Suïssa xifra en 82 milions la fortuna compartida entre Joan Carles I i Corinna

MadridJoan Carles I i la seva examant Corinna Larsen tenien en comú una fortuna de més de 82 milions d'euros, segons consta en la documentació que el fiscal suís Yves Bertossa va enviar a l'Audiència Nacional fa un any i a la qual ha tingut accés La Vanguardia. El rei emèrit i l'empresària alemanya haurien rebut fons procedents de Kuwait, Bahrain, l'Aràbia Saudita, Mèxic i el Marroc, que van anar a parar a comptes vinculats a l'exmonarca, a través de fundacions, o a comptes de Larsen a través d'estructures mercantils. Bertossa va donar aquesta informació al jutge Manuel García Castellón a través d'una comissió rogatòria i va servir perquè la Fiscalia decidís obrir una investigació que ara pilota el fiscal Juan Ignacio Campos, proposat aquest dimecres com a tinent fiscal del Suprem.

Segons consta a la documentació, per exemple, Larsen va cobrar 4,1 milions d'euros per uns treballs que suposadament hauria realitzat a Kuwait. Segons va declarar a la Fiscalia suïssa, "va facilitar contactes entre persones per establir empreses a l'Orient Mitjà", però el país helvètic sospita de la remuneració perquè la "transferència es va fer alguns dies després d'una visita de Joan Carles I a l'emir de Kuwait". Els fets es remunten al novembre del 2009, quan el xeic Sabah al-Ahmad al-Sabah va convidar el rei emèrit a assistir el dia 14 al Gran Premi de Fórmula 1 d'Abu Dhabi.

Larsen també va rebre aquell mateix any transferències de comptes de Joan Carles I a través de la societat Siam Partner SA, de la qual l'empresària era titular. Entre aquestes, dues d'1.242.965 euros i 324.000 euros, respectivament, procedents de la fundació Lucum. La primera transferència va passar primer per un compte de la societat Calden Overseas, propietat de Dante Canonica –l'advocat de Joan Carles I a Suïssa i presumpte testaferro seu–, i la segona directament a un compte de Larsen al banc HSBC a Mònaco.

Les comissions per l'AVE a la Meca

Uns mesos abans, el 2008, el rei emèrit es va posar en contacte amb Canonica i el seu gestor financer, Arturo Fasana, perquè construïssin "una estructura amb la finalitat de rebre una donació de l'anterior rei de l'Aràbia Saudita", segons constaria en la investigació suïssa. El resultat seria la fundació Lucum, a través de la qual Joan Carles I hauria rebut els ja coneguts 64,8 milions d'euros que la Fiscalia del Suprem investiga si provenien de comissions irregulars per l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Anys més tard, el 2012, el rei emèrit va fer una donació "irrevocable" a Larsen amb aquests diners.

Bertossa també considera un testaferro Álvaro de Orleans, cosí de Joan Carles, que a través de la fundació Zagatka va pagar viatges del rei emèrit i Larsen per valor de tres milions d'euros, segons va declarar ell mateix a la Fiscalia suïssa. Durant la compareixença va haver de justificar un ingrés de 3,8 milions d'euros relacionats amb una mediació a Mèxic i 6,5 milions d'origen desconegut.