L'agenda personal d'Andreu Viloca el situa com "l'aconseguidor" del cas 3%

BarcelonaEn molts casos de corrupció els investigadors tenen dificultats per trobar el nexe entre les obres adjudicades i les suposades comissions a un partit polític. En el cas del 3% la Guàrdia Civil creu haver trobat la clau de volta en la figura d'Andreu Viloca, l'extresorer de CDC detingut i empresonat per aquest cas –va sortir en llibertat després que el partit mateix pagués una fiança de 200.000 euros–. Segons es desprèn d'informes de la investigació incorporats al sumari i als quals ha tingut accés l'ARA, l'agenda de Viloca –trobada en l'escorcoll al despatx del tresorer el 2015– evidencia multitud de trobades de l'extresorer de CDC amb empresaris que estaven a punt d'aconseguir o ja eren adjudicataris d'obres públiques. I, el que és més important, ha permès als investigadors establir un lligam entre la data de les trobades i de les adjudicacions amb la de donacions per part d'aquestes constructores a la Fundació CatDem, vinculada a Convergència.

De l'anàlisi de l'agenda de Viloca, la fiscalia ha pogut acreditar l'existència de desenes de reunions de l'extresorer convergent amb vuit empresaris que optaven a diferents adjudicacions d'obra pública i serveis repartides per Catalunya. Per exemple, entre el 2011 i el 2013 Copisa va adjudicar-se els serveis de manteniment als centres educatius de Barcelona i va formar una UTE amb altres empreses del sector. L'ex conseller delegat de l'empresa, Xavier Tauler –detingut dues vegades dins del cas 3%–, es va reunir fins a cinc vegades amb Viloca durant el període en què el contracte estava en joc. Segons es desprèn dels informes dels investigadors, totes les trobades coincideixen en el calendari amb donacions de l'empresa a CatDem fins a sumar 152.500 euros en cinc aportacions en un any.

La resta de directius de les empreses que conformaven la UTE, Teyco –liderada pel fill de la dinastia Sumarroca, Jordi, també arrestat pel cas del 3%–, el Grup Soler i Tec4, també van mantenir trobades amb Viloca durant aquest període i van fer donacions a la fundació del partit en dates similars a les de quan va haver-hi les reunions.

La trituradora i una nota a mà

De l'escorcoll al despatx de Viloca, els investigadors han pogut reconstruir fins a 11 documents que l'extresorer havia destruït en una trituradora de paper. A més, entre la documentació decomissada també s'hi ha descobert una nota manuscrita d'un empleat de l'empresa Pisan: "Bon dia, Andreu. Et faig arribar els concursos a què ens hem presentat i no hem tingut sort, i els concursos a què aspirem tenir més sort. Cal que quedem aviat", diu en el text. En un altre calaix va aparèixer també un llistat amb les principals empreses que donaven diners a CatDem.

L'agenda de Viloca, però, no només situa l'extresorer com el presumpte "aconseguidor" de les obres, sinó que relaciona l'exdirector de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat –l'antiga GISA– Josep Antoni Rosell amb el cas 3%. Rosell apareix en les notes de Viloca respecte de l'adjudicació a Rogasa de la construcció del centre d'atenció primària de Prats de Lluçanès. Segons l'agenda l'extresorer, no només es va posar en contacte amb Rosell durant la tramitació d'aquest contracte, sinó que tenia entre la seva documentació l'anunci de la licitació del 2011.

El nom de Rosell no és l'únic, tanmateix, que destaca entre els documents trobats a l'escorcoll del despatx de Viloca. Els correus electrònics de l'extresorer també evidencien l'ombra de Daniel Osàcar, el seu antecessor en el càrrec. Segons les investigacions, quan ja no era tresorer, Osàcar, que a partir de dimecres seurà al banc dels acusats per l'altre cas de presumpte finançament irregular del partit –el cas Palau, pel qual s'enfronta a una condemna de set anys i mig de presó–, hauria contactat amb Viloca per concertar una reunió amb un empresari. La Guàrdia Civil sospita, a més, que podria tenir diners a l'estranger i de moment li ha trobat diverses operacions bancaries a Luxemburg.