El jutge cita com a testimonis Jané, Munté, Baiget i Ruiz

MadridEl jutge del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió, Pablo Llarena, ha citat a declarar en qualitat de testimonis per al 30 i 31 de gener en la causa tots els consellers del PDECat que van dimitir el 14 de juliol en la remodelació de govern de Carles Puigdemont per reforçar l'executiu de cara el referèndum de l'1-O. Es tracta de l'exconseller d'Interior, Jordi Jané; la de Presidència, Neus Munté; la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget -que ja declararà el 31 de gener-. A més, també cita per a l'últim dia de mes a les 11.45 h l'ex director general dels Mossos Albert Batlle, que va dimitir el 17 de juliol.

Ja per a l'1 de febrer a les 10 h, cita el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de la coordinació amb els Mossos, la Policia Nacional i la mateixa Guàrdia Civil l'1-O.

Transferències als observadors internacionals

En aquesta mateixa providència, Llarena posa el focus en gairebé 140.000 euros que van sortir de la Delegació a Brussel·les a través de tres transferències entre el 21 de setembre i el 10 d'octubre, quan la finances de la Generalitat ja estaven intervingudes pel ministeri d'Hisenda. Demana a la Guàrdia Civil que investigui així tres comptes corrents després que el BBVA hagi aportat tota la informació. En concret, insta a identificar "l'ordenant i destinatari, concepte en què es van realitzar i destí actual dels fons". Es tracta de 58.250 euros i 61.450 euros destinats a The Hague Centre for Strategic Studies -el centre que va coordinar la missió d'observadors internacionals de l'1-O- i 20.000 euros destinats a la Delegació del Govern a Croàcia.

Investigació dels CDR i l'AMI

Llarena també posa en el punt de mira els Comitès de Defensa de la República. En concret, els de Sabadell, Igualada i Manlleu i les seves reunions "supramunicipals". Ordena a la Guàrdia Civil que investigui les reunions del 14 d'octubre, el 21 d'octubre i el 4 de novembre, respectivament. En concret, vol la convocatòria pública, les sol·licituds i autoritzacions administratives, a més de les conclusions i acords de les reunions.

L'objectiu en tot moment de la providència de Llarena és construir un trencaclosques on crea una causa general contra totes les ramificacions de l'independentisme i reunir proves que, en la majoria de casos, són públiques des de fa anys. Per exemple, demana els Estatuts de l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència, així com diferents informes des del 2013 que es poden trobar a la seva web.

Còpia de l'agenda Moleskine de Jové

Finalment, ordena al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona la còpia de l'agenda Moleskine requisada en el registre de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras a Economia, així com la gravació de la trucada que Jové va mantenir amb Oriol Soler el 7 d'agost. I la trucada entre l'arquitecte de la llei de transitorietat, Carles Viver Pi-Sunyer, i Margarida Gil, excap del gabinet Jurídic de la Generalitat, actual membre del Consell de Garanties Estatutàries i dona de la dona de Jordi Jané.

Durant la trucada, segons l'atestat de la Guàrdia Civil difós el 15 de setembre, "s'explicava que el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, havia dit aquells dies que no entressin en l'escalada de provocació i que havia d'haver-hi manifestacions quedant clar que l'estratègia política del Govern i de tot el moviment independentista era mantenir la calma després de les manifestacions del 20 de setembre i en motiu de les actuacions de la Guàrdia Civil".

En l'altra trucada, i sempre segons Hisenda, Soler va sol·licitar a Jové una cita perquè aquest mateix dia havia de reunir-se amb els presidents de l'ANC i Òmnium cultural i volia concretar alguns aspectes que tractarien, aspectes que "molt possiblement tenien a veure amb el referèndum".