El Suprem cita a declarar divendres Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els vuit consellers empresonats

MadridTot apuntava que l'acumulació de causes contra l'independentisme al Tribunal Suprem podia ser la via perquè els consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart sortissin de la presó, i aquest dimecres es fa un altre pas perquè així sigui. El jutge Pablo Llarena, que ja es va oposar a la presó incondicional per als membres de la mesa del Parlament, ha citat a declarar els presos aquest divendres a les 9.30 h, tres dies abans de l'inici de la campanya electoral.

Després d'un mes -els consellers- i un mes i mig -Sànchez i Cuixart- privats de llibertat, la compareixença davant Llarena pot marcar un punt d'inflexió en el procediment judicial per rebel·lió i sedició que implica fins a 24 persones, inclosos l'exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, els únics que continuen investigats a l'Audiència Nacional. Aquest dimarts la majoria d'ells ja van presentar un escrit a Llarena en què sol·licitaven la seva llibertat provisional i, si fos convenient, una nova declaració per exposar els seus arguments. Efectivament, el Suprem acollirà una nova jornada en què els consellers optaran per respondre a totes les parts, tornaran a defensar-se dels presumptes delictes de què se'ls acusa i també acataran el seu cessament, imposat pel govern espanyol. De fet, en alguns dels seus escrits expliciten que es comprometen a apostar per la "via del diàleg i la negociació" si tornen a ocupar càrrecs de responsabilitat política, tal com han manifestat els consellers d'Esquerra.

Aquest mateix dimecres la defensa de Jordi Cuixart també ha presentat el seu escrit per demanar la llibertat del president d'Òmnium Cultural, en què ha adduït que el seu activisme independentista ha quedat diluït davant l'acatament de tots els partits del 155 i la consegüent convocatòria electoral.

Els implicats consideren que els requisits per imposar la major mesura cautelar, la presó incondicional, ja han desaparegut. Per una banda, la concurrència a les eleccions del 21 de desembre i l'arrelament familiar redueixen el risc de fuga, i per l'altra, l'acceptació del 155 elimina la possibilitat de destrucció de proves i de reiteració delictiva. Per reforçar aquesta última qüestió, podria ser necessari un pronunciament contrari a la via unilateral, tal com, amb més o menys matisos, van fer Carme Forcadell i la resta de membres de la mesa el 9 de novembre passat.

Els arguments podrien convèncer Llarena per revocar les mesures cautelars que va imposar Carmen Lamela, la magistrada de l'Audiència Nacional que va accedir a entregar la causa que instruïa al Suprem. Si fos així, els presos arribarien a Catalunya, podrien tornar a casa amb les seves famílies i participar activament en la campanya electoral del 21-D. Tots excepte Meritxell Borràs i Jordi Cuixart apareixen a les llistes de Junts per Catalunya o ERC, candidatures que les últimes hores han denunciat que no es poden presentar amb "igualtat de condicions" que la resta de forces perquè tenen els líders a la presó. Qui no podrà fer campanya en condicions normals són Carles Puigdemont i la resta de consellers exiliats a Bèlgica, que precisament dilluns han de comparèixer davant el jutge belga que decideix sobre la seva extradició.

Retirada dels recursos a l'Audiència Nacional

Com a conseqüència de la citació de Llarena, la defensa de Jordi Turull i Josep Rull retirarà els recursos d'apel·lació que havia presentat la setmana passada a la sala penal de l'Audiència Nacional contra l'entrada a presó provisional. Per la seva banda, els consellers d'ERC ja ho han fet, de manera que la vista que havia de tenir lloc dilluns que ve no se celebrarà. Amb el trasllat de la causa al Tribunal Suprem evitaran que l'Audiència es pronunciï sobre les mesures cautelars que va imposar la magistrada Carmen Lamela el 2 de novembre, una decisió que podria ser contrària a la que prengui el nou jutge instructor del cas al Suprem, Pablo Llarena.