JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El Suprem decideix avui si tramita la recusació contra quatre jutges

La sala demana opinió a la fiscalia i dubta si rebutjar-la o donar-se temps per entrar-hi a fons

Manuel Marchena
i Ernesto Ekaizer
30/07/2018
4 min

MadridLa sala d’admissió i enjudiciament del Tribunal Suprem -cinc membres dels set que formaran el tribunal del judici oral de la rebel·lió- ha sol·licitat a la fiscalia un informe urgent sobre la recusació de quatre magistrats, presentada divendres per Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Segons fonts judicials, la sala té previst resoldre avui sobre el rebuig a limine (d’entrada) o l’admissió de la recusació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La defensa dels tres dirigents independentistes va elevar l’escrit formulant un incident de recusació contra els jutges Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela. La raó esgrimida és que tots quatre van formar part de la sala d’admissió que va donar llum verda el 31 d’octubre del 2017 a tramitar la querella criminal per rebel·lió, malversació i desobediència presentada per l’aleshores fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza.

Segons la defensa, haver apreciat l’existència d’indicis delictius en els fets del referèndum presentats pel fiscal suposaria “haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o causa en anterior instància”, tal com indica l’article 219.11 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ). L’article 61.2 diu que una sala especial ha d’abordar “els incidents de recusació del president del Tribunal Suprem, o dels presidents de sala, o de més de dos magistrats d’una sala”. I la defensa, efectivament, ha recusat el president de la sala segona, Manuel Marchena, i tres jutges més.

Ara la sala té dues alternatives: rebutjar l’incident d’entrada o tramitar-lo. El jutge instructor, Pablo Llarena, per exemple, ja va desestimar el 6 de juny la seva recusació presentada per la defensa de Carme Forcadell, adduint que l’incident era un “frau processal”. Tramitar l’incident implicaria dos passos importants que requereixen cert temps. El primer, nomenar un instructor; i el segon, convocar la sala especial. La formarien el president del Suprem, Carlos Lesmes, i els presidents i magistrats més antics i més nous de cadascuna de les sales. En total, 15 integrants.

En una interlocutòria de divendres de la sala d’admissions -la responsable del procediment un cop acabada la instrucció-, Marchena ja va abordar preventivament la qüestió en afirmar que aquesta sala no havia tingut cap participació en les decisions anteriors i que era aliena a la instrucció. Fonts jurídiques, però, apunten que la sala sospesarà si rebutjar d’entrada la recusació és tàcticament aconsellable o és millor per al futur tribunal passar per la tramitació, encara que suposi dedicar-hi més temps i tombar-la després d’haver-hi entrat a fons. D’altra banda, el tribunal encara no està en condicions d’assenyalar l’inici del judici, que fonts consultades per l’ARA situen al gener.

Per a les defenses l’incident era la crònica d’una recusació anunciada, ja que és obligatori per demanar empara al Tribunal Constitucional i més tard a Europa.

Els precedents

El Tribunal de Drets Humans (TEDH), per exemple, va donar la raó el 2008 al jutge Javier Gómez de Liaño, condemnat per prevaricació, que va denunciar la falta d’un judici just. Tots els membres del tribunal havien intervingut en actes d’instrucció anteriors a la sentència, entre els quals l’admissió de la querella. Sobre la interlocutòria d’admissió de la querella apuntava “que els membres de la sala ja tenien una opinió sobre l’existència d’indicis relatius als elements del delicte, incloses les qüestions vinculades a la culpabilitat del demandant”.

En la mateixa línia, en un escrit dirigit a la sala segona del Suprem el 2011, la fiscalia va defensar la recusació de cinc magistrats presentada per la defensa del jutge Baltasar Garzón, condemnat per prevaricació, i especialment feia referència a la participació dels magistrats en l’admissió a tràmit de la querella contra ell, precisament perquè s’entrava en la qualificació dels fets: “La qualificació jurídico-penal adquireix encara més rellevància en relació a la imparcialitat qüestionada quan és això essencialment el que es debat, no els fets”.

Precisament, per fomentar un tribunal verge -sense cap participació en el procediment per evitar qualsevol taca en la seva aparença d’imparcialitat-, el setembre del 2014 es va plantejar la possibilitat d’impulsar una reforma. Va passar en el procés de selecció del president de la sala segona del Suprem. Un dels magistrats, Cándido Conde-Pumpido, actual magistrat del Tribunal Constitucional (TC), va proposar una reforma de les diferents sales per resoldre el problema de l’aparença d’imparcialitat, tenint en compte els recursos que es presenten davant del TC i el TEDH. La idea era unir la sala d’admissió de les querelles amb la sala d’apel·lacions. Això donava la llibertat als magistrats a esplaiar-se sense tenir en compte la limitació que suposa el fet que després hauran de formar part del tribunal d’enjudiciament. I al seu torn, un tribunal completament aliè a la instrucció, verge, s’encarregaria del judici.

Però Conde-Pumpido no va sortir escollit i cap dels dos altres magistrats en competició van fer cap proposta sobre el tema. Ni Miguel Colmenero ni Manuel Marchena, que va ser seleccionat pel CGPJ per presidir la sala segona.

Llarena surt escortat d’un sopar a Mont-ras

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va haver de marxar escortat dissabte a la nit d’un sopar privat en un restaurant de la localitat de Mont-ras (Baix Empordà) després que transcendís la trobada a través de les xarxes socials. El compte de Twitter del CDR de Palafrugell es va fer ressò de l’escena publicant una fotografia en la qual es veu el magistrat d’esquena compartint taula amb altres comensals. Un d’ells era el president del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. El seu entorn assegura a l’ARA que el sopar era informal i que no hi havia més polítics.

Llarena va marxar del restaurant en un vehicle, segons es pot veure en vídeos penjats per testimonis, i escortat per un altre cotxe. Algunes de les persones que van presenciar el moment van dedicar-li alguns crits, com ara “Benvingut a l’Empordà” -mentre li donaven cops al cotxe- o “Els carrers seran sempre nostres”. Casualment, el mateix dissabte se celebrava un concert sopar en solidaritat amb Jordi Sànchez, a pocs quilòmetres de Mont-ras, a Palafrugell.

stats