Cuixart respon al Suprem que ell no ha demanat l'indult i reclama l'amnistia

BarcelonaL'endemà del 4-M, el Tribunal Suprem ha fet el pas que faltava per enllestir el seu informe sobre els indults als presos polítics. L'alt tribunal ha donat un termini de cinc dies als dotze líders independentistes condemnats pel Procés perquè al·leguin el que considerin oportú en relació a les peticions d'indult. La sala segona ha dictat 12 providències de contingut similar, una per cada un dels exconsellers, en la qual s'acorda donar aquesta audiència als condemnats, ja que la sol·licitud d'indult per a ells està promoguda per terceres persones i institucions. Es tracta de l'últim pas abans que el Suprem, com a tribunal sentenciador, emeti el seu informe per al govern espanyol, que serà qui acabarà decidint si aplica o no la mesura de gràcia.

A la petició del Suprem, ja hi ha contestat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Ha estat el primer i de moment l'únic pres polític que ha enviat les seves al·legacions a l'alt tribunal. En un escrit de tan sols dues pàgines, el president d'Òmnium recorda que ell no ha fet cap petició d'indult i reclama l'amnistia com una "resposta col·lectiva" per resoldre el conflicte polític català en lloc d'una "solució individual" com és l'indult. "La seva prioritat no és sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític pel qual compleix condemna", afirma la seva defensa en l'escrit.

Cuixart reitera que no ha comès "cap delicte", que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer. "Els fets que va protagonitzar van ser en exercici dels drets fonamentals de reunió, llibertat d'expressió i llibertat ideològica en defensa del dret a l'autodeterminació", defensa l'advocada Marina Roig en les al·legacions. A més, també recorda els dos vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional contraris a desestimar el recurs d'empara de Jordi Turull, en què posaven en dubte la condemna per sedició, així com el posicionament d'Amnistia Internacional o del Comitè de Detencions Arbitràries de l'ONU.

Abans de presentar l'escrit al Suprem, el mateix Cuixart ha fet un tuit en què ha titllat la demanda de l'alt tribunal d'"humiliació" i ha rebutjat l'indult: "Què s'han cregut? Ni penediment, ni indult", ha afirmat. El president d'Òmnium ha afegit que "la defensa de la democràcia no admet xantatges". Una tesi que ha reforçat també el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en declaracions als mitjans de comunicació, on també ha dubtat que el govern espanyol acabi concedint els indults. "El govern del PSOE mai ha tingut voluntat per resoldre aquesta situació", ha lamentat.

Tot i que la vehemència contra la mesura de gràcia s'ha anat modulant amb el temps, tots els presos polítics han remarcat que no és la solució i aposten per una llei d'amnistia que el Congrés va inadmetre inicialment i ara Òmnium i la plataforma Amnistia i Llibertat volen tornar a portar a la cambra mitjançant el dret a petició. A hores d'ara no hi ha cap altre pres polític que hagi presentat ja les seves al·legacions al Tribunal Suprem. Un tràmit que no és obligatori i pel qual, per exemple, Oriol Junqueras i Raül Romeva no tenen previst presentar cap escrit, segons expliquen fonts de la defensa a l'ARA.

El Suprem no preveu enviar el seu informe fins a la setmana que ve

Sigui com sigui, el cert és que la carpeta dels indults és cada cop més a prop de la Moncloa. Fonts del Suprem apunten que no lliuraran el seu informe al govern espanyol de manera imminent –primer s'han d'esperar els cinc dies perquè els presos polítics es pronunciïn– i com a molt aviat se sabrà si estan a favor o en contra dels indults la setmana vinent. A part de les al·legacions dels exconsellers, els magistrats hauran d'estudiar els informes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat. Mentre que l'Advocacia ha evitat manifestar-s'hi a favor o en contra, el ministeri públic sosté que els condemnats han de complir les penes sense "dreceres".

La pilota dels indults fa gairebé un any i mig que està sobre la teulada del govern espanyol, tot i que fa tot just vuit mesos que el ministeri de Justícia va anunciar que havia començat a tramitar-los. En aquell moment ja feia nou mesos de la primera petició, que li havia arribat de la mà de l’advocat Rafael Jufresa el desembre del 2019 i a la qual s’havien sumat després les de la UGT per a Dolors Bassa, la dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell i també la de la Lliga Democràtica. Després d’haver rebut els escrits de les presons, fins al desembre el Tribunal Suprem no va demanar l’informe a la Fiscalia.

L'efecte bloqueig del 4-M

"Qualsevol iniciativa que presentem quedarà en un calaix o no tindrà atenció”. Aquesta era la impressió d'un grup de diputats independentistes al Congrés a pocs dies que arrenqués la campanya del 4-M. Ahir Isabel Díaz Ayuso es va consolidar al capdavant de Madrid i, després d'un mes en què totes les mirades han estat fixades sobre la capital espanyola, el Tribunal Suprem ha decidit moure peça. I enviant aquesta proposta als presos polítics també provoca que Pedro Sánchez torni a tenir sobre la taula la carpeta dels indults poques hores després de tancar amb una derrota sense pal·liatius –perdent el lideratge de l'esquerra– l'episodi dels comicis madrilenys. Ara dues vies per intentar alliberar els presos que depenen del govern espanyol tornen a agafar protagonisme: els indults i la reforma del delicte de sedició.

Mentre que el primer està a l'espera del Suprem, rebaixar les penes del delicte de sedició continua sent un debat latent en el govern de coalició, tot i que es viu amb més intensitat per part de Podem que del PSOE. El partit lila va proposar al ministre de Justícia la seva proposta ja fa uns mesos, però les trobades amb Juan Carlos Campo han sigut escasses. Fonts de Podem, de fet, comentaven llavors que no confiaven que el ministeri s'hi posés fins després de les eleccions madrilenyes. Ara, doncs, esperen que l'efecte bloqueig del 4-M també hagi desaparegut en el cas de la sedició.

Durant la campanya electoral, però, ja va haver-hi un fet que va tornar a posar el focus d'atenció en les vies d'alliberar els presos: el vot particular de dos magistrats del Tribunal Constitucional al recurs de Jordi Turull. La setmana passada els jutges Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer van avalar una reforma del delicte de sedició i, també, van obrir la porta als indults si es considerava que la pena era excessiva.