Política11/06/2019

El Suprem permet a Forn ser al ple de constitució de Barcelona

La Fiscalia rebutja que Junqueras reculli l’acta d’eurodiputat

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaJoaquim Forn serà dissabte a Barcelona per participar en el ple de constitució de l’Ajuntament, després d’haver sigut escollit a les eleccions del 26-M. Com a regidor electe, l’exconseller, empresonat des del 2017, podrà tornar per primer cop a la capital catalana després de dinou mesos privat de llibertat. El Tribunal Suprem va donar llum verda dimarts a la petició de la defensa del cap de llista de JxCat a Barcelona, amb l’autorització de ser traslladat divendres per fer la declaració de béns i manifestar que no exerceix activitats incompatibles amb la de regidor i, l’endemà, assistir a la presa de possessió i participar en la votació del nou alcalde de la ciutat. El Suprem, en canvi, no es va pronunciar sobre la petició d’Oriol Junqueras de recollir l’acta d’eurodiputat el 17 de juny davant la Junta Electoral Central, una petició a la qual la Fiscalia es va oposar.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el cas de Forn, l’alt tribunal va acollir els arguments de l’advocat Xavier Melero, que havia exposat que el reglament orgànic municipal de Barcelona requereix la presència dels regidors electes al consistori. “La normativa associa l’adquisició de la condició de regidor electe [...] a la prestació de jurament o promesa en la sessió constitutiva de la corporació”, argumenta el tribunal per permetre el trasllat de Forn. Ara bé, el Suprem posa condicions i acota la presència de l’exconseller a Barcelona. La sala presidida per Manuel Marchena insisteix que l’autorització de Forn, que tramitarà la presó de Soto del Real, es circumscriu “exclusivament” a la presentació de la documentació el dia 14 i l’assistència al ple. “No legitima la presència de Forn en qualsevol fòrum ni institució pública o privada, diferent de la corporació municipal”, insisteix el Suprem. I és que un dels dubtes que sobrevolen el permís és si Forn podrà fer la tradicional entrada dels regidors electes per la plaça Sant Jaume fins al saló de plens. Fonts d’Interior afirmen que ara per ara encara no està definit. I afegeixen que dependrà del que determini la conselleria de Justícia.

Cargando
No hay anuncios

La sol·licitud del ministeri

L’autorització de l’alt tribunal va venir precedida del posicionament de la Fiscalia, que no es va oposar que l’exconseller sigui custodiat fins a Barcelona per poder assistir al ple. El ministeri públic, en un escrit signat pels fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno, diu que Forn, com a candidat electe no privat per sentència ferma de l’exercici del seu càrrec, “ha de poder adquirir la condició de regidor”. Independentment, matisa, que mentre duri la presó preventiva no pugui desenvolupar les activitats associades al càrrec. De fet, acaba l’escrit sol·licitant que se li apliqui automàticament la suspensió de càrrec públic, tal com es va fer amb els diputats electes del Congrés empresonats.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, els mateixos fiscals no mantenen aquest criteri amb Junqueras, que tot i ser eurodiputat electe s’oposen que reculli l’acta per tenir la plenitud de drets. “Junqueras pretén sortejar la suspensió de funcions ja acordada com a diputat al Congrés”, diu l’escrit. El ministeri fiscal assegura que l’adquisició de la condició de membre del Parlament Europeu propiciaria una “interferència absolutament irracional en l’exercici de la funció jurisdiccional”. A parer de la Fiscalia es convertiria la immunitat parlamentària associada als eurodiputats en un “privilegi”, cosa que vulneraria el dret a la “tutela efectiva dels tribunals”. Admet, doncs, que ser eurodiputat implicaria haver de tramitar un suplicatori a l’Eurocambra, a diferència del que va decidir el Tribunal Suprem en el cas del Congrés, per retirar la immunitat que reconeixen els tractats europeus. També hi afegeix un altre punt, que és la impossibilitat de suspendre automàticament Junqueras. La llei d’enjudiciament criminal, diu l’escrit, no genera cap obligació automàtica a l’Eurocambra.