Suïssa es va negar a col·laborar amb l'Audiència contra el Tsunami per ser una causa política

Madrid"Una sol·licitud d'assistència és inadmissible si l'objecte del procediment és un acte que, segons la concepció suïssa, té un caràcter polític preponderant". Amb aquesta contundència les autoritats helvètiques van rebutjar el 26 de març del 2020 una comissió rogatòria enviada per l'Audiència Nacional en relació a la causa per terrorisme que s'investigava en secret contra el Tsunami Democràtic. Segons una part del sumari avançat per TV3 i a la qual ha tingut accés l'ARA, el jutjat d'instrucció número 6 va reclamar informació sobre un compte del banc de Ginebra Banque-Wollernau-Lugano perquè tenia indicis que era una de les vies de finançament de la plataforma que va promoure accions al carrer durant les protestes posteriors a la sentència contra els líders de l'1-O la tardor del 2019.

"Els fets imputats a la plataforma Tsunami Democràtic estan relacionats amb diverses manifestacions de desobediència civil contra el poder central espanyol que van tenir lloc a Catalunya. En concret, es tracta de bloquejos d'infraestructures públiques, així com altres pertorbacions i manifestacions, per exemple, contra la monarquia. El procediment penal espanyol concerneix també diferents actes de propaganda a favor de la independència de Catalunya, principalment a través de les xarxes socials", afirma l'oficina federal de justícia en la seva resposta. En la petició, l'Audiència Nacional havia fet referència als fets de l'aeroport del Prat del 14 d'octubre, el dia que es va dictar la sentència del judici del Procés, que va provocar la cancel·lació de 108 vols i 50 ferits. També les "accions de protesta dinamitzades contra la visita dels reis d'Espanya" amb motiu dels premis Princesa de Girona i el tall de l'AP-7, una de les accions "més ambicioses".

"No ens deixa cap opció"

Suïssa deixa clar que els fets descrits, en cas de ser delicte, en la seva legislació tenen un caràcter polític i són motiu d'inadmissibilitat en matèria d'assistència judicial amb altres països. "No ens deixa cap opció", assevera l'oficina helvètica. Només hi ha una excepció: que els actes tinguin una finalitat d'extorsió, coacció, posada en perill de la vida i la integritat física de persones amb presa d'hostatges o ús de mitjans d'extermini massiu, i "no es dona en aquest cas". Més enllà que descartin l'auxili judicial, les autoritats judicials de Suïssa constaten que Espanya vincula aquests fets amb infraccions d'organització criminal i terrorisme, i analitza els articles del seu Codi Penal que podrien ser anàlegs.

L'article 260 TER castiga la participació i suport a una organització criminal, però requereix que l'objectiu sigui cometre actes criminals de violència com assassinats i aconseguir ingressos per mitjà d'extorsions o xantatges. En segon lloc, un altre precepte del mateix article reprimeix el finançament del terrorisme, definit com un acte de violència criminal que pretén intimidar la població o obligar un estat a fer o abstenir-se de fer qualsevol acte. De nou, l'oficina federal suïssa remarca que no es donen els elements ja no per col·laborar, sinó perquè a Suïssa es pugui considerar terrorisme, cosa que ara s'haurà de dirimir a l'Audiència Nacional per si la causa continua en investigació per aquest delicte o altres de menys durs.