Matar dos pardals d’un tret
Madrid“Només se m’acudeix que posin a la porta del Parlament un policia que li impedeixi l’entrada”, ironitzava aquest dilluns una font judicial davant la pregunta de com pot assegurar la Junta Electoral Central (JEC) el compliment de l’exigència de desposseir Quim Torra del seu escó. Com que la JEC no és un òrgan judicial, la llei no li atorga competència per treure un diputat, ni tampoc li confereix la facultat per fer complir la resolució.
Va ser la defensa del president la que va sol·licitar a la sala tercera del Suprem (secció quarta), que suspengués temporalment la inhabilitació -segons l’acord adoptat per la JEC el divendres 3 de gener- com a mesura cautelar fins a resoldre el recurs de Torra, que considera que la JEC no té competència per adoptar aquesta decisió. Amb tot, la petició va rebre també el suport del fiscal en cap contenciós administratiu, Pedro Crespo.
Fonts judicials havien assenyalat a principis de setmana, segons va saber l’ARA, que la secció quarta denegaria la suspensió cautelar. I en efecte, la deliberació de dimecres va acabar amb l’acord de denegar-la, que es va redactar ahir al matí.
Tan bon punt es va conèixer la decisió del Suprem, Vox va elevar un escrit a la JEC en què sol·licitava que es fes un requeriment al Parlament per complir la resolució. La JEC es va reunir i va considerar que, com que el Suprem havia declarat un acord executiu, no hi havia cap altra alternativa que enviar el requeriment que demanava el partit.
La secció quarta ha matat dos pardals d’un tret. Suspendre l’acord fins a resoldre si la JEC té competència o no per donar de baixa Torra podia suposar algunes setmanes més fins a la sentència. Però les fonts coincideixen: ja s’ha pres la decisió de fons. Per què hauria de suspendre la inhabilitació si en coneix el desenllaç? Quin sentit té mantenir l’anul·lació de l’escó i generar un conflicte institucional amb el Parlament si hi havia alguna possibilitat de resoldre a favor de Torra? Fonts judicials i de la JEC assenyalen que els magistrats de la secció quarta van a totes, que s’han llançat a la guerra, i apunten que ja haurien resolt sobre el fons: que la JEC és competent per treure un diputat d’acord amb una sentència no ferma per “inelegibilitat sobrevinguda”.
Una pista sobre el fons
Els magistrats venen a dir que concedir la suspensió representa el sacrilegi de mirar cap a una altra banda en lloc d’aplicar la norma d’“inelegibilitat sobrevinguda”. Teòricament, la presidència de la Generalitat no queda en l’aire, ja que la JEC s’ha abstingut d’entrar en aquesta qüestió. El lletrat major del Parlament va sostenir en un segon dictamen, contradictori respecte al primer, que si bé per ser escollit president és necessari ser diputat, deixar de tenir escó no està entre les causes d’inhabilitació .
El conflicte institucional està servit, ja que el Parlament pot resoldre desobeir la resolució de la JEC, afirmant que no té competència per treure un diputat ni per imposar el compliment de la seva resolució. De fet, la JEC no té facultats per assegurar el compliment de la seva resolució. Però, a més, partits com Vox, que a més d’instar al desembre -amb el PP i Ciutadans- a l’anul·lació de l’acta de Torra, va sol·licitar ahir enviar el requeriment al Parlament, es preparen per extreure els “dividends” penals amb un querella criminal contra Roger Torrent i la mesa de la cambra en cas que no s’executi l’acord amb la idea de fabricar un nou cas Atutxa -Juan María Atutxa, el president del Parlament basc condemnat per desacatament pel Tribunal Suprem el 2008-. La sala tercera podria mantenir la situació de Torra fins a resoldre sobre el fons en algunes setmanes o esperar que la sala segona resolgui donar fermesa a la sentència del TSJC, que serà recorreguda en cassació en les pròximes setmanes. La sentència ferma inclourà la inhabilitació de Torra com a president.