El Suprem porta per primera vegada l'amnistia davant del Constitucional

MadridLa sala penal del Tribunal Suprem ha acordat per primer cop promoure una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el seu encaix en la carta magna. Encara que el Suprem té sobre la taula els casos dels líders independentistes condemnats i investigats per l'1-O, la consulta al TC no parteix d'aquí. La sala penal la planteja després d'analitzar el recurs d'un condemnat per desordres públics agreujats que va llançar pedres contra els jutjats de Girona durant les protestes postsentència el 2019. El Suprem considera que aquest delicte és amnistiable segons la norma, però carrega contra l'oblit judicial al Procés i frena, de moment, la seva aplicació al cas. De fet, el Suprem expressa la seva "absoluta convicció" que la llei d'amnistia és contrària al dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica. Tot i això, reconeix que "és en exclusiva al Tribunal Constitucional a qui correspon pronunciar-se" al respecte.

En una interlocutòria de 49 pàgines, l'alt tribunal considera que el fet d'amnistiar els condemnats per desordres públics relacionats amb el Procés introdueix una desigualtat respecte a aquells que han estat condemnats per aquests mateixos delictes al marge de les mobilitzacions independentistes. "Si les seves motivacions haguessin estat diferents (per exemple, si la seva protesta hagués estat contra la, a parer seu, escassa contundència d'aquesta mateixa sentència [la de l'1-O], o en favor de la República Sahrauí, contra els desnonaments […]), haurien de complir les seves penes", remarca el Suprem, que critica que "és només la seva opinió (política) la que els fa mereixedors de l'amnistia".

A parer del tribunal, això suposa una "tractament discriminatori" que obeeix a raons "arbitràries" i rebutja que es tracti d'un debat merament polític. "Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix –no tan fàcil d'aconseguir i preservar com el mandrós costum ens sol fer creure– els que estan en qüestió", afirmen els magistrats, que alerten que aplicant l'amnistia a aquests supòsits s'està substituint el sistema constitucional per una mena "d'amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica".

El Suprem ja havia manifestat la intenció de fer el pas en relació amb aquest tipus delictiu i, després d'haver donat deu dies a les parts perquè es pronunciessin, ho ha tirat endavant. El ministeri fiscal va avalar el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat mentre que la defensa del condemnat el va rebutjar. Aquesta consulta és la primera que arriba al TC, però no serà l'última. La sala penal també va plantejar fa unes setmanes preguntar al Constitucional sobre l'aplicació de l'amnistia en els casos de desobediència, que sí que afecta els dirigents polítics del Procés. Mentre que el Suprem no veu amnistiable la malversació, sí que va considerar que tindria encaix en la norma aquest altre delicte. Ara bé, davant dels mateixos dubtes sobre la constitucionalitat del text, la sala penal va proposar promoure una qüestió d'inconstitucionalitat, que encara està pendent de formalitzar-se.

El Procés, un "cop d'estat"

En la interlocutòria, el Suprem titlla el Procés de "cop d'estat". Es tracta d'una terminologia que no va emprar en la sentència de l'1-O, en què va qualificar el referèndum "d'alçament tumultuari". Ara, en canvi, va més enllà i adopta el vocabulari que en aquell moment va fer servir la Fiscalia, que demanava penes més altes de les que va imposar, i que defensa públicament la dreta. De fet, el Suprem celebra que aquest "cop d'estat" va ser "feliçment fallit" i titlla de "colpistes" els líders independentistes a qui va condemnar per sedició i a qui ara no vol aplicar l'amnistia.