Supersánchez contra el doctor Feijóo

MadridEn el congrés que va entronitzar Alberto Núñez Feijóo com a líder del PP va quedar clar que allò que unia totes les sensibilitats del partit, des dels sectors més conservadors i pragmàtics fins als més ultraliberals, era la bandera de les rebaixes d'impostos. Pràcticament no en tenen cap altra. I fins i tot aquí hi ha matisos, perquè Isabel Díaz Ayuso és crítica amb l'impost als beneficis de les elèctriques que patrocina la Comissió Europea i que el seu partit defensa. El mateix Feijóo no ha donat l'ordre que totes les comunitats autònomes suprimeixin l'impost de patrimoni, sinó que ha deixat autonomia als seus barons perquè decideixin quines rebaixes fiscals volen implementar.

El problema de l'impost de patrimoni és que és un tribut que només paga la minoria més rica. No és una rebaixa de l'IRPF o de l'IVA que beneficia una majoria. I això ha donat l'oportunitat a l'esquerra per sortir en tromba a assenyalar que la política fiscal del PP beneficia els més privilegiats i perjudica la resta, que veu com disminueixen els recursos públics. "Quins interessos defensen?", es preguntava retòricament la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez. A la Moncloa estan convençuts que poden guanyar la batalla de la fiscalitat davant l'opinió pública, i els pròxims dies veurem com espremen fins a l'extrem aquest argument. Creuen que la pandèmia ha demostrat la importància de tenir uns bons serveis públics. El PP, per contra, considera que la pujada de preus és el context ideal per treure la seva bandera de rebaixes fiscals.

Per la seva part, el recurs de Moreno Bonilla de parlar dels "empresaris catalans" demostra també que és conscient de les dificultats de vendre aquesta mesura en la comunitat autònoma amb més atur d'Espanya (18,7%) i una de les que té menys renda per càpita (17.750 euros). Per això s'ha vist obligat a incloure unes dosis de catalanofòbia (un altre pilar que uneix el PP) per intentar desviar l'atenció dels beneficis fiscals als rics i convertir-ho en una mesura per atreure inversors catalans. En tot cas, demostra que l'ayusisme continua marcant el pas al PP i que Feijóo ha decidit surfejar l'onada amb l'esperança que el deixi a la porta de la Moncloa.

A favor seu té la decadència de Vox, cada vegada més desdibuixat i caient a les enquestes. I també compta amb la por dels barons socialistes que, com Emiliano García-Page, corren a desmarcar-se de Sánchez perquè creuen que els pactes amb Unides Podem i els independentistes els acabaran passant factura a ells també. De moment la Moncloa ha optat per ignorar-lo, però la processó va per dins.

En contra de l'estratègia de Feijóo només hi ha un factor rellevant: el temps. Sánchez confia que el PP no podrà mantenir la pressió actual durant més d'un any, i que acabarà defallint. El president espanyol, mentrestant, combina les fotos amb ciutadans anònims amb grans esdeveniments com l'Assemblea General de l'ONU, on apadrina una iniciativa per acabar amb la fam al món. Per al PSOE és Supersánchez contra el Doctor Feijóo, un superheroi proper a la gent contra el malvat defensor dels rics i les elèctriques.