El Suprem, guardià del Parlament i el Govern
PeriodistaLa sala de recursos del Tribunal Suprem examina avui el recurs d’apel·lació d’Oriol Junqueras per abandonar la presó. El magistrat Miguel Colmenero presideix la sala i també és ponent en un recurs abocat, segons fonts judicials, a ser desestimat. És així malgrat que des de la Moncloa veien amb alleujament la possibilitat que Junqueras sortís de la presó per esgrimir davant de Carles Puigdemont, desacreditant-lo, que si s’hagués quedat ara també estaria en llibertat.
La vista té lloc tretze dies abans de la constitució del Parlament amb una majoria independentista de 70 escons. D’aquests, però, tres diputats electes (Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez) continuen a la presó i cinc (Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig) són a Bèlgica. La sala segona del Tribunal Suprem s’ha convertit de facto en el tutor o guardià del Parlament i el Govern. Si bé l’article 155 queda sense efecte en formar-se el nou executiu, el que és cert és que el Suprem li pren el relleu després d’haver assumit la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons contra 28 investigats.
La renúncia de l’acta de diputat
Pel que fa al Parlament, la tutela és evident. Si els tres diputats electes que actualment són a la presó continuen en aquesta situació serà el magistrat instructor Pablo Llarena el que haurà de pronunciar-se sobre la seva possible assistència al Parlament. La presó preventiva ha demostrat en el cas del País Basc, als anys 80 i 90, ser incompatible amb una activitat parlamentària normal. S’ha autoritzat prendre possessió de l’acta de diputat, però en cap cas participar en comissions o assistir reiteradament a les votacions. Per tant, la majoria independentista de 70 escons es reduiria en tres diputats en cas que Junqueras, Forn i Sànchez segueixin a la presó, una disminució que se sumaria als altres cinc que no semblen disposats a tornar de Brussel·les. Això conduiria inevitablement, si es vol garantir la majoria absoluta, a renunciar a l’acta i que corri la llista. Un procés que ja està en marxa a Brussel·les amb consellers que estan disposatsa fer-ho, segons afirmen fonts del PDECat a l’ARA.
La sala segona del Suprem també tutela, de fet, el futur Govern si el magistrat Llarena relaciona el risc de reiteració delictiva amb la seva acció futura. En la interlocutòria del 4 de desembre, el magistrat deia: “El risc de reiteració delictiva va expressament unit a les responsabilitats públiques a les quals aspiren” Junqueras, Forn i Sànchez. Per això, assenyalava, no n’hi ha prou afirmant que abandonen l’actuació prèvia. S’ha de “constatar que la possibilitat de nous atacs hagi desaparegut efectivament o que progressivament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és verdader i real”. Per tant, l’actuació del futur Govern serà la referència per la qual Llarena o la sala del Suprem pot modificar la situació de Junqueras, Forn i Sànchez.
El magistrat Llarena sap que la batalla legal no acabarà a Espanya. Per això, després de recordar que el “risc de reiteració delictiva va unit a les responsabilitats públiques a què aspiren”, cita el Tribunal Europeu de Drets Humans per assenyalar que els drets subjectius de vot i d’elegibilitat no són absoluts. Si el recurs d’apel·lació fracassa i Junqueras no surt de la presó, la defensa demanarà empara al Constitucional, un pas previ a Estrasburg.
Llarena, recuperat d’una bronquitis, té un cronograma d’instrucció estricte. Segons la llei d’enjudiciament criminal, quan es “firma una interlocutòria de processament i es decreta la presó provisional per delicte comès per una persona relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui ostentant un càrrec públic quedarà automàticament suspès mentre duri la presó”. Per a Llarena, en efecte, els querellats són presumptes “rebels”.
