El cas és seguit de ben a prop per Esquerra. Aquest dilluns la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, ha mostrat el seu "respecte absolut" per la decisió de Ponsatí de no comparèixer davant del Suprem, informa Quim Bertomeu. Ara bé, ha afegit que si l'exconsellera finalment hagués decidit comparèixer davant del jutge Pablo Llarena també hauria sigut "una manera de confrontar contra l'Estat repressor". Si es pronuncia així és perquè els republicans estan seguint l'estratègia contrària de Ponsatí: quan els crida el jutge, hi van. L'últim cas, el judici per desobediència contra la consellera Meritxell Serret.
Ponsatí planta Llarena i ja és a Brussel·les
El Tribunal Suprem dona cinc dies a les parts perquè diguin si cal ordenar la detenció de l'eurodiputada
Barcelona / Brussel·lesClara Ponsatí no ha comparegut aquest matí davant del Tribunal Suprem, on estava citada per la causa de l'1-O, i manté així el pols amb el jutge instructor del Procés Pablo Llarena. L'eurodiputada de Junts, que va quedar en llibertat després de ser detinguda el 28 de març, quan va tornar de l'exili, estava cridada a declarar a Madrid davant l'alt tribunal a les 11 hores, per un delicte de desobediència, però va decidir no d'anar-hi: a aquella hora ja era a Brussel·les, on tenia previst assistir en una reunió de la comissió d'Indústria al Parlament Europeu. En la seva arribada a l'Eurocambra, poc després que el seu advocat, Gonzalo Boye, confirmés que plantaria Llarena, Ponsatí s'ha justificat: ha defensat que havia de ser a la capital belga i no a Madrid en compliment de les seves "obligacions" com a eurodiputada i per "mantenir dignitat" de la cambra.
En declaracions a l'ARA des del seu despatx d'eurodiputada, l'exconsellera d'Educació ha assegurat que l'alt tribunal no és l'òrgan "competent" i que té immunitat parlamentària. "L'obsessió per portar-me a Madrid per força és una decisió que està en conflicte amb el dret europeu", ha dit Ponsatí. També ha anunciat que els seus advocats han tingut "la gentilesa de comunicar això per escrit al Suprem".
Un document presentat davant l’alt tribunal, al qual ha tingut accés aquest diari, en què l’eurodiputada defensa que s’ha de suspendre el procés judicial contra ella. ¿Per què? Arran de la la petició d'empara que va fer a l’Eurocambra per la detenció el passat mes de març a Barcelona. “Un cop iniciat el procediment d’empara de privilegis i immunitats [...], la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea [...] obliga el magistrat instructor a suspendre el procediment judicial. Amb l’obligació consegüent de deixar sense efecte la citació prevista”, conclou l’escrit de Clara Ponsatí.
El Suprem mou fitxa
Ara bé, ¿el Tribunal Suprem ho veu de la mateixa manera? En una providència dictada aquest dilluns -després de la plantada de Ponsatí-, Llarena dona cinc dies a la defensa de l'eurodiputada de Junts perquè aporti la documentació sobre aquesta sol·licitud d'empara que ha fet al Parlament Europeu i també a les acusacions –Fiscalia, advocacia de l'Estat i Vox– perquè es pronunciïn sobre com "integrar" aquesta al·legació de la parlamentària i la previsió legal que estipula que el Suprem hauria d'emetre ara una ordre de detenció contra ella, informa Ot Serra des de Madrid.
Aquest mateix diumenge Ponsatí es va passejar pels carrers de Barcelona per Sant Jordi, va firmar llibres, i quan li van preguntar si viatjaria aquest dilluns a la capital espanyola ja va dir: "Jo demà treballaré, tinc feina". Així, l'eurodiputada de Junts s'exposava a una eventual ordre de detenció de Llarena per portar-la expressament davant seu. "L'incompliment portarà a la modificació de la seva situació personal i a la conducció davant aquest tribunal per la força pública", va advertir el jutge ja en la seva darrera resolució judicial, el mateix dia que la va deixar en llibertat després d'haver tornat a Barcelona i haver estat detinguda pels Mossos d'Esquadra.
Ara bé, no es produirà de manera immediata.En primer lloc, caldrà esperar al criteri de les parts. Després, l'ordre de detenció només seria operativa a dins l'Estat –que interpreta diferent la immunitat europea que la resta d'estats–, i fora d'Espanya fins ara han estat suspeses a l'espera del que decideixi el Tribunal General de la Unió Europea sobre la situació dels eurodiputats de Junts Ponsatí, Toni Comín i l'expresident Carles Puigdemont. És a dir, fins que l'exconsellera d'Educació no torni a trepitjar territori espanyol, cosa que no se sap quan serà, no seria detinguda i portada davant del tribunal.
Si torna a Catalunya, però, els Mossos acataran novament les ordres de Llarena, segons ha confirmat el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, en declaracions a Catalunya Ràdio. "Els Mossos faran el que determini el jutge", ha dit. Sallent, de fet, ha justificat la decisió d'arrestar Ponsatí quan va tornar de l'exili, tot i que Boye l'ha tornat a qualificar aquest dilluns d'il·legal. "Va demanar un habeas corpus [...] i els jutges van determinar que va ser absolutament legal", ha dit el comissari en cap, que ha explicat que es va actuar després que l'exconsellera, que tenia una ordre de detenció, fes una roda de premsa i digués que no es presentaria davant del jutge.
Ponsatí no ha trigat a respondre a través de Twitter, on ha disparat contra els Mossos. "Amagar-se rere una ordre de detenció il·legal no fa legal la vostra actuació ni excusa la vostra covardia", ha dit, a més de lamentar el "numeret" que creu que van organitzar amb la seva detenció, "sense cap altra necessitat que mostrar a l'amo que sou obedients".
El joc del gat i la rata
L'estratègia de Ponsatí passa per posar a prova l'abast de la immunitat europea i també forçar Llarena a entrar en un conflicte amb les institucions europees. Amb la reforma del Codi Penal pactada entre Esquerra i el PSOE, Ponsatí només està investigada per desobediència –el delicte de sedició va caure– i, per tant, no s'enfronta ni a la presó preventiva en cas que comparegui davant del Tribunal Suprem ni tampoc a la privació de llibertat en cas que sigui condemnada.
Ponsatí es juga una inhabilitació de com a màxim dos anys, de manera que està en una situació equiparable a la de la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, i a la de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Tanmateix, no vol seguir la mateixa via que elles (s'han presentat de manera voluntària a Madrid), sinó que vol obrir nous fronts al Suprem. És a dir, col·locar el jutge instructor en successius dilemes i que les seves decisions puguin servir-li com una arma de defensa en els casos que té oberts a la justícia europea.
Sigui com sigui, aquest estira-i-arronsa no s'allargarà eternament. El jutge instructor pot concloure la investigació quan ho consideri oportú i passar a la següent fase del procediment, el judici, que, per la naturalesa del delicte de desobediència, es podria celebrar fins i tot sense la presència de Clara Ponsatí.