El Suprem confirma la primera inhabilitació al govern Aragonès
Bernat Solé haurà d'abandonar la delegació de Lleida el mateix dia que el TSJC obre judici contra la consellera de Cultura i dos càrrecs més de l'1-O
BarcelonaEl primer inhabilitat del govern Aragonès ja té nom i cognom: Bernat Solé. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna contra l'actual delegat a Lleida i exconseller d'Exteriors pel seu paper en l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. És, de fet, el primer alcalde condemnat en ferm per la seva participació en el referèndum. Solé quedarà inhabilitat durant un any –per tant, tampoc es podrà presentar a les eleccions municipals– per desobediència i haurà de pagar 16.800 euros de multa.
No és, però, l'únic càrrec del Govern amenaçat. Aquest mateix divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anunciat l'obertura de judici oral contra la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per un delicte de desobediència que li podria comportar també la inhabilitació. Garriga serà jutjada pels preparatius del referèndum quan ocupava una direcció de serveis a Vicepresidència de la Generalitat, on va coincidir amb Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que seran jutjats amb ella. Els dos diputats d'ERC s'enfrontaran a penes de presó perquè, a més de la desobediència, també estan processats per malversació i revelació de secrets. Aquest judici encara no té data, i caldrà veure si la Fiscalia manté les acusacions per malversació, que la jutge instructora veu justificades.
Ha estat un divendres atrafegat en l'àmbit judicial, ja que també s'ha sabut que el judici contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes començarà el 10 de febrer.
Bernat Solé ja va ser el primer alcalde condemnat per l'1-O –el va jutjar el TSJC mentre era conseller–, i això que abans que el jutgessin a ell havien absolt l'alcaldessa de Roses. I la seva també és la primera condemna que resol el Suprem. De fet, només hi ha tres alcaldes condemnats en primera instància: un era Solé, un altre Miquel Serra, que era l'alcalde d'Alcarràs durant l'1-O, i el tercer Eudald Calvo, exalcalde d'Argentona. La sentència de sis mesos d'inhabilitació contra Calvo es va fer pública aquest dijous i li podria impedir presentar-se a les pròximes eleccions municipals, tot i haver estat escollit cap de llista de JxCat. Entre les absolucions hi ha la de Montse Mindan, alcaldessa de Roses durant el referèndum, i Paco Gas, que governava a Roquetes.
Solé ja va haver de renunciar a presentar-se a les passades eleccions al Parlament perquè, malgrat que la seva condemna no era ferma, la llei electoral l'hi impedia. Ara haurà de deixar les seves responsabilitats públiques almenys durant un any. Aquest divendres, ja sense opcions d'evitar la inhabilitació, ha expressat a Twitter que manté "les mateixes conviccions que em van portar a fer possible que la ciutadania pugui decidir el seu futur a través de les urnes".
El 'sottogoverno' de l'1-O
En el cas del TSJC, es jutjarà la primera tongada de càrrecs del sottogoverno de l'1-O. La majoria continuen al jutjat 13, l'origen de la macrocausa general contra l'independentisme, però els aforats han anat passant al TSJC, en una instrucció que es va tancar a finals de setembre després de mesos i mesos aturada. Natàlia Garriga era directora de Serveis a la conselleria de Vicepresidència i Economia i se la processa per desobediència. L'acusació de la Fiscalia, doncs, podria anar per aquesta via, però cal saber què demanarà la Fiscalia per a Jové i Salvadó.
El primer era secretari general de Vicepresidència i mà dreta al Govern d'Oriol Junqueras. Ell es va encarregar de coordinar els preparatius de l'1-O, i això és el que li atribueix la instrucció. La seva agenda Moleskine es va fer famosa perquè la Guàrdia Civil li va atribuir l'organització del referèndum i també dels escenaris posteriors a la declaració d'independència. En el cas de Salvadó, durant el 2017 era el secretari d'Hisenda i l'encarregat de preparar les anomenades estructures d'Estat. Tots dos van ser detinguts el 20 de setembre del 2017 –també Garriga–, se'ls van escorcollar els despatxos i van passar diversos dies al calabós abans de quedar en llibertat.
Un cop se'ls ha obert judici oral, el Parlament haurà de resoldre una nova patata calenta. La malversació és un dels delictes que habitualment s'associen a la corrupció i si així ho interpreta la mesa hauran de ser suspesos. Com que encara cueja la suspensió de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, el cas de Jové i Salvadó podria tornar a generar polèmica. Avançant-se a ella, Borràs ha aprofitat per marcar perfil propi, donant per fet que se'ls aplicarà la suspensió -com a ella- i ha apuntat que JxCat hi tornarà a votar en contra.