El Suprem contradiu el TJUE i manté que Junqueras havia d'acatar la Constitució per ser eurodiputat
També avala que el líder d'ERC no es pogués presentar a les eleccions del 10-N
BarcelonaNou cop de porta del Tribunal Suprem a Oriol Junqueras i a la justícia europea. La sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha confirmat que el líder d'ERC havia de recollir l'acta d'eurodiputat i jurar o prometre la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) per poder ser nomenat membre del Parlament Europeu. D'aquesta manera, el Suprem contradiu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el desembre del 2019 va determinar que Junqueras, com a càrrec electe a les eleccions europees del 26 de maig, tenia immunitat en el mateix moment en què es van proclamar els resultats dels comicis i que per assolir els drets com a eurodiputat no calia haver promès o jurat la Constitució davant la JEC. Per aquest motiu, Luxemburg va apuntar que Junqueras hauria d'haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d'eurodiputat, ja que en aquell moment –encara no s'havia publicat la sentència del judici del Procés i, per tant, estava en presó preventiva– gaudia de la immunitat parlamentària.
Finalment, però, el tempo no va quadrar per al líder d'ERC. Quan el TJUE va dir al desembre que Junqueras tenia immunitat des del juny, ja feia dos mesos que el Suprem l'havia condemnat a 13 anys de presó. Llavors, la JEC va tenir via lliure per retirar-li la condició d'eurodiputat, i va establir que Junqueras va passar a ser inelegible en el moment en el qual "va ser condemnat en sentència ferma a una pena privativa de llibertat". Una setmana després i amb uns arguments semblants, el Suprem també va denegar al líder d'ERC sortir de la presó, recollir l'acta d'eurodiputat i ser al ple d'Estrasburg, considerant que ja no tenia immunitat perquè pesava sobre ell una condemna ferma.
Aquest dimecres el Suprem ha confirmat un dels primers obstacles amb els quals es va trobar l'exvicepresident català per ser membre de l'Eurocambra: havia d'acatar la Constitució presencialment al Congrés (seu de la JEC), i obvia així el criteri del TJUE, que va dir el contrari. Després de les eleccions europees, Junqueras va demanar prestar davant notari l'acatament a la Constitució que imposa l'article 224.2 de la Loreg. La JEC, però, ho va rebutjar en un acord en el qual explicava que jurar o prometre la carta magna és una exigència legal i que, si bé existeix flexibilitat pel que fa a la fórmula per manifestar-ho, ha de fer-se ineludiblement davant la mateixa JEC. La sentència de Luxemburg –que reiterava que la immunitat s'obté des del moment que són oficials els resultats electorals– no va ser a temps per permetre a Junqueras obtenir l'acta d'eurodiputat, però sí que va obrir el camí de Carles Puigdemont i Toni Comín a l'Eurocambra. Va ser l'endemà mateix de la resolució del TJUE que el Parlament Europeu va donar les acreditacions provisionals als polítics exiliats, que no van haver de passar, així, pel procés d'acatar la Constitució espanyola presencialment.
Junqueras no es podia presentar el 10-N
El Suprem ha confirmat aquest dimecres una altra resolució de la Junta Electoral Central, concretament uns acords del 8 de novembre del 2019 –dos dies abans de les eleccions generals espanyoles del 10-N– que prohibien a Junqueras presentar-se als comicis com a candidat. Aquest va ser el resultat d'un intent in extremis d'ERC per col·locar el seu líder al capdavant de les llistes. Concretament, els republicans van presentar un escrit a la JEC en què demanaven que s'inclogués l'exvicepresident del Govern a la llista perquè la seva inhabilitació com a condemnat per sedició per part del Tribunal Suprem encara no ha entrat en vigor. Llavors la JEC va desestimar la petició argumentant que el moment per recórrer la proclamació de candidats es va acabar i perquè la Loreg no preveu que siguin elegibles les persones amb sentències fermes que comportin penes de presó. Aquests mateixos motius són els que ha donat aquest dimecres el Suprem, confirmant la decisió de la JEC perquè "l'efectivitat de la inelegibilitat té lloc des del començament del compliment de la condemna".