El Suprem inhabilita Torra per unanimitat i posa data de caducitat a la legislatura catalana

Madrid / BarcelonaPer primer cop des de la restauració de la Generalitat, el Tribunal Suprem ha inhabilitat un president en exercici del seu càrrec. I ho ha fet per unanimitat dels cinc jutges que havien de decidir, tal com ha avançat aquest matí El Español. Aquest migdia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha executat la sentència ferma i l'ha notificat a les partes, de manera que Quim Torra ja no és el president del Govern. Una expulsió del càrrec com a conseqüència de no haver despenjat la pancarta dels llaços grocs del Palau de la Generalitat en el termini que li va dictar la Junta Electoral Central durant la campanya de les eleccions espanyoles del 28 d'abril del 2019. L'alt tribunal ha confirmat íntegrament la condemna que ja va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'un any i mig d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per haver desobeït de manera "reiterada i contumaç" les ordres de la JEC, tal com ratifica la sentència de la sala segona del Suprem, redactada pel magistrat Juan Ramón Berdugo.

El tribunal ha emès aquesta decisió aquest dilluns –tal com havia avançat l'ARA–, després de la vista que es va produir el 17 de setembre a Madrid, en què va voler fer acte de presència el president de la Generalitat. Allà l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, va exposar els arguments pels quals creia que el Suprem havia d'estimar el recurs de cassació del president i esmenar el TSJC. No els va convèncer, però. El Suprem ha resolt que Torra sí que va desobeir la Junta Electoral Central i que ha de ser apartat de les seves funcions.

Els magistrats sostenen que l'àmbit del recurs de cassació "no és l'exhibició de determinats símbols i pancartes d'una determinada opció política", és a dir, la llibertat d'expressió no està a debat. "L'objecte del procés no és analitzar la condemna del recurrent des de la perspectiva de la llibertat d'expressió, perquè com a ciutadà és lliure de realitzar manifestacions o actes que reflecteixen la seva identitat política –remarca la sentència–, sinó la seva utilització en períodes electorals desobeint el que va disposar la Junta Electoral". "En l'exercici de les seves funcions de garantir la transparència i objectivitat dels processos electorals, va prohibir la seva utilització [de símbols i pancartes]", diu la sentència, que confirma que Torra va "vulnerar el principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general contravenint les ordres expresses d'aquella JEC".

En la sentència, de 133 pàgines, la sala segona subratlla que Torra era conscient que desobeïa i que va mostrar una "voluntat anímica inequívoca de contravenció" de la instrucció de la JEC. Els magistrats desestimen tots els arguments de la defensa del president català i, entre elles, reiteren que la JEC és un "òrgan superior" que, per tant, queda inclòs en el que preveu l'article 410 del Codi Penal sobre el delicte de desobediència. La tesi del lletrat del president de la Generalitat, Gonzalo Boye, és que la JEC no era jeràrquicament superior a Torra, però els magistrats rebaten que la interpretació és esbiaixada: no es tracta d'una dependència jeràrquica, sinó que la JEC en un context electoral és la màxima autoritat i, en canvi, el president d'una comunitat autònoma "està mancat absolutament de competències".

Els magistrats també rebutgen la parcialitat que Torra va denunciar de diversos membres de la JEC, així com del tribunal que el va condemnar. Una de les raons que va situar la defensa del cap de l'executiu és que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, es va aixecar d'un acte del Col·legi d'Advocats de Barcelona en sentir que es parlava de "presos polítics". A més, declinen que el TSJC no argumentés prou la condemna i ignorés alguns dels plantejaments de la defensa. La sentència defensa la "proporcionalitat" de la pena -no admet fer comparacions amb altres precedents que es van quedar en multes econòmiques- i recorda que la inhabilitació és per a qualsevol càrrec públic, sigui autonòmic, europeu, estatal, provincial o municipal.

Govern en funcions i Aragonès substitut amb poders limitats

Ara s'obre un període d'incertesa a les institucions catalanes, ja que l'escenari és inèdit. Tal com va avançar l'ARA, els serveis jurídics de Presidència ja han enllestit l'informe que fixa l'itinerari jurídic a seguir i que dona a Pere Aragonès, actual vicepresident, els poders per pilotar l'executiu a partir d'ara. Un Govern, però, que estarà limitat en la seva actuació perquè estarà en funcions –un cop cessi el president, també cessaran tots els consellers.

Aragonès tindria tots els poders de Torra com a president substitut menys el de convocar eleccions anticipades, sotmetre's a una qüestió de confiança i nomenar o cessar consellers. La resta, les de representació de la Generalitat, l'Estat i de coordinació de l'executiu, les acumularia ell. Ara bé, encara que formalment sigui així, en termes polítics, JxCat i ERC han pactat que la projecció mediàtica serà compartida amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

La data de les eleccions

Un cop fets els canvis al Govern –la substitució de Torra per Aragonès s'ha de publicar a través d'un decret de l'executiu–, s'obrirà un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, iniciï una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per comprovar si hi ha una alternativa al president. Els independentistes ja han dit que no presentarien candidat i cal veure si ho fa l'oposició. En cas que no ho faci, l'informe dels serveis jurídics de Presidència dona la facultat a Torrent per activar el compte enrere de dos mesos –un termini que fixa la llei– fins a la convocatòria automàtica d'eleccions a través d'un ple.

Un dels punts de negociació entre JxCat i Esquerra –que encara no han arribat a un acord– és quan s'ha de produir aquest ple. Fonts republicanes interpreten que no pot anar més enllà d'unes hores després dels deu dies de ronda de contactes, mentre que Junts creu que hi ha més marge de dies o setmanes per iniciar el compte enrere fins a les eleccions.