El Suprem també posa traves a l'amnistia a manifestants postsentència

MadridDesprés de rebutjar amnistiar la malversació i aixecar l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont, el Tribunal Suprem ha posat també traves a l'aplicació de la llei d'amnistia a manifestants postsentència. La sala penal considera inclosos en la norma els delictes de desordres i atemptat, però paralitza la seva aplicació en dues causes que el Suprem tenia sobre la taula de condemnats per tribunals catalans. Es tracta de dos ciutadans condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després que es conegués la condemna als líders del Procés el 2019 i un condemnat per les mateixes protestes a Barcelona, inicialment per atemptat contra l'autoritat, i després de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per desordres públics. El Suprem, en l'anàlisi dels seus recursos de cassació, ha posat en dubte que els pugui amnistiar perquè qüestiona la constitucionalitat de la norma.

El Suprem argumenta que la norma pot ser discriminatòria i vulnerar el dret a la igualtat davant la llei pel fet que només es deixi sense efecte la condemna per aquests delictes quan estan relacionats amb el Procés. "Estableix un molt rellevant i evidentment desigual tractament dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori", diu l'alt tribunal en una de les interlocutòries, en què proposa plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC). El Suprem dona deu dies a les parts en ambdós procediments perquè es pronunciïn.

Segons l'argumentació de la sala penal, aplicar-los l'amnistia resulta inconciliable amb el dret a la igualtat davant la llei i no veu cap fonament per justificar un tracte arbitrari en favor d'aquests tres condemnats. "Constituiria una decisió legislativa arbitrària", sosté el Suprem, que també veu problemàtic l'encaix amb el principi de seguretat jurídica o d'exclusivitat jurisdiccional per una suposada intromissió del legislatiu en el poder judicial. En el cas de l'amenaça a la seguretat jurídica, la sala penal creu que considerar constitucional una amnistia a una determinada ideologia pel simple fet que "els seus promotors o partidaris assolissin majories parlamentàries suficients per a l'aprovació d'una llei orgànica" és problemàtic i alerta "d'innegables efectes criminògens".

D'aquesta manera, amb el plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat al TC, els tres condemnats pels fets postsentència i a diferència d'altres persones que estan sent amnistiades per aquests fets a altres tribunals, veuen paralitzada l'aplicació de la norma. Fonts del Suprem expliquen a l'ARA que és el tribunal que físicament tingui la causa en el moment en què s'aprova l'amnistia, i no el sentenciador, qui decideix si s'aplica. Per tant, pel fet que aquests condemnats tinguessin pendent el recurs de cassació al Suprem, ara depenen d'una sala penal que s'oposa a la norma.