El Suprem envia l’exconseller Puig al TSJC pel cas Sixena

BarcelonaEl calendari judicial del 2023 serà intens per a la política catalana. La primera cita serà la resolució de les qüestions prejudicials del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 31 de gener, que determinaran el futur de l’expresident Carles Puigdemont. A partir del mes de febrer tindrà lloc el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i en els pròxims mesos també seurà al banc dels acusats el sottogoverno del 2017 per l’1-O. Fins i tot es podria encabir en aquest 2023 el judici pel cas Pujol i el 3% de CDC. Però aquest dimecres encara s’ha afegit una nova carpeta a tota aquesta seqüència: el cas de l’exconseller Lluís Puig per les obres de Sixena.

El Tribunal Suprem ha decidit enviar la seva causa per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que Puig és diputat al Parlament –tot i estar exiliat a Bèlgica– i els fets van tenir lloc a Catalunya, segons han conclòs els magistrats. També ordenen al jutjat penal número 1 d’Osca que remeti tota la documentació –fins ara portava la causa– al tribunal català, i també estableixen que, un cop arribin els documents, el TSJC haurà de determinar si assumeix també la causa contra l'exconseller Santi Vila, o si els jutja per separat. L’exmembre del Govern també està encausat, com Puig, pel mateix delicte de desobediència.

Els orígens del cas

D’on ve, però, aquesta causa que s’arrossega des del 2017? Els dos exconsellers de Cultura, durant el seu mandat –Vila primer i Puig després– no van entregar les 44 peces que es conservaven al Museu de Lleida al monestir de Sixena malgrat que hi havia un requeriment judicial. D'aquesta manera, se les va acabar enduent la Guàrdia Civil el desembre del 2017 en plena aplicació de l’article 155. Davant la negativa dels llavors consellers, es va obrir una causa per desobediència a Osca i es va fixar judici per al maig del 2022. Ara bé, la cita es va acabar suspenent perquè Puig va ser escollit diputat per Junts per Catalunya al Parlament i, per tant, es va convertir en aforat. Arran d'això, el jutjat d'Osca el va enviar al Suprem, però l'alt tribunal ha rebutjat la causa aquest dimecres al·legant que els fets van tenir lloc a Catalunya: “Entenem que la conducta comesa per Lluís Puig, en la seva condició de membre de govern autonòmic, s’hauria produït al territori de Catalunya, on desenvolupava les seves funcions”.

Puig i Vila s’enfronten a una petició de multa del fiscal de 6.000 euros, mentre que l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, que actua com a acusació particular, demana 11 mesos de presó i una multa de 162.000 euros per a Vila –ja que també està acusat d’un delicte d’usurpació de funcions–, mentre que per a Puig el consistori demana una multa de 99.000 euros i inhabilitació durant dos anys. En tot cas, els dos exconsellers ja han dipositat una fiança per les possibles responsabilitats del cas: Vila va entregar les escriptures del seu pis a Figueres per fer front als 216.000 euros que li reclamava preventivament el jutjat, mentre que Puig s’enfrontava a una fiança de 88.000 euros.

Aquest dimecres l’ex secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i l’actual secretari general, Jordi Turull, han tret pit per la condició de diputat de Puig –per la qual cosa és aforat i serà jutjat al TSJC–, al qual l’oposició li qüestiona el dret a vot arran de diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional, que ha anul·lat l'acord de la mesa del Parlament pel qual el pot delegar. “Content de no haver cedit davant les pressions perquè Puig abandonés el seu escó al Parlament. Massa gent el volia lluny per evitar maldecaps”, ha dit Sànchez. Turull, per la seva banda, ha dit que “no s’hauria de qüestionar” que exerceixi la seva acta amb “tots els drets i deures”. També ho ha fet la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, asseverant que ella "des del primer dia" el va reconèixer com a diputat.