El sudoku de Pedro Sánchez pels pressupostos: mimar Junts sense oblidar-se d'ERC
Els congressos dels partits marquen el ritme de la negociació per a la senda d'estabilitat i els pressupostos a l'Estat
MadridAl Congrés ningú vol ser menys que ningú, sobretot quan es tracta de negociar qüestions econòmiques amb el govern espanyol. En el cas de Junts i ERC, això és una realitat que fa temps que es fa visible cada cop que hi ha un tema important sobre la taula: des de la senda d'estabilitat (els objectius de dèficit i deute), fins als pressupostos generals de l'Estat per al 2025.
Per tirar endavant totes dues coses, Pedro Sánchez necessitarà els vots de les dues formacions sobiranistes. Ara bé, en l'imaginari del govern espanyol, i en particular del ministeri d'Hisenda, hi ha instal·lada la idea que uns vots, els de Junts, costen més d'aconseguir que altres, els d'ERC. "Sempre busquen desmarcar-se del bloc d'investidura, quan, al cap i a la fi, en formen part", comenten fonts del ministeri sobre els juntaires, reconeixent que els "girs inesperats" de la formació que torna a presidir Carles Puigdemont no ajuden. Però el plantejament, fa anar de corcoll la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, a qui ERC li recorda dia sí, dia també, que no els pot menystenir: "Si obre la negociació per a uns, ha d'obrir-la per a tots", li advertia el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, fa unes setmanes.
Les paraules de Rufián sorgien després que Junts tombés per sorpresa els objectius de dèficit i deute per negociar-los de nou. Tot i l'avís del diputat, l'estratègia de la Moncloa no ha canviat i només es negocia amb Junts, i entre bambolines, segons constaten diferents fonts properes a les converses. Els juntaries aspiren a més oxigen financer per a les comunitats autònomes. El seu punt de partida havia arribat a ser d'un objectiu de dèficit d'un 1% del PIB, una posició de màxims que Hisenda ni tan sols s'ha plantejat. Tot i que la negociació està encarrilada i s'estan perfilant les dècimes, apunten fonts de Junts, el seu resultat no és ni molt menys imminent.
A ERC temen rebre un document tancat i beneït i no poder-hi dir la seva. El mateix Rufián ho reconeixia aquesta setmana: "[La Moncloa] ens truca poc", afegia. Ara com ara, no tenen cap novetat pel que fa als nous objectius, asseguren fonts republicanes al Congrés. Tanmateix, les mateixes fonts apunten que confien a rascar alguna millora per als ajuntaments. A Hisenda confien que el que acabin tancant amb Junts agradi a la resta de formacions polítiques, entre les quals, ERC. La intenció és traslladar una proposta als partits quan aquesta ja tingui el sí dels de Carles Puigdemont per no tornar-se a endur una sorpresa de mal gust.
Montero voldria desencallar aquesta pota econòmica com més aviat millor, sobretot perquè li permetria avançar el camí dels pressupostos. Ara bé, els congressos de les formacions independentistes –el de Junts ha estat aquest cap de setmana, i el d'ERC és el 30 de novembre, coincidint amb el del PSOE– estan marcant el ritme de la negociació: "És evident que abans d'un congrés [de partit] l'atenció dels dirigents polítics implicats se centra en el debat intern. Després dels congressos hi haurà més facilitats", assumia Montero aquesta setmana.
Doble negociació
La sensació de pack entre senda d'estabilitat i els pressupostos no la comparteixen a Junts, que mantenen el "negociació a negociació" des del principi. "Afirma que tindrà pressupostos, però ¿amb qui els està negociant?", li preguntava aquesta setmana el diputat de Junts Josep Maria Cruset a Montero. També a ERC reconeixen que no hi ha avenços en aquesta matèria. Amb tot, i coincidint amb aquests fronts oberts, les dues formacions independentistes anunciaven propostes que seran avalades pel PSOE: Junts, una esmena perquè Sant Cugat del Vallès tingui un jutjat d'instrucció; i ERC, una proposició de llei per tornar a debatre la regulació dels lloguers de temporada. Uns moviments als quals cal sumar la negociació discreta entre els socialistes i els juntaires per avançar en matèria d'immigració.
Els equilibris parlamentaris, però, no s'acaben aquí. A banda del tacte en la gestió amb el bloc basc, PNB i EH Bildu, per evitar que un dels dos se senti menystingut, Podem també està marcant perfil propi i ja ha posat les seves línies vermelles per als pressupostos.
Impostos, un equilibri més
I enmig de la senda d'estabilitat i dels pressupostos, la possible permanència dels impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques suposa una pedra més al camí. En aquest cas, però, la batalla no rau en la competència per veure qui rasca més coses de la negociació amb el govern de Pedro Sánchez, sinó en l'eix esquerra-dreta que hi ha dins el bloc d'investidura. Junts i el PNB aspiren a uns impostos del tot modificats per a poder-los aprovar, mentre que ERC i la resta de formacions progressistes no volen cedir ni un pas davant el teixit empresarial i la dreta. Per tot plegat, a Hisenda no descarten arribar al 31 de desembre, quan decauen aquests impostos, sense una solució.