El Suprem confirma els 4 anys de presó per a Carlos Fabra

ValènciaLa sala civil i penal del Tribunal Suprem (TS) va fer pública ahir la resolució per la qual confirma la sentència de l’Audiència Provincial de Castelló del novembre del 2013 que va condemnar l’expresident del PP i de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes fiscals en haver defraudat entre el 1999 i el 2003 un total de 693.000 euros.

L’alt tribunal rebutja en la seva resolució el recurs de cassació presentat per l’advocat de Fabra en què sol·licitava l’absolució del seu client, però sí que estima les al·legacions de l’exparella de l’exdirigent del PP. Així, acorda rebaixar-li la pena de dos a un any de presó per la comissió de dos delictes fiscals.

Pel que fa a la condemna de Carlos Fabra, el Suprem ha respectat íntegrament el veredicte dels magistrats de l’Audiència de Castelló, ja que, si bé no ha acceptat el recurs de la defensa, tampoc ha considerat els recursos que van presentar la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat -al qual es va adherir la Unió de Consumidors, que exercia l’acusació popular en el cas- que sol·licitaven duplicar la pena imposada a l’exdirigent del PP de Castelló.

El ministeri públic va argumentar en la vista celebrada al TS el dia 2 per revisar la sentència del cas Naranjax que la condemna s’havia de modificar per la mala aplicació per part de l’Audiència de Castelló de l’atenuant de dilacions indegudes, ja que al seu judici els més de 9 anys que va durar la tramitació d’aquesta causa estaven justificats, atesa la seva complexitat.

Després que el TS ratifiqués ahir la condemna, Carlos Fabra va confirmar que esgotarà la via judicial per evitar el seu ingrés a la presó interposant un recurs al Tribunal Constitucional. Aquesta serà l’última carta de Fabra, ja que no té previst sol·licitar un indult, segons va anunciar al novembre.

Fabra va ser condemnat després de la celebració del judici pel cas Naranjax, que va ser la culminació d’una causa que va néixer per investigar uns presumptes delictes de corrupció. I tot i que en el judici l’expresident de la Diputació de Castelló també estava imputat pels delictes de tràfic d’influències i prevaricació, el tribunal el va absoldre dels delictes de corrupció i únicament el va condemnar per l’evasió del pagament de l’impost de l’IRPF.

El tribunal no va considerar provada la denúncia interposada el desembre del 2003 per l’empresari Vicente Vilar, que acusava Carlos Fabra d’haver-li cobrat “comissions milionàries” per agilitzar la tramitació de la concessió de llicències per als seus productes fitosanitaris. Una acusació que durant el judici va retirar perquè va assegurar que se l’havia inventada per perjudicar-lo.

“Tindrà la meva amistat”

Si fa uns anys els més alts dirigents del PP defensaven aferrissadament Carlos Fabra -el mateix Mariano Rajoy posava la mà al foc per ell el 2008 dient que el dirigent castellonenc era “un ciutadà i un polític exemplar”-, ahir ningú del partit volia parlar del tema. Ningú a excepció de l’incombustible diputat Vicente Martínez-Pujalte, que va afirmar que Fabra seguirà sent amic seu. “Més enllà del que hagi fet tindrà sempre la meva amistat. De vegades l’amistat supera que un hagi fet alguna cosa malament”, va dir el portaveu d’economia del PP.

Matas esgota les vies per seguir en llibertat

L’expresident de les Illes Balears Jaume Matas va intentar ahir altre cop, sense èxit, aturar la seva entrada a la presó presentant dos escrits a l’Audiència de Palma en què demanava la suspensió cautelar de l’execució de la sentència de nou mesos per tràfic d’influències. Matas al·legava que encara té pendent la resolució de la petició d’un indult parcial i que, a més, té pendent un recurs al Tribunal Constitucional. L’Audiència de Palma, però, va rebutjar ahir mateix totes dues peticions, de manera que si res no canvia Matas haurà d’entrar en els pròxims dies a la presó després que se li denegués l’indult.