Sánchez defensa l’amnistia per “superar les conseqüències” del 2017

Granada / BarcelonaPedro Sánchez encara no ha ensenyat totes les seves cartes per superar la investidura, però de mica en mica va desgranant el seu pla per seduir l'independentisme. Fa unes setmanes va dir que la “crisi política no hauria hagut de derivar mai en una acció judicial”; després va assegurar que seria “coherent” amb les mesures que ha impulsat fins ara el govern espanyol –com els indults i la reforma del Codi Penal–, i aquest divendres finalment ha fet un pas més enllà: ha mencionat la paraula amnistia i ha defensat aquesta mesura com una “forma de superar les conseqüències judicials” del 2017.

El president espanyol en funcions ho ha fet en un escenari que no és menor: en la compareixença de clausura de la cimera europea celebrada a Granada, al costat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel. D’aquesta manera, ja ha inclòs l'amnistia en el seu argot polític, malgrat que en campanya electoral fins i tot havia presumit d'haver-la rebutjat quan Junts, Esquerra i la CUP la van presentar l'any 2021 al Congrés de Diputats.

Però Pedro Sánchez no només ha fet aquest pas des de Granada, sinó que també ha admès que el PSOE està en “plena negociació” amb l'independentisme i ha tornat a receptar prudència davant la possibilitat que tot plegat acabi al Tribunal Constitucional. “No puc anticipar un acord fins que no es produeixi”, ha dit, malgrat que ha promès que qualsevol entesa serà “pública i transparent” si s’acaba segellant. La setmana que ve començarà els contactes oficials amb els independentistes alCongrés: dimecres es reunirà amb els portaveus parlamentaris d’ERC i divendres de Junts.

Del que sí que s’ha desmarcat el president espanyol és de la proposta d’amnistia de Sumar –avançada per El Periódico i confirmada per l’ARA–, que inclou totes les “accions” fetes pel sobiranisme des del 2013. Tot i admetre que “coneixia” el text, Sánchez ha dit que "no és la posició del PSOE".

Informe amb experts

La proposta de Sumar es presentarà formalment dimarts a l’Ateneu Barcelonès i ha estat elaborada per un grup de professors de dret penal i constitucional, entre els quals hi ha el catedràtic Nicolás García. També hi serà l’excap de files d’En Comú Podem a Madrid Jaume Asens, que ha coordinat la proposta, i prestigiosos juristes com Mercedes García Aran, Javier Pérez Royo i Joaquín Urías, tot i que no han contribuït al text.

Què diu l’esborrany? Defineix el període temporal susceptible per ser amnistiat: des del gener del 2013 fins a l’actualitat. És a dir, situa com a data de l’inici del Procés la declaració de sobirania del 23 de gener del 2013 al Parlament, que va proclamar que Catalunya era un “subjecte polític i sobirà”, i inclou totes aquelles “accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a aconseguir l’autodeterminació de Catalunya”, siguin infraccions administratives o penals. Això implica que, si tirés endavant la proposta de Sumar, afectaria “tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració” del 9-N i l’1-O, a més de qualsevol acte a la “via pública” realitzat com a protesta contra les “decisions governamentals o judicials” que volguessin aturar la votació.

D’aquesta manera, i sense citar persones concretes per evitar un veto judicial –la carta magna prohibeix els indults generals–, quedarien emparats per l’amnistia tots els encausats pel 9-N i l’1-O –ja sigui penalment o al Tribunal de Comptes– i en quedaria exclosa l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, ja que el cas de la Institució de les Lletres Catalanes és aliè a aquests fets. Els que sí que hi entrarien són els policies investigats per les càrregues policials de l’1-O, sempre que estiguin imputats per delictes de lesions. En quedarien fora –segons la proposta de Sumar– les actuacions que poguessin ser qualificades de delicte de tortures, altres contra la integritat moral i el de detencions il·legals.

L’esborrany de la formació de Yolanda Díaz ja és en mans de Junts, que reunirà dilluns la seva permanent –un òrgan reduït en comparació amb la direcció nacional– per valorar el contingut de la proposta. Esquerra també coneix el text, però fonts del partit prioritzen la negociació amb el PSOE. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, era avui a Barcelona i es va reunir amb el president del grup parlamentari d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, segons va avançar El Nacional i va confirmar l’ARA –informa Mireia Esteve–. I és que les negociacions no només són complexes pel contingut de les contrapartides, sinó per la competència entre els actors que hi participen: entre Esquerra i Junts, però també Sumar vol la seva quota de protagonisme davant del PSOE.