Què suposa que l'Ajuntament de Tarragona estigui a punt de fer fallida?

BarcelonaA diferència de les empreses, si un municipi arriba a una situació econòmica límit i no es poden pagar serveis i sous no pot presentar concurs de creditors. Ara bé, què passa si no té prou tresoreria per pagar nòmines o serveis essencials? I si té un deute desorbitat? Quines sortides li queden? L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), va anunciar dilluns que necessita 14 milions urgentment per fer front a la despesa corrent o si no l'Ajuntament farà fallida. No és el primer alcalde que es troba en aquesta situació, però sobta en una capital de més de 130.000 habitants.

Moià ha estat un dels exemples paradigmàtics del que suposa arribar al punt més extrem: van haver de prendre mesures dràstiques. Quan Dionís Guiteras (ERC) va agafar les regnes de l'alcaldia el 2011, es va trobar amb 25,5 milions de deute, que atribueix als mandats anteriors de Josep Montràs (CiU). El deute va arribar a representar el 395% del pressupost anual. Com van superar la situació? "No vam poder pagar les nòmines durant diversos mesos, vam haver de reduir la despesa per ser més eficients i vam haver d'acomiadar personal", relata Guiteras en una conversa amb aquest diari. Malgrat que tècnicament no és possible, es va "declarar en fallida" perquè "no podia fer front als pagaments" i va pressionar fins que la Generalitat va pagar-los el que els devia, cosa que va facilitar la cobertura de nòmines. Va ser tutelat per l'Estat, i el pla financer de Guiteras per a l'Ajuntament, sota estricte control, els va permetre tirar endavant.

Era el moment de la gran recessió mundial provocada per la crisi de finançament, i molts altres municipis, com per exemple Sitges i Cunit, es van trobar en una situació similar. "Vam haver de refinançar el deute, acollir-nos al mecanisme estatal de pagament a proveïdors per pagar el que estava pendent, ho vam reestructurar tot i vam apostar per inversions amb retorn, com ara el canvi d'enllumenat per estalviar en electricitat", explica Guiteras, que recorda que altres indrets com Jerez de la Frontera no tenien llum dos dies a la setmana.

De fet, Moià no es pot comparar amb la situació de Tarragona, que preveu un endeutament del 80,17% en acabar l'any. Quina és la recepta? Reestructurar la despesa, cosa que pot anar acompanyada del refinançament del deute. En el cas de la capital del Moianès van "fallar" controls econòmics ordinaris del consistori i del departament de Governació, apunta Guiteras, però en el dia a dia municipal hi ha uns ferms controls. Fonts de la secretaria de Governs Locals de la Generalitat recorden que els ajuntaments tenen les figures de secretari i interventor, que fiscalitzen els afers econòmics perquè es compleixi la legislació: així, els municipis han de tenir menys d'un 75% d'endeutament respecte al pressupost corrent, el pagament a proveïdors cal fer-lo a un compromís de 30 dies vista i cal aprovar sense dèficit els comptes anuals, que s'han de presentar a la Sindicatura de Comptes.

Actualment la llei impedeix que els consistoris continuïn generant deute –fet que implica moltes crítiques dels alcaldes– i els empeny al superàvit per l'estabilitat pressupostària. Quan no es compleix la norma l'interventor demana fixar mesures, i si s'ha de demanar un crèdit en situació d'incompliment legal cal demanar autorització a la Generalitat, que també en fa el venciment. Si la situació és tan excepcional com la de Moià arriba la intervenció estatal.

El pla de Tarragona

Els motius darrere l'actual situació a Tarragona són diversos. Per començar, una situació de costos més elevada de la prevista –causada per la inflació i l'augment del preu de l'energia–, que ha fet créixer la despesa corrent mentre els ingressos no han seguit la mateixa tendència. També l'elevat endeutament que arrossega des de fa una dècada l'Ajuntament i que supera els 100 milions d'euros, per sobre del 75% del pressupost, el límit legal. Alhora, hi ha el problema estructural de finançament dels ajuntaments, que denuncien que han d'assumir despeses que no els pertocarien davant la inacció de la Generalitat o l'Estat.

Davant l'actual situació, Viñuales ja ha avançat que caldrà reduir la despesa i millorar l'eficiència de les empreses municipals i de cadascun dels serveis, però amb una prioritat: mantenir els serveis socials, afegeixen fonts de l'Ajuntament. Per això, l'alcalde presentarà un pla d'ordenances fiscals, que negociarà amb els grups municipals perquè governa en minoria, sabent que haurà de retallar despesa d'on pugui i amb l'opció d'intentar augmentar els ingressos amb més impostos. L'any passat les regles fiscals estaven suspeses i el consistori va poder destinar el seu romanent de tresoreria a finançar la despesa corrent no recurrent, cosa que aquest any, ja amb el canvi d'alcalde, no passa.