El sudoku de la presidència del Congrés

Madrid / BarcelonaHa arribat l’hora que la política espanyola mogui peça. L’assaig general de la investidura és l’elecció de la presidència i de la mesa del Congrés, que es decidirà demà, durant la constitució de les Corts. Tant el PP com el PSOE batallen pel control de la cambra baixa, però l’aritmètica enverinada que van configurar els comicis del mes de juny i el complex mètode d’elecció han deixat l’escenari més obert que mai. Tot i que no li pertoca cap lloc a la mesa perquè va obtenir només 32 escons el 26-J, Ciutadans (C’s) té la clau per decantar la balança cap a la dreta o a l’esquerra. I ha de decidir si es deixa seduir per un intercanvi temptador: els populars estan disposats a cedir-li la presidència a canvi d’un sí a la investidura de Mariano Rajoy.

A l’altre extrem de la cambra, Units Podem ha après dels errors comesos el 20-D -els de Pablo Iglesias van quedar llavors arraconats per un pacte tripartit PP-PSOE-C’s- i ara proposa Xavier Domènech, líder d’En Comú Podem, per a la presidència del Congrés. Els comuns ho van fer públic ahir en un comunicat després de mantenir negociacions discretes. Entenen que l’opció de Domènech -que hauria de comptar amb l’aval dels partits independentistes (ERC i CDC, ara anomenat Partit Demòcrata Català) i el PSOE- visualitzaria la plurinacionalitat de l’Estat. També evidenciaria que “una altra aritmètica és possible” per formar govern i dotaria la mesa d’una majoria progressista i un president sobiranista. En Comú Podem confia que, amb el suport de republicans i convergents, Domènech podria accedir a la segona votació, que només filtra els dos aspirants amb més suports. Així, l’opció es reduiria a un duel entre el candidat progressista i el nom apadrinat pel PP, una disjuntiva que també interpel·laria el PSOE. Els socialistes, que esperaven que Units Podem avalés la reelecció de Patxi López com a president del Congrés, veuen que es complica aquesta via.

Reaccions escèptiques

L’alternativa de Domènech no és una opció senzilla, però fonts d’En Comú Podem exposaven aquest diumenge a l’ARA que ERC i CDC han mostrat “bona predisposició” per negociar. Tant Pablo Iglesias com Ada Colau van apadrinar, amb missatges a Twitter, la via del portaveu dels comuns. “Catalunya té la clau per disputar la presidència del Congrés al PP. Esperem una resposta positiva d’ERC i CDC”, va escriure l’alcaldessa de Barcelona. El mateix Domènech va afirmar, en un missatge a Facebook, que amb ell presidint la cambra hi hauria una “obertura de mil diàlegs i camins que fins ara estan tancats”. Tanmateix, Colau i el candidat de l’esquerra alternativa van rebre una resposta poc gratificant del portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, també des de les xarxes socials: “No emmerdeu ERC en les vostres negociacions amb el PSOE i la d’aquests amb C’s i el PP”. Més contingudes, fonts del Partit Demòcrata Català van assegurar que “tot està obert” però que el més important són les majories a la mesa. Recorden que, si no hagués sigut per la “imperícia” de Podem, durant l’anterior legislatura PP i C’s no haurien tingut el control sobre el que es tramita a la cambra.

Tenir la majoria de la mesa significa controlar els tempos i el rumb d’una legislatura en què el Congrés serà clau per fer d’àrbitre de la feina de l’executiu. Els socialistes van aconseguir la presidència de la cambra després del 20-D, amb la candidatura de l’exlehendakari Patxi López, però C’s va saber jugar a dues bandes i amb els populars sumaven majoria absoluta a la mesa. És a dir, tenien capacitat de veto sobre qualsevol decisió presa per López.

Per defecte, sense pacte entre partits, als populars els pertocaria tant la presidència com la majoria de la mesa, que té nou seients, si es té en compte el del dirigent de la cambra. Quatre serien per al PP, dos per al PSOE i dos per a Units Podem. C’s es quedaria sense res. Rajoy, però, comptava recompensar l’abstenció d’Albert Rivera amb un lloc a la mesa. Ara, en un moment en què busca el seu sí per forçar l’abstenció del PSOE, estaria disposat a cedir-li fins i tot la presidència. El candidat de Rivera és Ignacio Prendes. El partit taronja va reiterar ahir que es nega a l’intercanvi, però l’hermetisme és absolut sobre l’abast real de les negociacions. Prendes podria acabar convertint-se en una opció de consens de Rajoy i Sánchez.

El PP anunciarà aquesta tarda quin és el seu candidat, després que l’aprovi la junta directiva estatal. El nom que pren més força és el de la ministra de Foment, Ana Pastor. Pedro Sánchez també reuneix avui l’executiva per decidir la política de pactes. Un sudoku complicat.

PP i PSOE, partidaris que Convergència tingui grup propi

El PP i el PSOE són partidaris que CDC -la vella marca del Partit Demòcrata Català- compti amb grup propi al Congrés malgrat que no compleix amb els requisits que estableix el reglament de la cambra per organitzar-se de forma autònoma. En canvi, les dues formacions amb més diputats es mostren contràries a facilitar el grup propi a les confluències territorials de Podem. En paral·lel a la negociació per a la presidència del Congrés, CDC ha començat a temptejar populars i socialistes per explorar les possibilitats de tenir grup parlamentari i sembla que pot comptar amb la seva complicitat. Segons va informar ahir Europa Press, tant el PP com el PSOE es mostren disposats que els seus representants a la mesa del Congrés facin una interpretació laxa del reglament: argumenten que CDC va obtenir vuit diputats i treuen importància a les dècimes que li fan falta per arribar al 15% en les circumscripcions de Barcelona i Tarragona.