El Suprem inhabilita Homs i complica el recurs de Mas

Madrid / BarcelonaFrancesc Homs haurà d’abandonar l’escó al Congrés espanyol per la seva implicació en la consulta del 9-N. El diputat del PDECat i exconseller de la Presidència de la Generalitat no podrà accedir a cap càrrec electiu durant un any i un mes, després que ahir el Tribunal Suprem (TS) el considerés culpable d’un delicte de desobediència greu per haver fet cas omís a la providència del Tribunal Constitucional (TC) que va prohibir el procés participatiu.

Nou dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnés l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pels mateixos fets, l’òrgan de màxim rang de la justícia espanyola va avalar la sentència del tribunal català. En els dos casos, els magistrats van decidir absoldre els acusats del delicte de prevaricació que demanava el fiscal perquè entenen, segons la sentència del TS elaborada pel jutge Manuel Marchena, que queda emmarcat en un delicte de desobediència més ampli i, per tant, condemnar-lo per les dues coses “suposaria fragmentar artificialment” la seva conducta. També se li imposa una multa de 30.000 euros. La decisió dificulta el camí dels recursos al Suprem de Mas, Rigau i Ortega, perquè la sentència és coherent amb la que els ha condemnat. Un motiu, però, que també deixa en mal lloc el recurs del fiscal en aquest cas.

En relació amb el delicte de desobediència, la sentència explica que la providència del TC era de fàcil comprensió i ordenava a Homs aturar les activitats posades en marxa i no emprendre’n de noves dirigides a la celebració de la consulta. Marchena cita la carta que va enviar Homs a T-Systems ordenant que continuessin els treballs informàtics per preparar la consulta com a prova que l’aleshores conseller va desobeir deliberadament el TC.

Homs, però, vol presentar batalla fins al final. Per això va anunciar que demanarà al Suprem que suspengui l’execució de la sentència fins que el Tribunal Constitucional (TC) -al qual presentarà un recurs d’empara- es pronunciï. “Penso anar al Congrés fins que em facin fora”, va afirmar l’exconseller, que, tot i que va admetre que no confia que el TC resolgui a favor seu, hi ha de recórrer de cara a poder portar el cas fins a instàncies europees.

En una roda de premsa a la seu del PDECat a Barcelona i acompanyat per la plana major del partit, Artur Mas i les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs, Homs va carregar contra una sentència “política i feta al servei d’un Estat que té demofòbia”. Per reforçar la seva tesi, el diputat va destacar que entre l’argumentació del tribunal per condemnar-lo per desobediència hi figura una crítica al fet que amb el 9-N es van “desafiar les bases del sistema constitucional”, una valoració que l’exconseller va situar fora del terreny jurídic.

Homs va anar encara més enllà i va animar les institucions i partits a servir-se de la doctrina utilitzada pel Suprem en la seva sentència per presentar querelles contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al qual va acusar d’haver desobeït diverses vegades sentències del Tribunal Constitucional com ara les que fan referència a la casella del 0,7% de l’IRPF social.

El relleu al Congrés

Si els magistrats li neguen la resposta que busca, el diputat del PDECat es veurà obligat a deixar l’acta al Congrés. La primera ocasió per fer-ho serà la setmana que ve, quan es reprèn l’activitat a la Carrera de San Jerónimo. Fonts de la cambra precisen que només li demanaran l’acta quan rebin la notificació, previsiblement d’aquí cinc dies.

L’escenari amb el qual treballava el portaveu del PDECat era, segons diverses fonts del seu entorn consultades per l’ARA, apartar-se de la política un cop arribés la seva inhabilitació, tot i que el fet que la condemna hagi sigut finalment inferior de la que preveia l’exconseller -el fiscal demana nou anys de suspensió- obre un nou horitzó en el qual podria plantejar-se tornar a la política abans. Advocat de formació, Homs ja hauria començat a estudiar possibles sortides professionals i fins i tot tindria alguna oferta concreta damunt de la taula en valoració, segons les fonts.

L’altra incògnita que obre la sentència és el relleu com a portaveu del PDECat al Congrés. Tot i que diverses fonts del partit col·loquen com el més ben situat l’ara portaveu adjunt, Carles Campuzano, la direcció encara no ha pres una decisió. Fonts de l’executiva precisaven ahir que mentre no s’hagi formalitzat la sentència a Homs no es parlarà del seu relleu, però remarcaven que la decisió “encara no està presa” i que s’han de valorar “molts aspectes”. Entre els noms que també apareixen a les travesses hi ha el de Jordi Xuclà, un altre diputat amb experiència a Madrid.

Tanmateix, tot això arribarà quan el Suprem respongui a les peticions d’Homs. De moment, el tribunal va tancar la segona fase del judici del 9-N alineat amb el TSJC i refermant el delicte de desobediència i descartant el de prevaricació. Ahir el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, animava els dirigents sobiranistes a prendre nota de la sentència, i augurava que seguirien el mateix camí si continuen endavant amb el referèndum. Apuntava, en definitiva, que la resposta de l’Estat seguirà sent judicial.