El Suprem envia la causa de Serret a Catalunya

MadridEl Tribunal Suprem envia la causa contra Meritxell Serret pel Procés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després que totes les acusacions descartessin la malversació, l'alt tribunal espanyol no ha tingut cap més remei que traslladar el cas a Catalunya, tal com va fer amb la resta de processats per desobediència, els membres de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En dues interlocutòries redactades pel president de la sala segona, Manuel Marchena, s'acorda l'obertura de judici oral contra la diputada d'ERC a la cambra catalana, aforada davant del TSJC.

La resolució del Suprem confirma definitivament el que ja se sabia: després de tres anys i mig a l'exili, Serret evita la presó pel referèndum de l'1-O. La sentència del judici del Procés ja va delimitar les condemnes per malversació sobre aquells exconsellers els departaments dels quals tenien vinculació amb la consulta. Per exemple, Joaquim Forn -Interior- i Josep Rull -Territori- se'n van lliurar. De la conselleria d'Agricultura que dirigia Serret no va sortir-ne cap despesa, i això li va aplanar el camí de retorn a Catalunya.

Serret va marxar de Brussel·les el març de l'any passat aprofitant la seva elecció com a diputada al Parlament, i el jutge instructor, Pablo Llarena, va avalar la seva tesi: li va retirar les mesures cautelars -l'ordre de detenció en territori espanyol- i va suggerir que la malversació quedava descartada. Més tard, el magistrat va demanar a les acusacions que presentessin el seu escrit de conclusions provisionals i, efectivament, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox van apuntar només a un delicte de desobediència greu. Ara la sala penal del Suprem corrobora aquesta situació i, en coherència amb el que va decidir el 2018, envia la causa a Catalunya.

Marchena i el seu tribunal van considerar llavors que no eren competents per jutjar Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramon Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya. Havien estat processats per desobediència i van considerar que només podien indagar sobre la rebel·lió, la sedició i el delicte de malversació, que les acusacions veien connectat als altres perquè comportaven una pena més elevada. La defensa de Serret havia sol·licitat el sobreseïment també pel delicte de desobediència, però la sala penal ha optat per enviar la causa a judici.

Borràs, Vila i Mundó com a precedents

L'exconsellera d'Agricultura queda, doncs, en una situació similar a la dels seus excompanys al Govern Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó. Tot i afrontar el judici per malversació i desobediència, van acabar condemnats només pel segon dels delictes, atès que a criteri del tribunal van fer cas omís dels advertiments del Tribunal Constitucional previs a l'1-O. Com la resta de l'executiu que presidia Carles Puigdemont, Serret també va ser notificada. Al seu torn, els exmembres de la mesa també van ser condemnats per desobediència per desoir el TC, mentre que l'exdiputada de la CUP Mireia Boya va ser absolta perquè no va rebre cap avís personal del tribunal de garanties.