García-Castellón s'enfronta a Suïssa pel cas Tsunami

MadridEnfrontament entre l'Audiència Nacional i Suïssa per Tsunami Democràtic. Després que les autoritats helvètiques es neguessin a col·laborar en la causa, el magistrat Manuel García-Castellón ha reclamat una reunió de coordinació amb el cap de l'Oficina Federal de Justícia, Guillaume Rousseau, a qui acusa de "biaix polític". En una interlocutòria redactada aquest dimecres, carrega contra el fet que Suïssa demani informació sobre la llei d'amnistia que s'està tramitant al Congrés. "D'una banda, es refereix a un suposat rerefons polític de la sol·licitud de cooperació judicial i, simultàniament, s'interessa sobre una qüestió de naturalesa eminentment política aliena a l'estricte marc jurisdiccional en què s'han d'abordar aquesta mena de sol·licituds", destaca el jutge espanyol, que veu "incoherències" en la "singular" comunicació de Suïssa que es va saber ahir dimarts.

García-Castellón avisa que és "inadmissible" que les autoritats helvètiques li demanin explicacions sobre la llei d'amnistia: "En un estat amb poders separats no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit, ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, tal com segur que també passa a Suïssa. Aquest magistrat desconeix qualsevol qüestió relativa a la norma mencionada i tampoc entén quin interès pot tenir per a qui atén una sol·licitud de naturalesa jurisdiccional interrogar sobre una hipotètica norma no aprovada". Que García-Castellón asseguri que no sap res sobre l'amnistia contrasta amb el fet que els seus últims moviments hagin anat, precisament, orientats a esquivar-la.

El xoc amb Suïssa ha enfurismat García-Castellón. La seva comissió rogatòria és del novembre del 2023 i la resposta es va enviar des de Berna el 22 de desembre a la direcció general de cooperació jurídica internacional, que depèn del ministeri de Justícia. Aquest dimarts, gairebé dos mesos després, es va publicar a El País abans que hagués entrat al jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional. Per això, García-Castellón ha decidit obrir una peça separada per un possible delicte de revelació de secrets d'autoritats públiques o funcionaris. "Proposem a les autoritats suïsses realitzar les comunicacions a través d'Eurojust, a fi de poder dotar de la formalitat i l'agilitat necessàries a la reunió de coordinació a la qual s'emplaça, evitant la participació del ministeri de Justícia en una qüestió de naturalesa estrictament judicial", demana el jutge. La guerra és doble.

Així, el magistrat que investiga el Tsunami reclama a Suïssa que, efectivament, contesti la comissió rogatòria: vol saber el domicili de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i informació sobre un compte bancari que suposadament hauria servit per finançar la plataforma. D'entrada, Rousseau s'hi ha negat adduint que necessita que s'aclareixi amb més precisió quina relació té Rovira amb els fets que s'investiguen i, després, valoraria si col·labora davant la sospita que es tracti d'una causa política. García-Castellón li respon que en la seva comissió rogatòria, ampliada el 5 de febrer passat, ja explica prou les acusacions de terrorisme i que Suïssa ha firmat diversos convenis que l'obliguen, segons ell, a cooperar. A més, García-Castellón ha reclamat l'informe redactat pel fiscal en cap de l'àrea penal del Suprem Fidel Cadena que situa Puigdemont com a "líder absolut d'una organització terrorista" per enviar-lo a Suïssa.

Suïssa, un mur per als jutges espanyols

Quan els jutges que persegueixen el Procés han hagut de trucar a les portes de Suïssa, sempre s'han trobat amb un mur. Ja li va passar al jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena quan els dirigents independentistes es van exiliar. Amb els precedents sobre la taula, i com va fer també l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat al Parlament Ruben Wagensberg també ha buscat refugi a Ginebra per evitar la justícia espanyola. Per què Suïssa no col·labora amb Espanya?

El president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, té una teoria: "Això deu ser perquè com que no els vam entregar Falciani ells ara tampoc ens envien ningú", ha apuntat en un esmorzar informatiu a Madrid. "No en tinc ni idea", ha reconegut tot seguit. La detenció d'Hervé Falciani l'abril del 2018 certament va generar nerviosisme en l'independentisme. Aquell mateix 4 d'abril, Marta Rovira sopava a casa seva a Ginebra quan va sentir que picaven a la porta. "Ja està. Venen a detenir-me", expliquen que va dir fonts molt properes a la secretària general d'ERC. L'intercanvi entre Falciani i Rovira va ser una idea que va passar pel cap de la dirigent republicana. Però ni aquell dia picava a la porta la policia per detenir-la ni Falciani va acabar sent extradit a Suïssa.

Els dos països han firmat el conveni d'extradició europeu, però com que el país helvètic no és membre de la Unió Europea no es regeix pels mateixos mecanismes que altres països del continent. En el cas de Suïssa, també hi entra en joc la llei federal d'assistència internacional en matèria penal, que en l'article 3 preveu la inadmissió de la col·laboració si l'objecte del procediment "té un caràcter polític preponderant". Aquest és el motiu principal pel qual el responsable de l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa, Guillaume Rousseau, ja gairebé convertit en arxienemic del jutge García-Castellón, va denegar el març del 2020 una petició d'informació de l'Audiència Nacional sobre Tsunami Democràtic.

Aquesta invocació del delicte polític té, això sí, alguna excepció que sí que obligaria Suïssa a col·laborar: quan s'hagi "posat en perill o amenaçat de posar en perill la vida i la integritat física de persones (per exemple, mitjançant el segrest d'un avió, utilitzant mitjans d'extermini massiu, la provocació d'una catàstrofe o una presa d'ostatges)". En segon lloc, si no es considerés que els fets que s'investiguen estan circumscrits al marc polític, caldria que els delictes que d'entrada s'atribueixen tinguessin una connexió en el Codi Penal suís. El país helvètic va fer aquest exercici en la resposta de fa quatre anys i va ser especialment dur a l'hora d'explicar al jutge què és el terrorisme.

"Requereix que l'organització [criminal] en qüestió mantingui en secret la seva estructura i els seus efectius i que s'imposi la llei del silenci, recorrent a l'amenaça en cas de transgressió d'algun dels seus membres. Sobretot, l'organització ha de perseguir l'objectiu de cometre actes criminals de violència (assassinats, per exemple) o d'aconseguir ingressos per mitjans criminals (extorsió i xantatge, per exemple) [...]. En aquest cas, els fets descrits a la comissió rogatòria no es corresponen amb els elements constitutius de l'organització criminal", va dir Rousseau.

Ni rebel·lió ni sedició

L'ARA ha tingut accés a les respostes que Suïssa va oferir a la divisió de cooperació internacional de la Policia Nacional quan Llarena va emetre ordres europees i internacionals de detenció contra l'expresident de la Generalitat. En una d'elles, les autoritats helvètiques afirmaven que "els fets descrits no constitueixen –a primera vista– un delicte susceptible d'extradició perquè semblen ser un delicte polític" i, per tant, entrarien en les excepcions que preveu l'article 3 del conveni d'extradició europeu. Suïssa desautoritzava així la sentència del Suprem per sedició. Mesos abans, el 2018, encara en fase d'instrucció, rebutjava l'ordre de detenció de Llarena pel delicte de rebel·lió al·legant que incomplia l'article 16 del mencionat conveni, que preveu que en la petició cal indicar el "temps i lloc de la comissió del delicte". Suïssa demanava així una "descripció més precisa dels fets i el modus operandi exacte".