El Suprem no aplicarà l'amnistia a ningú fins que parli el TC
La qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel cas d'un activista de Girona serveix per suspendre la resta de causes
MadridEl Tribunal Suprem no aplicarà l’amnistia a cap encausat per qüestions relacionades amb el Procés a curt termini. No només els impulsors de l’1-O condemnats o acusats per malversació –Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d’altres– han vist com Manuel Marchena i Pablo Llarena els negaven beneficiar-se de la norma, sinó que també correran aquesta sort altres afectats per delictes menors com poden ser el de desobediència, desordres públics, lesions i atemptat contra l’autoritat. És incontrovertible que l’amnistia és aplicable en aquests supòsits, però el Suprem va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra el conjunt de la norma pel cas d’un activista de Girona condemnat per les protestes postsentència i que servirà per a totes les carpetes que vagi obrint.
Qui ja s’ha trobat amb aquest impediment són els condemnats per l’1-O que, amb l’indult i l’eliminació de la sedició del Codi Penal, van veure extingides les seves penes: Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tal com ha avançat El Nacional i ha confirmat l’ARA, Marchena ha rebutjat la seva petició d’eliminar-los els antecedents penals amb l’aplicació de l’amnistia, i ha deixat la decisió en standby a l’espera que el Constitucional es pronunciï sobre l’encaix legal de la llei. Una resolució, la de l’òrgan de garanties, que no arribarà fins d’aquí a mig any com a mínim, quan el ple dicti sentència sobre el recurs del PP, que és el primer que s’abordarà i que marcarà el destí de la resta de decisions. “La norma qüestionada davant el TC resulta determinant amb relació a l’acord que es pugui adoptar respecte de l’eliminació d’antecedents penals derivats de la condemna”, diu la resolució sobre l’exconseller de Territori i ara president del Parlament.
Més causes obertes
Fonts del Suprem consultades per l’ARA confirmen que aquest serà el modus operandi en tots els casos en què es constati que la llei és clarament aplicable. L’alt tribunal té sobre la taula diversos recursos de cassació vinculats al Procés, com per exemple el de l’exconsellera Meritxell Serret, que va ser condemnada per desobediència; la mesa de Roger Torrent absolta, o els dels membres de la mesa del Parlament de l’1-O, també condemnats per desobediència. Un d’ells, la també exconsellera Anna Simó, va presentar una petició de recusació d’alguns dels membres del tribunal que ha de resoldre l’expedient, com Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Carmen Lamela, perquè ja van prendre part directament de la causa de l’1-O. Els dos primers, en el judici al Suprem, i Lamela perquè va iniciar la instrucció a l’Audiència Nacional. Per tant, primer caldrà resoldre això i les fonts consultades per l’ARA apunten que probablement aquests tres magistrats s’apartaran, si bé els nous jutges que hagin de posicionar-se també optaran per paralitzar la causa. A més, hi ha altres procediments com el de l’exalcalde de Sabadell Matíes Serracant i d’activistes condemnats per les protestes postsentència.
El Suprem defensa que és la llei orgànica del Tribunal Constitucional la que deixa clar que les causes penals quedaran suspeses mentre no es resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat que hagi presentat un jutge. A més, a l’alt tribunal sostenen que no és necessari presentar-ne una per a cada cas, tenint en compte que la llei d’amnistia que és aplicable en tots ells és la mateixa. Les defenses dels condemnats per l’1-O, però, es queixaven que no van poder presentar al·legacions amb relació a la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel cas de l’activista de Girona i que ara els afecta.
En un pla diferent se situen altres causes en què l’aplicabilitat de l’amnistia genera controvèrsia. Per exemple, en el cas de Puigdemont i Junqueras, el Suprem va decidir directament que el delicte de malversació n’estava exclòs. Pel de desobediència es reservava la carta de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. Ja no caldrà perquè hi ha el recurs del PP presentat i també serveix la que Marchena va elevar per l’activista de Girona. Quan resolgui el TC, si diu que tots els preceptes de la norma són legals, el Suprem haurà de moure fitxa amb relació a les mesures cautelars, com l'ordre de presó, que afecten Puigdemont i Toni Comín. En principi les hauria de retirar i l’expresident podria tornar, si bé això no vol dir que decaigués la causa sencera.
A més, Puigdemont té un altre front obert. El jutge Joaquín Aguirre va elevar una exposició raonada al Suprem perquè l’imputés pel delicte de traïció i malversació per la trama russa, tot i que encara està pendent de resoldre’s l’aplicació de l’amnistia a l’Audiència de Barcelona. No serà fins que això s’aclareixi que l’alt tribunal estudiarà si n'assumeix la investigació. En cas que així ho sol·licitessin les parts, el Suprem també podrà mullar-se sobre si l’amnistia és aplicable a aquesta causa. Quan això passi Marchena ja no serà president de la sala penal del Suprem, ja que acaba el seu mandat i s'ha de renovar la presidència de la sala per part del nou Consell General del Poder Judicial. Continuarà, en tot cas, com a magistrat a la sala segona.
