"Soc la mare superiora, traspassi dos missals": el llenguatge en clau de Ferrusola per moure diners a Andorra
El fiscal del cas Pujol entrega al jutge nova documentació bancària de la família de l'expresident
BarcelonaEl 12 de desembre de 1995, Jordi Pujol afrontava la primera jornada del debat d’investidura, després d’unes eleccions on havia perdut la majoria absoluta. Mentrestant, la seva dona, Marta Ferrusola, enviava una nota manuscrita a la Banca Reig, d’Andorra: “Reverend mossèn. Sóc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. Ell ja li dirà on s’ha de col·locar. Molt agraïda. Marta”.
El text acompanyava una sol·licitud d’operacions en compte per traspassar dos milions de pessetes, el que en el llenguatge clau de Ferrusola serien “dos missals”. El fiscal, que aporta aquesta documentació al jutge José de la Mata per justificarla relació del clan, titlla la frase de “menció manuscrita singular”. La dona de Jordi Pujol, doncs, feia servia la seva forta convicció catòlica per moure diners a Andorra. Una fe que va defensar amb vehemència en nombroses ocasions, promovent els valors catòlics i advertint contra altres religions, com quan va avisar que la forta immigració musulmana “convertiria” les esglèsies romàniques en mesquites.
La matriarca del clan
Molt abans que el jutge assenyalés Ferrusola com la responsable del clan -una organització criminal, segons la policia-, el seu paper de cap de família era indiscutibe. “Nosaltres som fills de la Ferrusola”, afirmava la descendència. Era una mare estricta –com a exemple, els fills no podien entrar lliurement al menjador de casa fins que complien els vuit anys– que educava en els valors de la unitat familiar:#“Una família unida fa un poble fort. Si la unitat familiar es mostra esquerdada és difícil que existeixi cohesió com a país”. Si van tenir set fills amb Pujol és, segons diu el president en les seves Memòries, “per una prescripció religiosa i de país”.
El jutge encara va desentrellant el seu paper en l’estructura per evadir diners a Andorra, però en l’època en què Pujol manava a la Generalitat se li atribuïa una frase per justificar la frontera difusa entre els diners públics i els negocis dels seus fills:#“Catalunya ens ha de tornar tot el que li hem donat”.
“El que li hem donat” era el sacrifici de Jordi Pujol en anar a la presó pels fets del Palau. Quan va tenir l’oportunitat de fugir, i després quan li van oferir penedir-se a canvi de reduir la condemna, Ferrusola va ser clau perquè Pujol es mantingués ferm i es convertís en un símbol polític:#“Quan ens vam casar em vas dir que Catalunya podria passar per davant de nosaltres. Doncs bé, ara és el moment”.
Des que Pujol va arribar al Palau de la Generalitat, Ferrusola s’hi sentia com a casa. De fet, alts càrrecs de l’època expliquen com “donava ordres i esbroncava consellers”, tot i que el paper d’esposa presidencial no té cap regulació ni poder assignat.#Ferrusola sentia tant la Genralitatcom a pròpia que quan el tripartit va arribar-hi va afirmar: “És com si uns lladres haguessin entrat a casa teva i haguessin regirat els calaixos”.#La desil·lusió per la derrota d’Artur Mas era també personal: ella va ser una de les persones claus per a convertir l’ara expresident en el delfí de Jordi Pujol.
Catalunya li va tornar el que ella li havia donat? Marta Ferrusola va inaugurar una floristeria abans que Pujol fos president, que va prosperar fins a convertir-se en l’empresa Hidroplant. Més enllà de ser coneguda per haver posat una desastrosa gespa al Camp Nou, la companyia va gaudir de nombrosos contractes públics i d’empreses adjudicatàries de la Generalitat. Els seus negocis eren motiu de broma, com recorda un col·laborador de Pujol de l’època: segons el seu relat, en una visita a Indonèsia, comentant el malnom que rebia la dona del dictador Suharto, el conseller d’Indústria –Antoni Subirà, cosí del president– li va dir a Pujol:#“Ja saps com li diuen aquí a la dona del president? Lady 15%. Ja veus com van, haurem d’apujar la quota a la Marta.”
Els Pujol sempre van cultivar el mite de la família austera. Fins i tot quan l’expresident va confessar la fortuna oculta, Ferrusola va desafiar els diputats per les seves acusacions:#“A mi em fa pena.#Catalunya no s’ho mereix això”. En la mateixa declaració, la matriarca va afirmar que la família “no en tenia ni cinc” i els seus fills anaven “amb una mà i una al darrere”. La policia discrepa: creu que “la mare superiora” tenia tres dels 69 milions –o missals, en el seu argot– que acumulava la “Congregació” dels Pujol.