EL GOVERN EMPRESONAT

El Suprem decideix demà si hi haurà presos en campanya

El govern espanyol dona per fet que l’independentisme s’ha rendit, però ERC i PDECat prometen persistir

El Suprem decideix demà si hi haurà presos en campanya
Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
30/11/2017
5 min

MadridLa contrarellotge judicial fa dies que està en marxa i tots els factors semblen indicar que el Tribunal Suprem aconseguirà arribar a temps a la meta: que no hi hagi presos polítics en campanya. El jutge Pablo Llarena va citar ahir a declarar per demà a dos quarts de deu del matí tant els vuit consellers empresonats com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a només tres dies de l’inici de la campanya electoral. La celeritat del magistrat tant en l’acumulació de la causa de l’Audiència Nacional com per cridar a comparèixer només un dia després que les defenses presentessin els seus recursos apuntala la hipòtesi que la seva intenció és lliurar-los de la presó preventiva.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tots excepte Meritxell Borràs i el líder d’Òmnium apareixen a les llistes d’ERC i Junts per Catalunya, unes candidatures que en les últimes hores han denunciat que no es poden presentar a les eleccions en “igualtat de condicions” amb la resta de forces perquè tenen líders a la presó. Llarena, que ja es va oposar a la presó incondicional per als membres sobiranistes de la mesa del Parlament, té damunt la taula des de dimarts l’escrit de les defenses dels 10 investigats en què sol·liciten la seva llibertat provisional i, si fos convenient, una nova declaració per exposar els seus arguments. De fet, en alguns dels recursos expliciten que es comprometen a apostar per la “via del diàleg i la negociació” si tornen a ocupar càrrecs de responsabilitat política, tal com han manifestat els consellers d’Esquerra.

Per al govern de Mariano Rajoy l’acatament del 155 i el rebuig a la via unilateral suposa la rendició total de l’independentisme a només tres setmanes de les eleccions del 21-D. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, presumia ahir al Congrés d’haver aconseguit que bona part dels consellers abjuressin de les seves posicions. Des del PP anaven més enllà i proclamaven que l’independentisme està “en via morta”, en paraules del vicesecretari de Comunicació dels populars, Pablo Casado.

Però tant ERC com Junts per Catalunya ja han avançat que l’estratègia judicial dels consellers no condicionarà el programa electoral dels seus partits. Ho assenyalava directament ahir la ungida per Oriol Junqueras per succeir-lo si no podia sortir d’Estremera, Marta Rovira, que prometia obrir un procés constituent si guanyen el 21-D; mentre que la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, apuntava que és cert que prioritzaran el diàleg amb l’Estat, però sense renunciar a cap via, i que la seva aposta és també continuar construint la República.

A diferència de fa gairebé un mes, en què només van contestar als seus advocats, els vuit consellers tenen intenció de respondre ara a totes les parts. La intenció és tornar-se a defensar dels presumptes delictes de rebel·lió i sedició de què se’ls acusa i acatar el seu cessament, imposat pel govern espanyol amb l’aplicació del 155. Els implicats consideren que els requisits per imposar la mesura cautelar més greu, la presó incondicional, ja han desaparegut. D’una banda, la concurrència als comicis del 21-D i l’arrelament familiar redueixen el risc de fuga, i de l’altra, l’acceptació del 155 elimina la possibilitat de destrucció de proves i de reiteració delictiva.

Per reforçar aquesta última qüestió, podria ser necessari un pronunciament contrari a la via unilateral, tal com, amb més o menys matisos, van fer Carme Forcadell i la resta de membres de la mesa el 9 de novembre passat. El gran interrogant és si Llarena -si finalment els deixa en llibertat- els imposarà condicions sobre el que poden defensar en campanya. Quin marge tindran? El jutge Llarena en va donar pistes en la interlocutòria que deixava en llibertat amb fiança els membres de la mesa: “Tots els querellats van manifestar que renunciaven a l’activitat política o que si seguien exercint-la renunciaven a qualsevol actuació fora del marc constitucional”.

Els arguments podrien convèncer Llarena per revocar les mesures cautelars que va imposar Carmen Lamela, la magistrada de l’Audiència Nacional que va accedir a lliurar la causa que instruïa al Suprem, excepte l’oberta contra l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’intendenta Teresa Laplana. Si fos així, els presos arribarien a Catalunya, podrien tornar a casa amb les seves famílies i participar activament en la campanya del 21-D.

Abans caldrà saber, però, si se’ls deixa totalment amb llibertat, amb llibertat sota fiança, o amb presó amb fiança, com va ser el cas de Forcadell. Si és així hauran de tornar a la presó a recollir les seves coses i a firmar la sortida, un cop s’hagi efectuat l’ingrés de la fiança. La durada de la sessió al Suprem -es preveu una sessió curta, però són molts els que declararan- i el cap de setmana poden allargar el pagament de les fiances.

Pendents de Puigdemont

Qui no podrà fer campanya a Catalunya són Carles Puigdemont i la resta de consellers a Bèlgica, que precisament dilluns han de comparèixer davant el jutge belga que decideix sobre la seva extradició. Llarena ha volgut tenir els deures fets abans que es mulli la justícia belga, després que es posés en qüestió la diferència d’estratègies judicials.

Com a conseqüència de la citació de Llarena, la defensa de Jordi Turull i Josep Rull retirarà els recursos d’apel·lació que havia presentat la setmana passada a la sala penal de l’Audiència Nacional contra l’entrada a presó provisional. Per la seva banda, els consellers d’ERC ja ho han fet, de manera que la vista que havia de tenir lloc dilluns que ve no se celebrarà. Amb el trasllat de la causa al Tribunal Suprem evitaran que l’Audiència es pronunciï sobre les mesures cautelars que va imposar la magistrada Carmen Lamela el 2 de novembre, una decisió que podria ser contrària a la que prengui el nou jutge instructor del cas al Suprem, Pablo Llarena.

Manifest de 26 eurodiputats

Un grup de 26 eurodiputats de sis grups polítics al Parlament Europeu -dels 9 que hi ha- i de diferents estats membres ha signat un manifest en què reclamen l’alliberament dels consellers i dels presidents de l’ANC i d’Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que consideren presos polítics. La plataforma, que ha estat impulsada pels eurodiputats catalans d’ERC, Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras, i del PDECat, Ramon Tremosa, pretén impulsar el diàleg entre Catalunya i la Unió Europea. Entre els eurodiputats hi ha els eslovens Ivo Vajgl i Tanja Fajon, la italiana Barbara Spinelli (filla d’Altiero Spinelli, un dels pares de la UE), el flamenc Mark Demesmaeker, la sueca Bodil Valero, i l’escocès Ian Hudghton. En el manifest també exigeixen que el govern espanyol anul·li l’article 155, “a través del qual servidors públics escollits democràticament han sigut expulsats i les institucions catalanes intervingudes”. El grup demana a les institucions europees que facin de “mediadores en el conflicte” i insten al diàleg entre Catalunya i Espanya per poder celebrar un referèndum acordat.

stats