El Suprem manté Junqueras a la presó i posa traves a la investidura
El sobiranisme reacciona amb indignació a la decisió unànime del tribunal, que avala Llarena
MadridEl Tribunal Suprem va posar ahir un bastó més a la roda de la restitució del Govern. Amb Carles Puigdemont amenaçat si posa els peus a Catalunya i Oriol Junqueras empresonat 'sine die', la restitució de l'executiu català s'albira complicada. Com a mínim, que pugui desenvolupar les seves funcions des del Palau de la Generalitat. El cop de porta a la llibertat de Junqueras que va donar ahir la sala segona del Suprem va provocar una onada d'indignació en l'independentisme, que ha passat de parlar de presos polítics a "ostatges" de l'Estat.
A dos quarts d'una del migdia, Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde van fer públic el seu rebuig al recurs d'apel·lació a la decisió de Pablo Llarena del 4 de desembre. En una interlocutòria de 27 pàgines en què apareixen 27 vegades termes derivats de violència, els tres magistrats van barrar el pas a la llibertat de Junqueras situant-lo com un dels responsables d'incitar episodis que culminessin amb violència al carrer -en al·lusió als fets del 20 de setembre i de l'1 d'octubre-. Tot i admetre que "és cert que no consta" que Junqueras hagi participat personalment en "actes violents concrets" ni que donés "ordres directes en aquest sentit", el tribunal sosté que "no podia ignorar que impulsant els seus partidaris a mobilitzar-se contra l'Estat, els estava impulsant també a enfrontar-se físicament amb les forces de seguretat que vetllessin pel compliment de les lleis", asseveren els jutges en el seu escrit, i sentencien: "L'acceptació del pla incloïa assumir que hi pogués haver episodis de violència".
Com Llarena, tampoc els tres magistrats en van tenir prou amb les reiterades apostes del republicà per la "pau" i el diàleg. De la interlocutòria es desprèn entre línies que el que necessita el Suprem per alliberar Junqueras és que renunciï a entrar al Govern. "No existeix en l'actualitat cap dada que permeti entendre que la intenció del recurrent sigui prescindir de la possibilitat d'ocupar el mateix càrrec política, o similar, que li va permetre [...] executar els actes que se li imputen", assenyalen els magistrats.
De bon principi, la sala deixa clar que l'aspiració de la independència de Catalunya és "legítima" i subratlla que la seva intenció no és negar a Junqueras aquest fi: "No es tracta d'impedir que torni a defensar el seu projecte polític, sinó evitar que ho faci de la mateixa manera que ho ha fet fins ara [de manera unilateral]". Tanmateix, als jutges no els convenç que el vicepresident hagi invocat el "diàleg" i la "bilateralitat amb l'Estat" en el seu full de ruta perquè consideren que aquesta aposta està supeditada a negociar en quins termes es produeix la independència. "És, per tant, una pretensió que, previsiblement, conduiria novament a recórrer a la via dels fets consumats en el cas que, com és racional esperar, l'Estat ho negués o ho impedís", sentencien.
Davant de totes aquestes manifestacions, el lletrat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va criticar ahir que la resolució fos una "sentència" que "dona a entendre la culpabilitat de Junqueras" dels delictes pels quals se l'investiga, més pròpia d'un "judici" que no d'una interlocutòria de resposta a un recurs d'apel·lació. Sobre la taula hi havia la petició de discutir si com a diputat electe en les eleccions del 21 de desembre, Junqueras podia exercir el seu dret a la representació política fora d'una cel·la. Els magistrats assenyalen que el fet d'haver estat escollit diputat no implica "impunitat" en el procés judicial. Entre d'altres, aquest era el debat que pretenia tenir la defensa, però els jutges van anar molt més enllà, tal com va fer la fiscalia durant la vista, i van entrar al fons de la qüestió. Una de les condicions per revisar les mesures cautelars, però, és avaluar el risc de reiteració delictiva i, agafant-se a aquesta carta, els magistrats es van estendre a valorar àmpliament els fets.
"Ostatges" de l'Estat
Tot i que era més o menys esperada, la decisió unànime de la sala va indignar el sobiranisme. Les xarxes es van omplir de missatges de suport a Junqueras i de rebuig a la resolució, fins al punt que Puigdemont va encunyar un nou terme per als dirigents independentistes empresonats. "La interlocutòria és un escàndol que fa avergonyir qualsevol demòcrata amb un mínim sentit de la justícia", va escriure en un missatge a Twitter, i en un altre va sentenciar: "Ja no són presos polítics, són ostatges". Des del compte de Junqueras, el líder d'ERC també es va voler expressar: "Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo".