El Suprem arxiva el cas de les converses de Fernández Díaz
MadridLa sala d’admissió de la sala segona del Tribunal Suprem va resoldre ahir desestimar la querella criminal per l’anomenat Fernandezgate, la confabulació contra dirigents sobiranistes catalans entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau en aquell moment, Daniel de Alfonso. El tribunal argumenta, entre d’altres, que el delicte de “conspiració per delinquir” (article 445) va ser introduït en el Codi Penal el 2015, després que es produïssin els fets (l’octubre del 2014).
Tot el que ha envoltat aquesta decisió és suggerent. Tal com va revelar l’ARA, el Suprem va dictar una providència el 28 de novembre segons la qual el ponent en el cas, el magistrat José Manuel Maza, era substituït per Andrés Martínez Arrieta, el qual també s’encarregava, com Maza anteriorment, de la ponència. Aquesta substitució, deia la resolució, es va produir després que Maza fos nomenat fiscal general de l’Estat. La interlocutòria difosa ahir està datada el 7 de novembre del 2016. Atès que està firmada per Martínez Arrieta, deu ser un error -la data correcta podria ser el 7 de desembre-. Però hi ha una altra possibilitat: que la sala d’admissió, que va mantenir diverses deliberacions des de la presentació de la querella, l’1 de setembre, ja hagués decidit al novembre no admetre la querella i hagués quedat pendent un acord sobre els arguments penals.
Fonts jurídiques assenyalen a l’ARA que els arguments de l’informe de mitjans d’octubre que demanava arxivar la querella, presentat pel fiscal en cap de la sala segona, Antolín Herrero, no van agradar a la majoria de la sala, en ser assumits per Maza. No tant pel desenllaç -la desestimació- sinó pels fonaments. La part més vergonyosa de la interlocutòria firmada pels cinc magistrats és la que fa referència, precisament, al delicte de conspiració per delinquir. Martínez Arrieta estableix: “Del contingut d’aquestes converses, encara que es pogués inferir indiciàriament que el Sr. Fernández i el Sr. De Alfonso se citen per filtrar a la premsa una informació confidencial -la relacionada amb el Sr. Trias- que coneixen gràcies als seus càrrecs i, amb això, per executar un delicte de revelació de secrets, aquest resultat no estaria tipificat en el moment de la seva realització”. És a dir: la conspiració per delinquir és delicte des del 30 de març del 2015. “I, en conseqüència, no estava en vigor quan s’haurien comès els fets imputats al querellat [Fernández Díaz], que van tenir lloc l’octubre de l’any 2014”, continua.
Com que els fets són greus, els magistrats es veuen en l’obligació de fer una queixa tímida. La interlocutòria diu: “Hem de concloure ressaltant la clara diferència entre la valoració que poguessin merèixer [...] certes expressions, comentaris i, fins i tot, expectatives manifestades per dos responsables de l’activitat investigadora en el curs d’unes converses privades, per discutibles en el terreny de la crítica estrictament política que poguessin semblar [...], amb el desenvolupament de les investigacions i el seu context general, així com la comissió de veritables delictes, tipificats així en la nostra legislació”.
La interlocutòria acaba amb un brindis al sol, potser per petició d’alguns magistrats. I és que l’arxivament de la querella no impedeix una nova valoració del Suprem com a resultat de la investigació de la querella de Trias -que continua en un jutjat d’instrucció de Madrid- contra els periodistes que li van atribuir un fals compte bancari a Suïssa, una filtració que apareix, precisament, en les converses del Fernandezgate.
