El Suprem retira l'agreujant de discriminació en el cas Altsasu i rebaixa la pena màxima a nou anys i mig de presó
L'alt tribunal manté els delictes d'atemptat a l'autoritat, lesions, desordres i amenaces
MadridEl Tribunal Suprem rebaixa les penes per als joves d'Altsasu i retira l'agreujant per discriminació ideològica, tot i que manté el delicte d'atemptat a l'autoritat pel fet que les víctimes fossin guàrdies civils. La pena de presó més alta, per a Ohian Arnanz, és de 9 anys i mig per atemptat a l'autoritat, lesions, agreujant per abús de superioritat i desordres públics. No hi ha hagut cap absolució. En relació a l'agreujant per discriminació, hi ha hagut dos vots particulars que defensaven mantenir-lo, tal com va dictar l'Audiència Nacional. Els vuit joves havien sigut condemnats a fins a 13 anys de presó i el Suprem ha reduït la màxima pena tres anys i mig. El que més rebaixada veu la seva pena és Aratz Urrizola, que havia sigut condemnat a 9 anys i ara queda en 4 i dos mesos perquè se li han retirat dos dels delictes de lesions per falta de proves.
"Els fets provats són execrables i reflecteixen una motivació abjecta perquè refereixen que l'agressió es va produir al constatar que les víctimes eren membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquesta motivació preponderant dels acusats va emanar de la pertinença de part de les víctimes al cos de la Guàrdia Civil, aspecte que suposa la subsunció en la tipicitat del delicte d'atemptat. Aplicar-hi l'agreujant de discriminació suposaria condemnar pel mateix fet vulnerant el principi 'non bis in idem'. És a dir, que el fet que fossin guàrdies civils ja s'ha tingut en compte per conformar la tipicitat del delicte d'atemptat", sostenen en la sentència els tres magistrats partidaris de descartar l'agreujant: Andrés Martínez Arrieta, Andrés Palomo (tots dos al tribunal del Procés) i Susana Polo.
La Guàrdia Civil no és un col·lectiu discriminat
Els partidaris de retirar l'agreujant de discriminació subratllen que aquesta mesura atorga protecció a persones vinculades a col·lectius discriminats que es troben en desavantatge pel desenvolupament en llibertat de la seva vida, amb l'objectiu d'evitar que puguin patir una situació de discriminació per la mera pertinença a un col·lectiu minoritari i vulnerable. No es dona el cas, consideren els magistrats, que fan èmfasi a motius racistes, antisemites, religiosos, d'ètnia, raça, nació, sexe o orientació sexual, raons de gènere, malaltia o discapacitat per considerar l'agreujant de discriminació, recollit a l'article 22.4 del Codi Penal.
El ponent de la sentència, Vicente Magro, i un altre dels jutges –que també forma part del tribunal del Procés–, Antonio del Moral, consideren que els actes "excloents" a les persones que representen institucions de l'Estat són actes de "discriminació per una qüestió d'ideologia contra el que representa l'Estat". Segons el seu criteri, l'ànim dels joves és el seu "odi per la seva presència a la zona geogràfica amb el desig de la seva desaparició" del territori navarrès. "No s'agredeix pel simple fet de ser guàrdia civil de paisà, és alguna cosa més", sostenen aquests dos magistrats.
Tot i ser altes, les penes finals disten molt del que en un inici sol·licitava la Fiscalia quan va iniciar el procediment. El ministeri públic acusava els joves de terrorisme i va arribar a demanar al judici penes que arribaven fins als 62 anys de presó, però l'Audiència Nacional va descartar aquest delicte. Ja en resposta al recurs de cassació dels condemnats, la Fiscalia es va fer enrere i va sol·licitar que el Suprem ratifiqués la sentència original, que ja no incloïa terrorisme.
Les penes finals als vuit condemnats
Ohian Arnanz: nou anys i mig de presó
Per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (dos anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència d'agreujant d'abús de superioritat (dos anys per cadascun), i un delicte de desordres públics (un any). La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional l'havia condemnat a tretze anys.
Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda: vuit anys i mig de presó
Per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (dos anys i mig) i tres delictes de lesions amb agreujant d'abús de superioritat (dos anys cadascun). Tots dos van ser condemnats per l'Audiència Nacional a dotze anys de presó.
Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea: set anys i mig de presó
Per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat (dos anys i mig) i tres delictes de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (un any i vuit mesos per cada delicte). L'Audiència Nacional els havia condemnat a un total de nou anys de presó.
Aratz Urrizola: quatre anys i dos mesos de presó
Per un delicte d'atemptat als agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (dos anys i mig) i un delicte de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (un any i vuit mesos). L'Audiència Nacional l'havia condemnat a nou anys de presó.
Iñaki Abad: tres anys i mig de presó
Per un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (dos anys i mig) i desordres públics (un any). La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional l'havia condemnat a sis anys.
Ainara Urquijo: un any i sis mesos de presó
Per delictes de desordres públics (un any) i amenaces (sis mesos). L'Audiència Nacional l'havia condemnat a dos anys de presó. És l'única de les implicades que no ha estat a la presó en els últims tres anys.
El compliment efectiu de les penes de presó, però, és un altre quan concorren diversos delictes en la condemna: el triple del delicte que comporta més anys de presó, que en aquest cas és el d'atemptat a agents de l'autoritat (dos anys i mig). Per tant, Ohian Arnanz, que està condemnat a nou anys i mig, n'haurà de complir set i mig. Com Jokin Unamuno i Jon Ander Cob, ja en porta gairebé tres, comptant la presó preventiva i la part de compliment de la condemna dictada per l'Audiència Nacional.