Junts manté que Puigdemont tornarà per la investidura tot i la decisió del Suprem
Manuel Marchena no extingeix la condemna per malversació contra Oriol Junqueras
MadridCop de porta del Tribunal Suprem a l'amnistia: no l'aplica pel delicte de malversació i manté les ordres espanyoles de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. El jutge instructor Pablo Llarena sí que aixeca la de Marta Rovira perquè a la secretària general d'ERC només l'afecta el delicte de desobediència. L'alt tribunal tampoc extingeix les condemnes d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació i qüestiona la llei en conjunt. Per això, promou una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per la possibilitat d'aplicar-la pel delicte de desobediència. L'expresident ha reaccionat a X a la notícia amb el missatge "La Toga Nostra", comparant el Suprem amb la màfia siciliana i el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que Puigdemont manté el seu compromís de tornar "per al debat d'investidura" malgrat la decisió: "És una persona de paraula", ha dit.
La interlocutòria de Marchena és una mena de bofetada a totes les vegades que membres del govern espanyol han repetit que la llei d'amnistia era "impecable". El president de la sala segona del Suprem destaca la "visible distància entre la redacció inicial i la que finalment ha sigut publicada" i assenyala que els seus impulsors no hagin sabut traslladar al text el que realment pretenien. "Ha d'existir una coherència precisa, exacta, que sigui un fidel reflex del solvent domini de les categories conceptuals que són pròpies de la dogmàtica penal", subratlla Marchena. En aquest sentit, recorda que la Comissió de Venècia ja va alertar sobre aquesta "precipitació" i "falta de claredat". A més, critica la "condescendent tebiesa del legislador espanyol davant els malversadors condemnats amb sentència ferma".
Tanmateix, els jutges del Suprem s'agafen a les excepcions –introduïdes durant la fase d'esmenes al Congrés– que la llei d'amnistia planteja per al delicte de malversació: que hi hagi hagut un benefici personal de caràcter patrimonial i que la desviació de fons afecti els interessos financers de la Unió Europea. Consideren que totes dues coses van passar amb l'organització del referèndum i, per tant, que la norma pactada pel PSOE, Junts i ERC no és aplicable en aquesta causa judicial. És el mateix criteri que ja havien exposat els fiscals del Suprem apartats pel fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
Així doncs, les ordres de detenció associades al delicte de malversació que encara pesen sobre els exiliats es mantenen vigents. Si Puigdemont tornés a Catalunya, seria detingut i posat a disposició de Llarena. Quins camins s'obren a partir d'ara? La resolució del magistrat instructor es pot recórrer al mateix Suprem, tot i que veient el que ha decidit la sala és difícil que un recurs prosperi, i després es podria presentar un altre recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Ferrer trenca la unanimitat
Més enllà de la implacabilitat del Suprem, la decisió del tribunal que va jutjar l'1-O compta per primera vegada amb una opinió discrepant. La progressista Ana Ferrer es desmarca de la unanimitat que va regnar des del judici i emet un vot particular. Pel que fa a la possible afectació als interessos financers de la UE, la magistrada és partidària de traslladar una consulta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En canvi, discrepa radicalment amb la interpretació dels seus col·legues sobre l'enriquiment personal. "L'única interpretació raonable és entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista és precisament el que la llei vol amnistiar. Exclou només els casos en què s'haguessin produït desviacions cap a supòsits de corrupció personal. És a dir, que aprofitant la derivació de fons a favor del projecte polític independentista, alguns dels actors haguessin procurat un creixement patrimonial", diu en el seu vot particular. "La interpretació de la sala és contrària a qualsevol orientació pro reu, que malgrat l'excepcionalitat de l'amnistia, sempre ha de conjugar-se quan es tracta de lleis penals", afegeix. Ferrer avisa del risc que es vulneri el Conveni Europeu de Drets Humans.
En canvi, els altres cinc magistrats –tots de tarannà conservador– liderats per Marchena exposen una tesi molt diferent. "El càstig en els delictes patrimonials no es justifica per quedar-se amb les coses d'un altre, sinó per prendre a un altre les coses –argumenten–. Van destinar aquell [patrimoni públic] als seus propis objectius personals, que no per ser polítics deixen de tenir un vessant particular o sectari. Fons públics posats al servei de les seves finalitats que eren també particulars, encara que compartides per un nombre major o menor de persones", continuen.
Pel que fa a l'afectació als interessos de la UE, aquests magistrats veuen "evidents les conseqüències del que podia representar la descomposició territorial d'Espanya i la consegüent ruptura dels límits territorials i polítics de la Unió". "La recent experiència adverteix de les radicals conseqüències pressupostàries que la desconnexió d'un estat amb la UE –el nostre particular Brexit hauria afectat només una part del territori nacional– ha implicat en l'equilibri financer comunitari", afegeixen.
"Cop de toga a l'Estat"
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha traslladat la posició del partit a la decisió del tribunal, més enllà del concís missatge de Puigdemont. En una roda de premsa ha criticat la decisió del Suprem i ha assegurat que "estem davant un cop de toga a l'Estat" i ha anunciat que s'interposaran recursos al TC davant una decisió que considera "política" i que "vulnera les normes elementals de la democràcia". Alhora, ha garantit que l'expresident tornarà pel debat d'investidura i ha acusat el tribunal de "justicier" i d'alinear-se amb Vox contra la separació de poders reescrivint la llei tot i la voluntat del poder legislatiu. Així, ha lligat la decisió a "l'activisme" judicial, com el de Joaquín Aguirre, de qui Diario Red ha publicat àudios en què s'atribueix la voluntat de "torpedinar" la llei.
Una mostra de "debilitat"
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la decisió del Suprem per criticar la "debilitat" del govern de Pedro Sánchez i la seva subordinació als seus socis. "El govern només ha tingut majoria per aprovar una llei i, pel que es veu, ni tan sols la van saber fer", ha asseverat en un acte a Salamanca. Davant els presidents autonòmics del PP, Feijóo ha remarcat que ell lidera "l'únic partit d'estat que queda". Fonts del PSOE han mostrat la seva discrepància amb la interpretació del Suprem, tot i que mantenen la seva "confiança absoluta" en l'aplicació de les lleis. En aquesta línia, la portaveu d'ERC, Raquel Sans, ha advertit el Suprem que "l'amnistia és una llei aprovada que s'ha d'aplicar". En roda de premsa des de la seu del partit, Sans ha dit que no suposa "cap sorpresa" però que la llei "l'hauran d'acabar aplicant" malgrat que l'intentin "torpedinar".
