El Suprem no amnistia el Procés i manté l'ordre de detenció contra Puigdemont
Manuel Marchena no extingeix la condemna per malversació contra Oriol Junqueras
MadridEl Tribunal Suprem no aplica l'amnistia contra el Procés i manté les ordres espanyoles de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. El jutge instructor Pablo Llarena sí que aixeca la de Marta Rovira perquè a la secretària general d'ERC només l'afecta el delicte de desobediència. L'alt tribunal tampoc extingeix les condemnes d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació i qüestiona la llei en conjunt. Per això, promou una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per la possibilitat d'aplicar-la pel delicte de desobediència.
La interlocutòria del tribunal presidit per Manuel Marchena, que s'ha dictat simultàniament a la de Llarena sobre els exiliats, compta amb un vot particular de la magistrada Ana Ferrer, partidària d'amnistiar el delicte de malversació i d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). "La Toga Nostra", ha reaccionat Puigdemont a X, comparant el Suprem amb la màfia siciliana.
En les seves interlocutòries, els jutges del Suprem s'agafen a les excepcions que la llei d'amnistia plantejava per al delicte de malversació: que hi hagi hagut un benefici personal de caràcter patrimonial i que la desviació de fons afecti els interessos de la Unió Europea. Consideren que totes dues coses van passar amb l'organització del referèndum i, per tant, que la norma pactada pel PSOE, Junts i ERC no és aplicable en aquesta causa judicial. Així doncs, les ordres de detenció associades al delicte de malversació que encara pesen sobre els exiliats es mantenen vigents. Si Puigdemont tornés a Catalunya, doncs, seria detingut i posat a disposició de Llarena.
Quins camins s'obren a partir d'ara? La resolució del magistrat instructor es pot recórrer al mateix Suprem, tot i que veient el que ha decidit la sala és difícil que un recurs prosperi, i després es podria presentar un altre recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Ferrer trenca la unanimitat
Més enllà de la implacabilitat del Suprem, la decisió del tribunal que va jutjar l'1-O compta per primera vegada amb una opinió discrepant. La progressista Ana Ferrer es desmarca de la unanimitat que va regnar des del judici i emet un vot particular. Pel que fa a la possible afectació als interessos de la UE, la magistrada és partidària de traslladar una consulta al TJUE. En canvi, discrepa radicalment amb la interpretació dels seus col·legues sobre l'enriquiment personal. "L'única interpretació raonable és entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista és precisament el que la llei vol amnistiar. Aquest és el sentit que sorgeix de la lletra de la norma, que exclou només els casos en què s'haguessin produït desviacions cap a supòsits de corrupció personal. És a dir, que aprofitant la derivació de fons a favor del projecte polític independentista, alguns dels actors haguessin procurat un creixement patrimonial, netament monetari o d'ús i gaudi, per a si o per a un tercer –diu en el seu vot particular, i afegeix– La interpretació de la sala és contrària a qualsevol orientació pro reu, que malgrat l'excepcionalitat de l'amnistia, sempre ha de conjugar-se quan es tracta de lleis penals."
En canvi, els altres cinc magistrats –tots de tarannà conservador– liderats per Marchena exposen una tesi molt diferent. "El que s'apodera de béns aliens –en aquest cas, patrimoni públic– comet un delicte encara que el metàl·lic obtingut s'hagi destinat a regals a tercers, a almoina o a qualsevol causa altruista. El càstig en els delictes patrimonials no es justifica per quedar-se amb les coses d'un altre, sinó per prendre a un altre les coses –argumenten–. Van destinar aquell [patrimoni públic] als seus propis objectius personals, que no per ser polítics deixen de tenir un vessant particular o sectari. Fons públics posats al servei de les seves finalitats que eren també particulars, encara que compartides per un nombre major o menor de persones", continuen.
Pel que fa a l'afectació als interessos de la UE, aquests magistrats veuen "evidents les conseqüències del que podia representar la descomposició territorial d'Espanya i la consegüent ruptura dels límits territorials i polítics de la Unió". "La recent experiència adverteix de les radicals conseqüències pressupostàries que la desconnexió d'un estat amb la UE –el nostre particular Brexit hauria afectat només una part del territori nacional– ha implicat en l'equilibri financer comunitari", afegeixen.
Una mostra de "debilitat"
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la decisió del Suprem per criticar la "debilitat" del govern de Pedro Sánchez i la seva subordinació als seus socis. "El govern només ha tingut majoria per aprovar una llei i, pel que es veu, ni tan sols la van saber fer", ha asseverat en un acte a Salamanca. Davant els presidents autonòmics del PP, Feijóo ha remarcat que ell lidera "l'únic partit d'estat que queda".
La portaveu d'ERC, Raquel Sans, en canvi, ha advertit el Suprem que "l'amnistia és una llei aprovada que s'ha d'aplicar". En roda de premsa des de la seu del partit, Sans ha dit que no suposa "cap sorpresa" però que la llei "l'hauran d'acabar aplicant" malgrat que l'intentin "torpedinar".
