MadridEl Tribunal Suprem prem l'accelerador en la nova causa oberta contra la presidenta cessada del Parlament, Carme Forcadell, i els fins ara membres sobiranistes de la mesa -Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet- per la proclamació de la República divendres passat. Després de declarar-se competent per instruir el cas, i acceptar la querella presentada ahir per la Fiscalia General de l'Estat, el primer pas del magistrat instructor, Pablo Llarena Conde, ha sigut citar a declarar tots els diputats en qualitat d'investigats aquest mateix dijous i divendres a partir de les 9.30 h. Serà llavors quan decidirà si adopta mesures cautelars. Com a instructor, els recorda que viatgen a Madrid en qualitat d'investigats i que han de comparèixer amb un advocat.
En la interlocutòria, el tribunal deixa clar que és competent per investigar el cas des de Madrid, en lloc que des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on ja hi ha una causa oberta contra Forcadell. Argumenta que parts dels fets imputats s'han produït fora del "territori de la comunitat autònoma catalana" i que la fiscalia té raó quan es refereix als "aspectes internacionals del procés sobiranista". En aquest sentit, la resolució del magistrat Manuel Marchena -ponent de la sala i esquitxat per les gravacions per ajudar Ignacio González- estableix que el delicte de rebel·lió adquireix una "inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l'Estat".
El Suprem desinfla les pretensions de Maza
Ara bé, el Suprem evita mullar-se de moment sobre si hi ha indicis del delicte de rebel·lió, tot i que s'hi aferra per instruir la causa des de Madrid i no des de Barcelona. El tribunal apunta que "serà durant la instrucció quan els fets imputats, a la vista de les diligències d'investigació acordades per l'instructor, confirmin o desmenteixin la realitat" de la fiscalia.
Obra la porta així, desinflant les pretensions de Maza, de jutjar-los per un delicte de conspiració per a la rebel·lió, un rang inferior al de rebel·lió. El matís és important, sobretot pel que fa els anys de presó. Mentre que per rebel·lió s'enfrontarien de 15 a 30 anys de presó, per un delicte de conspiració les condemnes estan entre els 3 anys i 9 mesos i els 8 anys de presó.
En concret, la interlocutòria estableix que durant l'instrucció es podrà precisar "si aquests actes són susceptibles d'integrar les exigències del tipus previst en l'article 471 del Codi Penal (el delicte de rebel·lió) o bé, han de ser subsumits en els articles 477 i 17.1 del Codi Penal, que castiguen la conspiració per a la rebel·lió". Un delicte que -precisa el Suprem- "no arriba a tenir realitat en no superar els conspiradors la fase pròpiament preparatòria".
Aval a sumar les causes al TSJC
El que sí que deixa clar és que el Suprem passa a tenir poders per unir totes les causes contra Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa a Madrid. Estableix, però, que perquè sigui així han de "presentar una naturalesa inescindible respecte als que seran investigats i, en cas oportú, jutjats". En la seva querella, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ja demanava que la resta de causes que s'estan instruint en altres tribunals s'unissin a la que ara comença a investigar-se al Suprem.
L'instructor de la causa, Pablo Llarena, va ser president de l'Audiència de Barcelona del 2011 al gener del 2016. També va ser president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que és l'associació de jutges conservadors, entre el 2013 i el 2015.
Tant Forcadell com la resta de membres querellats continuen aforats perquè formen part de la diputació permanent, un cop el president espanyol, Mariano Rajoy, va dissoldre el Parlament divendres passat.
Mostra de suport unànime del poder judicial a les forces armades aquest dimarts a Madrid. Tant el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, com el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, han assistit a la inauguració de l'any judicial, acompanyats també de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. El president del tribunal militar central, Rafael Eduardo Matamoros, ha aprofitat la inauguració per mostrar "l'admiració i el suport" als guàrdies civils i policies espanyols desplegats a Catalunya, i ha opinat que les seves actuacions han sigut "exemplars des de tots els punts de vista".
El president del tribunal militar, admirat pel "comportament exemplar" dels policies desplegats a Catalunya
Al seu torn, Maza ha reiterat el seu compromís amb l'estat de dret i amb la nació espanyola, "tan rica en llibertats i florida en valors democràtics". "Reitero el compromís amb la Constitució, que consagra la vigència de la nostra pàtria", ha afegit.
Lesmes ha expressat la seva preocupació pels "moments convulsos actuals" i ha reafirmat "amb total rotunditat" que qualsevol sistema democràtic "descansa sobre el pilar de l'estat de dret", segons informa ACN.
