El Suprem debat si es pot mantenir la malversació per l'1-O

MadridL'eventual modificació del Codi Penal tindrà unes conseqüències encara incertes per als condemnats en el judici del Procés i per als exiliats. D'una banda, per quin serà el redactat final; de l'altra, perquè el tribunal que presideix Manuel Marchena és qui haurà de fer l'últim moviment un cop entri en vigor la nova legislació. I els magistrats hauran de debatre si la derogació de la sedició també comporta que la malversació caigui de la condemna que es va imposar als exmembres del Govern Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Segons fonts consultades per l'ARA, a l'alt tribunal consideren defensables dues tesis: una, que aquest delicte també es descartaria perquè va ser aplicat en concurs medial amb el de sedició, és a dir, com a instrument per a la comissió d'un delicte que ja no existiria. L'altra, que la malversació pot perviure en la condemna perquè l'administració deslleial es va produir, més enllà que hi hagués o no una sedició.

El tribunal haurà de debatre el nou escenari un cop s'aprovin definitivament els canvis legals, però d'entrada veu un difícil encaix dels fets del Procés en els desordres públics agreujats que han plantejat PSOE i Unides Podem en la seva iniciativa. Si s'acabés imposant aquesta interpretació, l'única manera per mantenir penes d'inhabilitació –faltaria veure si més baixes– als quatre condemnats per sedició i malversació seria que aquest segon delicte sobrevisqués en la revisió de la sentència. Per això, el següent pas en l'estratègia de desjudicialització és reformar la malversació i que no sigui atribuïble a conductes com la de les despeses del Diplocat vinculades al Procés o les campanyes institucionals que cridaven a votar al referèndum.

Pot subsistir la malversació?

Més enllà dels dubtes que existeixen al Suprem, els juristes que ha consultat l'ARA consideren que la malversació pot subsistir com a únic delicte. "S'haurà de revisar la inhabilitació i fer números. No cau la malversació, esclar que no", assegura la doctora en dret penal per la UB Mercedes García Aran. "Que el delicte fi caigui no implica ni de bon tros que no es pugui penar pel delicte mitjà", apunta l'advocada penalista Laura Parés, i també hi coincideix el seu col·lega Miguel Capuz. Fonts d'Unides Podem creuen que Marchena advocarà per aquesta tesi i que, per tant, per desactivar les causes vinculades al Procés és necessari també reformar la malversació. De fet, aquest és el delicte que pesa sobre càrrecs intermedis de l'anterior Govern com Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové.

Aquest dilluns el cap de files dels comuns a Madrid, Jaume Asens, criticava que el PP el 2015 reformés la malversació ad hoc per aplicar-la a l'independentisme, atès que no s'havia pogut condemnar per aquest delicte en el cas del 9-N. Ara alguns experts adverteixen que podria donar-se la mateixa situació. "Es diria que modifiques la malversació per fer-li un favor a Puigdemont", alerta García Aran. Parés també rebutja una reforma com a conseqüència d'un cas concret, però segons la seva opinió sí que seria convenient establir més retret penal a l'apropiació indeguda que a l'administració deslleial.

Encaixen els nous desordres públics en el Procés?

Els canvis en la malversació pressuposen la superació d'un estadi anterior: que els nous desordres públics no encaixin en els fets del Procés. Si bé el Suprem fa aquesta lectura inicial, com també ho ha expressat Asens, no és la que fa el PSOE ni alguns experts. El professor de la Universitat de Navarra José María de Pablo manifestava aquest dilluns en un fil a Twitter que no només creu que la malversació es mantindria si es deroga la sedició, sinó que Marchena la podria aplicar en concurs medial amb el nou delicte de desordres públics. "No és un problema de nom. El bé jurídic ara el protegeix un altre delicte", assenyala Capuz en la mateixa línia. El Suprem dictarà sentència.