El Suprem absol definitivament Tamara Carrasco tot i l'oposició de Marchena i Llarena

MadridFracassa l'intent desesperat de la Fiscalia per condemnar Tamara Carrasco, l'activista dels CDR detinguda per un suposat delicte de terrorisme i que ha acabat absolta. La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació del ministeri públic contra la sentència de l'Audiència de Barcelona, que ja havia ratificat la del jutjat que en primera instància va absoldre la veïna de Viladecans del delicte d'incitació als desordres públics. La decisió, però, no ha estat unànime: un bloc conservador format per Manuel Marchena, Pablo Llarena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Vicente Magro i Ángel Hurtado s'ha mostrat partidari de la condemna, mentre que una majoria de deu magistrats donarà suport a la ponència en contra que redactarà el jutge català Javier Hernández, una de les últimes incorporacions de la sala segona del Suprem.

El ministeri públic volia revocar una doble absolució a l'alt tribunal en una causa que persegueix Carrasco des del 10 d'abril del 2018, quan la Guàrdia Civil la va detenir al seu municipi. En la mateixa operació, un altre activista dels CDR, Adrià Carrasco, va escapar cap a Bèlgica per evitar el calvari judicial espanyol. I és que Tamara Carrasco va ser traslladada a Madrid acusada de rebel·lió i terrorisme i, després de passar per l'Audiència Nacional, se li va dictar una ordre de confinament a Viladecans que es va allargar més d'un any. A poc a poc, el procediment judicial es va anar desinflant fins a quedar en una incitació als desordres públics, un delicte renyit amb la llibertat de reunió i manifestació.

En la primera sentència absolutòria, el jutjat penal número 25 de Barcelona va carregar durament contra l'acusació de la Guàrdia Civil i la Fiscalia, basada en un missatge de veu de WhatsApp sobre les protestes que es podrien produir per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya i que Carrasco va reenviar a un grup d'amics. La jutge ja va qualificar de "poc seriosa" la investigació perquè no es va acreditar com s'havia aconseguit l'àudio, però també va negar que tallar autopistes i envoltar l'estació de Sants de Barcelona –accions plantejades en el missatge– constituïssin delictes de desordres públics. La segona sentència absolutòria va ser la de l'Audiència de Barcelona, per bé que discrepava amb l'anterior en el sentit que sí que considerava que s'havien produït "situacions de violència".

"La difusió per part de l'acusada dels missatges continguts en l'àudio a un grup de coneguts, amb la finalitat d'executar actes de violència sobre les persones o les coses, a través de manifestacions o reunions nombroses de persones, conté tots els requisits objectius i subjectius del tipus delictiu previst en l'article 559 del Codi Penal", insistia la Fiscalia en el seu recurs davant el Suprem. "Es castiga la simple distribució o difusió pública de missatges amb suficient aptitud com per fer sorgir en un altre o reforçar la resolució delictiva consistent en generar desordres públics, sense que calgui l'efectiva execució o, ni tan sols, l'inici d'aquests desordres", afegia. Aquesta lectura restrictiva no ha triomfat, a l'espera de conèixer detalladament els arguments de la sentència d'Hernández i dels vots particulars que ja s'ha anunciat que hi haurà.

"Comença el temps de la reparació"

L'absolució del Suprem tanca la persecució judicial contra Carrasco, però, tal com ja va fer quan l'Audiència de Barcelona la va declarar innocent, l'activista vol que es reparin els danys causats. "Punt final. Ara comença el temps de la reparació per a Tamara Carrasco", ha anunciat el seu equip d'advocats, liderat per Benet Salellas, en una piulada a Twitter. "1) reclamar per quatre anys de por i angoixa, 2) esbrinar qui i com va obtenir un WhatsApp que segueix sense explicació i 3) refermar que convocar a manifestar-se no pot ser mai delicte", sentencia el tuit.