprem no són els únics perseguits per malversació. A Catalunya, els dirigents d'Esquerra Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, així com una trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat, també tenen procediments oberts per aquest delicte pels preparatius del referèndum. A més, l'exconseller d'Interior Miquel Buch i el mosso d'esquadra que va fer d'escorta a Carles Puigdemont, Lluís Escolà, ja han sigut amnistiats de malversació. Com pot afectar-los a tots la resolució del jutge Manuel Marchena que descarta l'amnistia per als condemnats per l'1-O per aquest delicte?
D'una banda, els casos més similars són els del sottogoverno, perquè els fets que s'investiguen són les despeses per a la celebració del referèndum i l'acció exterior. Els jutges tenen independència i no necessàriament s'han de sentir vinculats per la interpretació que hagi fet el Suprem. Ara bé, no deixa de ser el més alt tribunal espanyol i l'última instància jurisdiccional, que marca doctrina i que pot acabar revocant una decisió de tribunals inferiors. En aquest sentit, tot i haver negat l'amnistia per malversació per al Govern de l'1-O, en la interlocutòria de Marchena hi ha una escletxa que dona un bri d'esperança als acusats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
"Són perfectament imaginables supòsits que sí que quedarien emparats per la llei i, en conseqüència, serien susceptibles de veure extingida la responsabilitat criminal. Això succeiria, per exemple, amb altres acusats que, sense tenir disponibilitat dels fons, van participar en l'execució i materialització de la despesa. En la realització d'aquests mandats o encàrrecs derivats de la inicial disposició, el propòsit d'enriquiment no podria ser afirmat", diu un fragment de la resolució del Suprem d'aquest dilluns. El que fa Marchena és diferenciar la situació de càrrecs del Govern que tenien la potestat decisòria sobre on orientar recursos públics –consellers– i càrrecs que, simplement, obeïen instruccions. Segons la seva tesi, els primers tenen una capacitat d'enriquiment patrimonial que justifica la no aplicació de l'amnistia i per als segons no seria possible aquest "propòsit d'enriquiment". Per tant, als càrrecs inferiors la clàusula d'exclusió pel delicte de malversació que preveu la llei d'amnistia no els afectaria.
Fonts de les defenses consultades per l'ARA admeten que aquest és un "bon filó" on agafar-se. "Com a mínim, ens dona una eina per discutir cas per cas i que s'hagi d'interpretar i acreditar l'enriquiment patrimonial personal", apunten. Calculen que, amb relació a Jové i Salvadó, el tribunal decidirà aviat. La Fiscalia ja va traslladar el seu criteri la setmana passada i era partidària d'arxivar el cas, tal com també va defensar al Suprem. De fet, tant el ministeri públic com l'Advocacia de l'Estat ja alertaven que una interpretació extensiva que perjudiqués els encausats podia conduir cap a un camí en què l'amnistia no seria aplicable a cap classe de malversació relacionada amb el Procés. El Suprem ha volgut sortir al pas d'aquesta hipòtesi precisant que sí que hi ha supòsits de malversació que es poden amnistiar.
El cas de Buch
La causa per malversació contra Buch per haver posat escorta a Puigdemont és diferent. D'entrada, perquè segons ha pogut saber l'ARA, la Fiscalia es va oposar a l'amnistia. Tot i això, el tribunal va decidir aplicar-la i s'està a l'espera de si el ministeri públic recorrerà la decisió. Fonts jurídiques reconeixen que és difícilment discutible que el salari que cobrava el mosso d'esquadra impliqui un enriquiment, però els jutges van determinar que perquè es compleixi el "benefici personal de caràcter patrimonial" que la llei preveu com a supòsit d'exclusió, cal que el desviament de fons estigui "al marge dels fins" relacionats amb el Procés. Per tant, com que la raó de ser del salari que cobrava Lluís Escolà està lligada a l'1-O, el va amnistiar.
És una tesi similar a la que aquest dilluns exposava en el seu vot particular a la resolució del Suprem la magistrada Ana Ferrer, tot i que amb menys claredat. Deia que només quedarien exclosos els casos en què, "aprofitant la derivació dels fons a favor del projecte polític independentista, algun dels actors hagués procurat un creixement patrimonial, netament monetari o d'ús i gaudi, per a ell mateix o per a un tercer. En definitiva, un avantatge econòmic avaluable que apartés els fons de la finalitat secessionista". Si s'interpreta que el salari d'Escolà –i la decisió de Buch d'assignar-lo– entra dins del context de la "finalitat secessionista" s'hauria d'amnistiar, segons aquest criteri.